728x90

Compromís presenta moció per a atallar alta mortandad d’aus protegides per l’estesa elèctrica

ave 1
image-446180
Mulet demana que paguen aquestes actuacions les elèctriques i no els fons públics.

La principal causa de mortalitat d’aus protegides en l’entorn natural de l’Estat Español està associada a les línies elèctriques aèries i es produeix com a conseqüència de l’electrocució d’aquests animals.
Aquesta electrocució ocorre quan es combinen elements de tensió amb parts estructurals de les torretes que les aus poden usar com lloc de descans. Concretament quan cables nus i amb tensió se situen per sobre dels suports. També quan cables amb tensió passen pròxims a elements estructurals del suport, que funcionen com a atractius reposadors per a les aus.
Quan l’au es posa en aquests elements fa contacte simultani amb dues fases diferents o bé amb una de les fases i una de les parts de l’armat metàl·lic del suport connectat a terra i rep una descàrrega mortal.

Els dies de pluja ni tan sols és necessari contacte directe i l’electrocució ocorre a través d’arc voltaic. Aquest dany irreparable a la fauna protegida causa a més deficiències de qualitat en el subministrament elèctric. De fet moltes de les electrocucions es detecten en patir la línia un tall de tensió per l’electrocució.

El cas és que a Espanya tenim una magnifica legislació que no es compleix en absolut. Concretament el Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost, pel qual s’estableix mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió. Han passat vuit anys i mitjà, centenars de morts i tot segueix igual.
En realitat el Reial decret 1432/2008 estableix l’obligatorietat de determinar les anomenades zones de protecció (que han d’incloure les ZEPAS, les àrees d’aplicació de les espècies que compten amb plans de recuperació i aquelles zones rellevants per a la conservació de les aus que cadascuna de les comunitats autònomes vulga incloure), caracteritzar les esteses elèctriques presents en aquestes zones de protecció i comunicar als titulars d’aquestes línies que no compleixen amb la reglamentació vigent. Posteriorment aquestes esteses havien d’haver sigut corregits en un termini de 5 anys des de la publicació del RD, amb càrrec a fons del MAGRAMA. Però per diferents qüestions, fonamentalment de disponibilitat pressupostària, aquestes correccions mai s’han dut a terme.
En l’actualitat la major part de les Comunitats Autònomes tenen ja publicades les seues zones de protecció i no es prenen mesures per a corregir esteses mortals. Així malgrat existir una legislació destinada a acabar amb el problema des de 2008 la immensa xarxa d’esteses elèctriques pels quals tota la societat paga peatges segueix existint com una xarxa de talaies assassines. Punts elevats ideals que atrauen a les aus per a prospectar el seu territori. Aquestes talaies que incorporen “cadires elèctriques” es troben abundantment tant en XARXA NATURA 2000, com en zones de dispersió i fins i tot de nidificació de l’Àguila imperial ibèrica.

DETECTADA VERSUS MORTALITAT ESTIMADA.
Segons estimacions, la mortalitat detectada en la xarxa de torres-parany podria ser solament el 15% de la mortalitat real. Així és, ja que moltes morts mai seran detectades per ningú, bé per absència de mostrejos bé per desaparició del cadàver per diferents motius, fonamentalment acció de carnívors. Però la realitat és que sota cada suport dotat d’aïllant rígid o “pont fluix” que travessa Zepas, zones de cria o zones d’expansió hi ha o hi ha hagut un cadàver d’au més o menys identificable.
L’efectivitat dels programes de recuperació, cria en captivitat i altres valuoses iniciatives de conservació de la biodiversitat que consumeixen importants recursos econòmics es veu seriosament afeblit per l’embornal vital de les esteses elèctriques mortals.
Com a mesures tècniques més rellevants que apareixen en el Reial decret trobem la prohibició dels aïlladors rígids i dels elements en tensió per sobre de la creuera principal, amb la finalitat de dificultar les electrocucions. A més s’exigeixen distàncies mínimes entre diferents elements i la necessitat que els conductors d’interconnexió dels suports especials (baixants) es troben aïllats. Cap d’aquestes mesures s’ha fet realitat.

El realment preocupant és que noves esteses de recent construcció segueixen sent paranys mortals per a l’avifauna en acumular elements de tensió per sobre dels suports o elements de tensió a poca distància de reposadors  atractius per les aus. En ple segle XXI no existeix una solució d’enginyeria per a aquest problema que no és un altre que passar la tensió lluny de suports o possibles reposadors.?

El que sembla existisca és menyspreu per la biodiversitat i nul·la voluntat de resoldre cap problema que no siga augmentar el compte de resultats de les grans empreses elèctriques.

LA PROPIETAT

Una altra qüestió clau és la propietat d’aquestes línies. Aquesta propietat pot ser de diferents particulars a o de la pròpia companyia subministradora.

És cert que les grans empreses elèctriques solen esmenar aquells suports en els quals es produeixen accidents denunciats, però no ho és menys que mantenen tots els altres que sent potencialment mortals encara no han causat morts o ben aquestes no han sigut detectades o denunciades.

La veritat és que en un recorregut per una línia d’aïlladors rígids trobarem tant restes d’aus més o menys frescos com uns altres que poden haver mort fa molts anys i no han sigut detectats.

Quan la propietat de l’estesa és privada la qüestió és més complicada ja que pocs propietaris es plantegen corregir-les si els costos han de córrer de per el seu compte.
Per tant ens trobem amb dos esculls fonamentals:

1. La falta de voluntat de les grans companyies per a corregir d’ofici els punts potencialment perillosos, solament corregits en cas d’accident mortals.

2. La falta tant de finançament i estímuls econòmics per a la correcció d’esteses mortals de propietat privada. A açò hem de sumar la construcció per part de xicotetes i mitges empreses de noves esteses privades amb tots els defectes tècnics que els fan perillosos i que enumerarem mes avant.

Per tot l’exposat es presenta la següent moció en la qual es proposa que el Senat inste al Govern Central a
: 1.- Que es destinen fons a complir urgentment la legislació vigent, fonamentalment el Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió.
2.- Que inicie els tràmits per a la modificació del Reial decret citat, amb la finalitat de que les empreses elèctriques aporten fons dels seus beneficis per a solucionar aquest problema d’una vegada per sempre. Aquests beneficis que obtenen aquestes grans empreses dimanen de la seua xarxa de distribució, pròpia o privada que en molts casos resulta mortal per a la biodiversitat.
3.- Que es prenguen la mesures oportunes per a obligar a les empreses muntadores d’instal·lacions noves, a construir-les baix estàndards de seguretat per a l’avifauna. Ressaltem que és obligatori cercar solucions d’enginyeries efectives i duradores en el temps i no meres mesurades cosmètiques o efímeres que al poc temps “caduquen”.
4.- Que es prenguen la mesures oportunes per a obligar a les grans empreses elèctriques propietàries de la major part de les esteses de mitjana i baixa tensió d’esmenar d’ofici totes les esteses perilloses a Espanya, en un termini no superior a dos anys.
5.- Que es prenguen la mesures oportunes per a obligar a tots els propietaris privats a corregir les esteses perilloses tal com assenyala Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost. La responsabilitat de pagar aquest canvi s’estableix en el mateix, però demanem que les companyies propietàries es facen càrrec, almenys, del 50% del cost.

6.- Informar a tots els municipis mitjançant circular de la problemàtica que se suscita i oferir assessorament tècnic en matèria de medi ambient per a la tramitació de llicència d’obra de noves esteses privades que hauran d’adaptar-se a l’apartat de PREVENCIÓ o no s’aconseguirà aquesta llicència.

7.- Inventariar esteses:

7.1.1- Mortals i punts negres és a dir torretes que porten en la seua haver-hi més d’una mort (coneguda) d’aus protegides i que han de ser immediatament corregits i/o posar-ho en coneixement dels propietaris, tant si són particulars com a empreses.
7.1.2- Potencialment més perillosos o de màxim risc com els de aïllants rígids que coincideixen amb espais protegits tant de la Xarxa Natura 2000 com de la Xarxa d’espais protegits i  les àrea d’expansió d’espècies protegides i posar-ho en coneixement dels propietaris.

8.- Establir un ordre de prioritat quant a la correcció de punts negres i esteses perilloses resultant per l’encreuament de l’índex de perillositat i les dades d’ubicació en zona protegida REN, Zepa, àrea crítica o zones d’expansió.

9.- Programa de col·laboració internacional amb països del Magrib per a evitar electrocucions en vols de dispersió de juvenils de diferents espècies, fonamentalment Àguila Imperial ibèrica.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.