El Centre del Carme ret homenatge a la gran dama del teatre espanyol María Guerrero en el 150 aniversari del seu naixement

El Péndulo | Redacció.- El Centre del Carme Cultura Contemporània ret homenatge a la gran dama del teatre espanyol d’entre segles, María Guerrero. L’exposició ‘Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol”, organitzada per Acció Cultural Espanyola (AC/E) i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, dedica un apartat especial a l’actriu quan es compleix el 150 aniversari del seu naixement.

El teatre a Espanya va patir una transformació progressiva de caràcter antinaturalista durant el primer terç del segle XX igual que a Europa, durant les dècades anteriors. La irrupció del simbolisme, el surrealisme i altres corrents d’avantguarda van propiciar la creació d’una cultura teatral d’avantguarda. María Guerrero.

Segons la Comissària de l’exposició, Aurora Herrera, “María Guerrero, junt amb Margarita Xirgu, Catalina Bárcena i Lola Membrives, són les quatre actrius més rellevants del teatre espanyol de la primera meitat del segle XX. Les actrius van exercir una influència decisiva en autors de teatre i públic en general, sent per a molts, vertaders mites escènics”.

María Guerrero va ser la gran dama del teatre espanyol d’entre segles, aquella que va aconseguir que el teatre deixara de ser un drama d’hòmens i herois per a introduir la figura femenina com a capitalitzadora dels sentiments humans.

Segons el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, l’exposició ‘Intermedis’ rescata de l’oblit un període clau per a comprendre el desenvolupament de l’art contemporani tal com el coneixem hui en dia. En aquest període d’hibridació de llenguatges, sobrevola una idea important i és l’afirmació de moltes dones com a protagonistes codirectores d’aqueixa transformació”.

” ‘Intermedis’ ens convida a transitar per aquest període oferint una reflexió contemporània i original dels gèneres escènics de l’avantguarda espanyola del segle XX, una evolució que es va veure truncada per la Guerra Civil espanyola, però que ens deixa molts exemples d’obra i de vides exemplaritzants per com de transgressores i avançades eren en el seu pensament”, ha explicat Pérez Pont.

En l’exposició es mostren diverses fotografies de l’actriu, procedents del Museu Nacional del Teatre d’Almagro. Entre aquestes es troba una imatge de María Guerrero junt amb el seu espòs Fernando Díaz de Mendoza, presa per Antonio Cánovas del Castillo y Vallejo ‘Kaulak’.

A més, l’exposició, que es va inaugurar a Madrid, incorpora ara per a la seua seu a València l’oli de Ryuji Sato, còpia del retrat d’Anselmo Miguel Nieto de 1914.

María Guerrero va col·laborar amb els grans escriptors de la generació del 98, 14 i 27, creant actuacions antològiques de les seues obres. Va treballar amb importants literats, entre els quals estaven dos premis nobel com ara José Echegaray i Jacinto Benavente, Benito Pérez Galdós o Clarín, els quals van manifestar públicament la seua admiració rendint-se davant de la gran diva, considerada, per molts, com l’actriu més completa en la història del teatre espanyol.

‘Intermedis’

‘Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol’, s’emmarca en els orígens de la performance i de les pràctiques pluridisciplinàries de tipus teatral i performatiu que van inspirar i van alimentar el territori de l’art contemporani espanyol: el teatre, la cobla, el circ, el cabaret, el music-hall, el cuplet, la revista, les arquitectures efímeres lligades al carnestoltes, la literatura-dramatúrgia, l’escenografia teatral, la dansa, el cine o els experiments cinètics i cinematogràfics de l’Espanya del primer terç del segle XX, els efectes especials o el disseny gràfic aplicat a la comunicació escènica.
La mostra, que podrà veure’s fins al 12 de novembre, té un marcat caràcter audiovisual, sent el cine (fragments de pel·lícules) i el documental els testimonis principals en l’exposició, però acompanyats per altres documents com ara fotografies, audicions, cartells, cartes, documents, atrezzo, retalls de premsa i periòdics, dibuixos, pintures, objectes, texts, etc.
En aquesta exposició s’enfronten mons personals i creatius d’artistes que van tractar d’una forma parcial o total el camp escènic, amb l’objecte d’elaborar un discurs contemporani en què es reflectisca la presència de creadors que van plantejar vertaderes estratègies relacionals en la representació.

La història es teixeix entre diversos personatges, seleccionats entre d’altres molts que podrien estar presents en aquest discurs, alguns aparentment dissociats i d’altres entrellaçats per línies de treball, influències i amistats en què el talent és el comú denominador.

Molts són els artistes que en troben en l’exposició, així veiem ballarines, ‘bailaores’ i cantants com Antonia Mercé, ‘La Argentina’, Tórtola Valencia, Encarnación López Júlvez ‘La Argentinita’, Pastora Imperio, Tina de Jarque, Eugenia Zúffoli, Miguel de Molina o Amalia de Isaura; en dansa localitzem Carmen Amaya i Vicente Escudero; en el món del teatre destaquen Margarita Xirgú, Catalina Bárcena, Lola Membrives i, en especial, María Guerrero amb motiu del 150 aniversari del seu naixement; en l’art del circ s’ha seleccionat Ramper i Didó o Balder en el camp dels titelles. Salvador Bartolozzi, Sigfrido Burmann, Néstor de la Torre o Alvaro de Retana en escenografia; en cine ens trobem Benito Perojo, Luis Buñuel, Jose Luis Sáenz de Heredia, Luis Marquina, Francisco Elías o Jerónimo Mihura; i Antonio Accame Scassi en arquitectura efímera.

L’exposició ofereix una Cartografia-Travessia del primer terç del segle XX, període en què un grup d’artistes espanyols lligats per les seues derives en l’àmbit escènic en general estableixen una mena de constel·lació creativa al voltant de tres companys de viatge: Segundo de Chomón, Ramón Gómez de la Serna i Federico García Lorca.

Els camps analitzats entorn de l’obra d’aquests tres creadors són el teatre, l’escenografia, les representacions de titelles, l’arquitectura efímera al carrer, el circ, el cine i la dansa. La mostra rastreja també les manifestacions que es van produir en els àmbits del flamenc, el cuplet, la revista, el music-hall o el vodevil a través de les figures d’un grup de cantants i ‘bailaores’ que es van endinsar en aquests gèneres.

Algunes obres destacades en la mostra són la bicicleta que utilitzava Ramper en els seus espectacles; els figurins originals de Federico García Lorca per a ”La zapatera prodigiosa’ i que mostra una de les facetes menys conegudes de l’autor; una selecció de 12 pel·lícules entre les quals destaquen per la seua modernitat i originalitat ‘Carne de fieras’, del director valencià Armando Guerra, la primera pel·lícula amb un nu de tipus comercial; ‘Don viudo de Rodríguez’, un film de l’absurd; o ‘La verbena de la paloma’, considerada com la millor pel·lícula del cine espanyol; a més de diferents escenes on podem veure les ‘bailaores’ del moment com ara Pastora Imperio o Carmen Amaya.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.