MMVTA_Hortanoticies_concienciacio¦ün_728x90px

El Govern incompleix la Constitució al no publicar la carta Magna en idiomes minoritaris.

muletfomentjul2016La Constitució no s’ha editat en aragonès, asturià, lleonès, aranès, extremeny o caló  malgrat ser llengües espanyoles

El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, va presentar una pregunta escrita al Govern referent a la Disposició Final de la Constitució Espanyola, la qual diu que ” Aquesta Constitució entrarà en vigor el mateix dia de la publicació del seu text oficial en el Butlletí Oficial de l’Estat. Es publicarà també en les altres llengües d’Espanya.” Per això es va presentar la pregunta escrita: S’ha publicat la Constitució en TOTES les llengües d’Espanya, incloent el Lleonès, Aranès, Extremeny, caló , Aragonés…etc?, En cas afirmatiu, per part de quina administració i amb quin tiratge i difusió, en cas negatiu, per què motiu s’ha incomplit la C.E?

La resposta del Govern deixa clar que únicament s’ha editat a més d’en castellà, en tres idiomes més ” En relació amb la pregunta de referència, cal assenyalar que la Constitució Espanyola va ser publicada íntegrament en castellà, així com en català, gallec, basc i valencià, apareixent en el número 311 de el “Butlletí Oficial de l’Estat” de 29 de desembre de 1978, figurant la versió en cadascuna d’aquestes llengües en un fascicle independent. Respecte al tiratge, aquesta va estar propera als 60.000 exemplars. Posteriorment, les dues reformes de la Constitució Espanyola, dutes a terme en 1992 i en 2011, s’han publicat també íntegrament en castellà així com en català, gallec, basc i valencià, atenent així al que es disposa en les seves respectives Disposicions Finals úniques (…”Es publicarà també en les altres llengües d’Espanya”). cal assenyalar que s’han tingut en compte aquelles llengües que els diferents Estatuts d’Autonomia han reconegut com a cooficials. Sent electrònica l’edició del BOE des de l’any 2009, la publicació de l’última reforma de la Constitució de l’any 2011 s’ha realitzat incloent totes les versions lingüístiques en un sol document.

Mulet ha afirmat que aquesta resposta és un rastre de mentides per no reconèixer que s’ha incomplit amb aquestes disposicions finals ” L’Estatut d’autonomia de Catalunya des de fa més de 10 anys reconèixer la cooficialitat de l’aranès com a llengua pròpia en l’Aran, la llei de llengües d’Aragó atorga reconeixement oficial a l’aragonès, l’Estatut de Castella i Lleó reconeix al lleonès com a patrimoni lingüístic d’aquesta comunitat,… i a cap moment la CE limita la publicació a les llengües cooficials, sinó a totes les llengües espanyoles“.

Per al senador de Compromís “aquest simple fet, simbòlic, demostra com els respectius governs centrals han estat insensibles a la pluralitat cultural i lingüística del territori, i excepte la quatre llengües més potents i regulades ( castellà, eusquera, gallec i valencià), s’ha continuat amb el menyspreu absolut a la resta de llengües minoritàries. El Govern ha permès la seva devaluació i no mogut un dit davant poders autonòmics o locals que han menyspreat al seu propi llegat cultural; tot això sempre coincidint en mans de governs de PP o PSOE, que històricament han menyspreat la resta de llengües com l’asturià, lleonès, aragonès, castúo..etc, relegant-ho a la mínima expressió. Demostrant que el nacionalisme més ranci i absurd ha estat el practicat per aquests partits, intentant l’homogeneïtat cultural d’un estat divers i plural, i si para això s’ha d’incomplir la seva sagrada Constitució, doncs cap problema”

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.