MMVTA_Hortanoticies_concienciacio¦ün_728x90px

La Mesa del Senat rebutja la petició de Compromís de retirar el bust de l’exministre franquista Fabra del vestíbul de la Cambra Alta

manuelfraga
image-426029
Quasi un mes ha tardat la Mesa del Senat ( conformada per PP, PSOE i PNB), a contestar a l’escrit presentat pel senador de Compromis, Carles Mulet, que demanava la retirada del bust de Fabra per estar podent vulnerar la Llei de Memòria Històrica, i per ser una ofensa cap a les víctimes del franquisme i especialment a la repressió de la qual aquest exministre franquista va ser corresponsable.
En la curtíssima resposta signada pel president del Senat, Pío García Escudero, sense cap tipus d’explicació, s’informa que la Mesa ha decidit no atendre a la petició formulada ” per a nosaltres no té cap justificació la presència del bust d’aquest personatge en la Cambra Alta, més aviat és un insult. Pel Senat han passat centenars d’homes i dones que van lluitar per la llibertat i la democràcia, que es van esforçar per canviar la realitat i no tenen cap estàtua ni recordatori, mentre personatges infectos com l’exministre franquista té un lloc privilegiat per a recordar-nos cada dia que passem davant l’hemicicle l’ombra del franquisme.”.
Mulet ha advertit que aquesta decisió sense justificació, de no atendre a la petició ni raonar el per què, podria estar atemptant contra la Llei 52/2007 de la Memòria Històrica. pel que no es descarta a partir d’ara cap acció sobre aquest tema
TEXT DE L’ESCRIT QUE NO S’HA VOLGUT ATENDRE:
La Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeix i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura. En el seu article 15. Símbols i monuments públics, diu:
Les Administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura.
Just enfront del nou hemicicle del Senat existeix un bust del exsenador Manuel Fraga Iribarne.
Aquesta persona va morir en 2012 sense ser jutjat per cap tribunal espanyol ni internacional com a membre d’un govern colpista i genocida. Fraga Iribarne va ser Vicepresident segon i ministre de la Governació del règim de Franco de 1975 a 1976 i Ministre d’Informació i Turisme d’Espanya de 1962 a 1969
En qualsevol democràcia avançada se li haguera pogut jutjar per delictes de lesa humanitat, sent ministre del govern es va continuar assassinat a espanyols per part d’eixe govern colpista i sense legitimitat, com els casos de Julián Grimau, Delgado i Granados
Mentre que ministre portaveu va informar de l’execució de presoners polítics. Per exemple en el cas del dirigent comunista Julián, al que va qualificar de “ese  caballerete” en roda de premsa quan estava detingut i condemnat a mort. Va ser afusellat en 1963. Fraga va justificar llavors l’assassinat i posteriorment mai va modificar públicament la seua postura. El novel·lista i exministre del Jorge Semprún va escriure que “Fraga va ser un dels ministres que van afusellar a Grimau”.
Des del seu lloc de ministre va cridar per telèfon al pare de l’estudiant Enrique, assassinat per la policia política del règim, per a amenaçar-li amb detenir a la seua altra filla, Margot, també militant antifranquista, si no cessava en les seues protestes.

 

El llavors director del diari ABC,Torcuato Lucca de Tena, va confessar que Manuel Fraga Iribarne li va donar les ordres per a publicar anotacions del diari íntim de Ruano, manipulant-les a fi que semblara una persona inestable que s’havia suïcidat.
Sent Fraga ministre del govern la Policia va assassinar a cinc persones en una vaga a Vitòria. Mai va demanar perdó per aquests crims.
Va ser el ministre de la censura, de la persecució política, de la repressió als conciutadans. Les seues mans i memòria estan tacades pels crims del franquisme.
El seu pas com a senador no neteja el seu passat com a part d’un govern colpista i criminal, no rescabala de la seua abjecta trajectòria prèvia, de la qual mai va demanar perdó a les víctimes.
Òbviament qualsevol persona té el dret a rescabalar-se, però en aquest cas concret mai va haver-hi petició de perdó a les víctimes, propòsit d’esmena ni rectificació pública. Mentre les seues víctimes continuen sense tenir el reconeixement institucional que merèixer, aquesta persona gaudeix d’una dulcificació de la seua imatge que no mereix a ulls de qualsevol demòcrata.
La permanència de la figura d’aquest abjecte personatge en un espai privilegiat de la Cambra alta, a la vista de tots els senadors i senadores, i visitants del parlament, és un afront i un insult a totes les persones assassinades o repressaliades pel govern del com va formar part, a totes les víctimes del franquisme. La seua imatge embruta el bon nom del Senat.
Per tot açò sol·licite que la Taula demane al President del Senat la retirada immediata del bust d’aquest personatge del Senat.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.