Propostes de govern Compromís per les falles

Introducció

La festa de les Falles constitueix una de les més pregones manifestacions de la identitat valenciana, que s’expressa mitjançant la rellevància ciutadana i cívica de la xarxa de comissions falleres, la prolífica activitat de les quals manifesta una gran potència social i cultural. Amb una tradició que es remunta al segle XVIII, les Falles són, a banda d’una de les festes valencianes més emblemàtiques, l’esdeveniment festiu més important, complex i multitudinari de la ciutat, fins al punt que, a més, molts dels seus organitzadors participen també en la preparació de les altes festes del cap i casal. A València funcionen

385 comissions que agrupen més de 100.000 persones, que representen més del 13 % de la població del cap i casal. Les comissions s’estenen al llarg de tota la geografia urbana i despleguen una intensa activitat cultural als seus casals durant tot l’any, que actua com a nexe privilegiat entre els barris i els veïnats. Per això, pensem que les Falles mereixen un espai destacat en la nostra Proposta de Goven.

 

  1. Declaració de principis

 

Des de la Sectorial de Festes i Cultura Popular de la Coalició Compromís per València volem plantejar una proposta  de  govern  per a la nostra àrea. Deliberadament apostem per aquesta fórmula, ja que no pretenem assumir el format convencional de “programa electoral”, en la mesura que és un format que sovint s’identifica amb una simple llista de promeses electorals i porta implícita  una  càrrega  jeràrquica  de  programació  des  de  dalt.  Per  contra, entenem que la fórmula de proposta de govern implica una proposició que fem a  la  societat  civil,  i  especialment  a  la  societat  festiva,  de  com  es  podria gestionar eficaçment i participativament el complex i ric sistema festiu del cap i casal, dins el qual la festa de les Falles té un protagonisme especial. A més a més, es tracta d’una proposta oberta a les aportacions de la ciutadania que, abans que programar rígidament una acció de govern, planteja un full de ruta que puga desplegar-se mancomunadament amb els principals actors festius i altres agents de la societat civil. Finalment, entenem que la proposta de govern expressa la nostra ferma convicció que estem sobradament preparats per a exercir  el  govern  municipal  d’una  manera  honrada,  professional,  eficient, seriosa i plenament democràtica. Sobre això, cal subratllar que els membres de la sectorial tenim una llarga, compromesa i intensa trajectòria en el món festiu de la ciutat, especialment en el món faller, que ens proporciona un extens coneixement sobre la matèria i ens fa empatitzar amb els mateixos sentiments, emocions, passions, sensacions i preocupacions de la comunitat festiva a la qual pretenem representar.

Fonamentació i desplegament de la proposta de govern

La nostra proposta de govern es fonamenta en tres grans eixos referencials i  línies  inspiradores  de  l’acció  de  govern,  de  manera  que  a  cada  eix referencial li correspon una línia inspiradora. Els eixos i les línies tenen un sentit general,   però   presenten   una   especial   rellevància   dins   dels   nostres plantejaments per a la festa fallera. Totes les línies assenyalades es plasmen en el desplegament d’una sèrie de propostes específiques d’actuació que anirem detallant.

 

  1. El primer eix referencial es l’eix ètic, o eix dels valors que han d’orientar i regir les diverses línies inspiradores de l’acció de govern. Pel que fa a aquest eix, la principal línia inspiradora és la democràcia festiva, que implica una defensa de l’autonomia dels actors festius, amb especial èmfasi en la promoció de tot tipus de mecanismes participatius i descentralitzadors, la defensa de l’esperit lúdic i desimbolt de la festa, la promoció i protecció de l’autogestió festiva i la confiança mútua com a base de la relació entre els gestors públics i els ciutadans. La democràcia festiva, de la qual tan bon exemple dóna l’associacionisme faller, significa que la societat civil festiva autoorganizada és sobirana i lliure per a prendre les seues decisions i autogovernar-se, sense que des del govern municipal s’exercisca cap dirigisme i intervencionisme en termes polítics o ideològics ni es produïsca cap instrumentalització partidista o clientelar de la festa.

 

  1. El segon eix referencial és l’eix polític, que ací fa referència a la política cultural a aplicar en la gestió de l’univers festiu del cap i casal. La línia inspiradora corresponent a aquest eix és el de València, cultura en festes, que significa que el sistema festiu de València, que pràcticament és autoorganizat, representa un autèntic gran esdeveniment cultural de caràcter singular, basat en la rica tradició festiva valenciana i amb uns valors patrimonials importantíssims, però que també apareix lligat a valuoses manifestacions contemporànies, innovadores, interculturals i cosmopolites. Tots els aspectes i valors esmentats reclamen una atenció governamental preferent i una política cultural específica que estimule i promoga el conjunt de festes de la ciutat en termes turístics, de projecció externa i de consideració com a be comú viu i dinàmic, amb especial èmfasi en la festa de les Falles.

 

  1. El tercer eix referencial és l’eix administratiu, referit a com gestionar en el dia a dia els assumptes del món de la festa. Per això, a aquest eix li correspon la línia inspiradora de la governança de proximitat, que implica una decidida aposta per la coresponsabilitat, els pressupostos participatius, la cogestió, l’horitzontalitat i el desplegament de mecanismes d’intermediació institucional orientats a donar suport tècnic als agents festius en totes les seues necessitats organitzatives.

 

Una governança de proximitat en els assumptes festius implica la reivindicació d’un espai públic i de relació, que és tot just l’espai per a la governança entesa com a gestió amb vocació de servei públic i democràcia participativa. En eixe  sentit, es revela com a prioritari, per part de la regidoria encarregada de festes i cultura  popular,  incrementar  el  coneixement  de  l’univers  festiu  i  cultural popular,  aprofitant  el  seu  saber  fer  acumulat  en  l’experiència  festiva.  El principal instrument del qual disposaria la regidoria per al coneixement i la gestió de la festa serà l’Institut Municipal de Cultura Festiva (IMCUF), una de les missions principals del qual seria assumir un compromís des de l’administració  per  a  facilitar  el  desplegament  de  l’activitat  de  les  entitats festives a través d’una finestreta única que facilitarà i simplificarà les gestions administratives que les associacions festives, especialment les falleres, han de dur  a  terme  amb  l’administració  pública  municipal,  a  més  de  servir  de mecanisme d’interlocució permanent amb els diversos agents festius. Serien també funcions de l’Institut la promoció exterior de les festes, el foment del seu estudi i investigació, i la busca de donacions i patrocinis privats que complementaren els recursos públics destinats a les festes. El funcionament del referit Institut estaria basat en la posada en marxa d’un Pla Director de les Festes de la ciutat, que començaria pel disseny participatiu i col·laboratiu d’un Pla Estratègic de les Falles, ja que són la principal i més complexa festa del cap i casal. La missió del pla seria detectar les oportunitats, els riscos, les necessitats i les potencialitats de la festa fallera, per tal d’optimitzar els recursos per al seu bon desplegament, així com per a facilitar la seua governança a curt, mitjà i llarg termini. El Pla Estratègic de les Falles s’elaborarà des de l’IMCUF comptant amb la participació de tots els agents implicats en la festa i l’assessorament expert del món professional i universitari.

Des de l’IMCUF també es buscaria fomentar i donar suport a l’emprenedoria festiu, que fa referència a la capacitat que la ciutadania, organitzada en associacions cultural festives, té per a proposar i impulsar noves activitats i generar processos innovadors en participació social, creativitat artística i sostenibilitat mediambiental dins la festa.

 

  1. Avaluació de la política del govern municipal en l’àmbit faller entre

1991 i 2015

 

Per a poder fer una proposta rigorosa de govern en relació amb la festa de les Falles, que és la més important i de major impacte social al cap i casal, ens cal, prèviament, fer una certa avaluació del que ha estat la política en l’àmbit faller duta a terme per l’Ajuntament de València entre 1991 i 2015. Tot seguit assenyalarem el que considerem que han sigut els principals elements de la política fallera municipal. Uns elements la correcció o reversió dels quals ja ens marquen el camí en el que seria la nostra proposta en l’àmbit faller, que necessàriament apel·la a una gestió de les Falles participativa, rigorosa, plural i de transformació progressista de la festa.

 

  1. Clientelisme i tracte paternalista al col·lectiu faller: des de l’Ajuntament s’han promogut  les  relacions  clientelars  amb  les  comissions falleres a través d’una política de subvencions als cadafals i la il·luminació sense criteris clars ni rigorosos, pensant només a acontentar el món faller d’una

 

manera vertical i paternalista però sense atendre realment les necessitats reals del col·lectiu fallers. Més prompte l’objectiu ha sigut desmobilitzar possibles moviments crítics i promoure el conformisme a canvi d’ajudes econòmiques que tampoc han aconseguit els seus objectius de millorar la inversió en els cadafals.

 

  1. Poca promoció dels cadafals fallers: no hi ha hagut una adequada i eficaç promoció del cadafal faller, començant per les falles municipals, fet que ha generat una menor visibilitat dels artistes fallers i les seus valuoses aportacions.

 

  1. Escassa promoció interior i exterior de la festa fallera: no s’ha posat en marxa una autèntica promoció exterior de la festa fallera, amb mitjans, recursos i personal adequat, ni s’han tret totes les potencialitats al concurs de cartells, poc renovat i gens obert a noves tendències, i tampoc no hi ha hagut una vertadera preocupació institucional per la promoció turística i comunicativa. A més a més, no s’ha subratllat el valor patrimonial ni cívic de les Falles en la seua inserció dins l’activitat cultural de la ciutat, creient, erròniament, que la festa se promocionava per si mateixa.

 

  1. Desmobilització de l’Assemblea de Presidents i el debat sobre la festa: l’Assemblea de  Presidents,  teòricament  el  màxim  òrgan  de  debat  i decisió de les comissions falleres ha tendit a ser desmobilitzat, convertint-lo en un simple fòrum d’assentament a les propostes de l’equip de govern, defugint els  mecanismes  participatius,  deliberatius  i  desincentivant  les  propostes crítiques o de canvi. Paradoxalment, la insistència oficial a no “polititzar la festa” s’ha fet des d’una clara postura política i ideològica, des del moment que el president de Junta Central Fallera és un regidor d’un partit polític amb els seus interessos electorals.

 

  1. Inèrcia reglamentista  (Congrés  i  Reglament  de  2001):  des  de  la celebració del darrer congrés faller en 2001 i la posada en marxa del reglament esmenat no s’ha fet cap reforma que anara en consonància amb els canvis experimentats per la festa, sinó que s’ha generat una inèrcia normativa paradoxalment unida a un creixent incompliment del reglament, fet que ha anat deixant progressivament obsolet el marc reglamentari vigent.

 

  1. Immobilisme en el programa de festejos i la falla municipal: no s’han produït innovacions substancials en el programa oficial de festejos (amb l’excepció de la reeixida Cavalcada del Foc), dirigides en un sentit modern de “festes per a tots”, ni tampoc s’ha innovat en referència a les falles municipals, ancorades en un model massa immobilista i gens obert a noves tendències, formes d’expressió i artistes. A més a més, les falles oficials són triades, entre els projectes presentats, per representats polítics, sense que intervinguen professionals de les arts plàstiques, i sense valorar la potencialitat que tenen com a aparador d’allò més excel·lent i creatiu que fan els nostres artistes fallers.

 

  1. Desinterés per l’excel·lència en la gestió integrada de la festa: sense demèrit del fabulós capital humà en règim de voluntariat que atresora la Junta Central Fallera, no s’han fet esforços per a introduir l’acció complementària o assessora especialitzada en la gestió cultural, biblioteconomia i documentació, promoció exterior, xarxes socials o mitjans de comunicació, fet que ha generat ineficiència, escàs aprofitament dels recursos econòmics disponibles i pèrdua d’oportunitats per a la promoció i difusió de la festa.

 

  1. Desinterés per una gestió integradora de la festa: no hi ha hagut una visió conjunta de la complexitat organitzativa i participativa que comporten les Falles, raó per la qual no s’han tingut en compte, alhora de bastir una gestió integral i consensuada, la consulta i atenció a col·lectius tan diversos però rellevants com els artistes fallers, els pirotècnics, les societats musicals, les empreses turístiques, les associacions de veïns, les universitats públiques, el professionals dels sectors productius implicats en la festa o altres entitats culturals interessades.

 

  1. Política erràtica  i  ocurrencialista  respecte  al  patrimoni  cultural faller: no hi ha hagut una política coherent i persistent en els temps, ni prèviament reflexionada, pel que fa a la protecció i promoció del patrimoni cultural faller, especialment respecte als museus fallers, l’Exposició del Ninot o el Centre de Documentació de les Falles, tancat sense més explicacions en
  2. Igualment, tampoc s’ha posat en marxa un pla d’acció destinat a promocionar eficaçment la candidatura de l’Espai Cultural de la Festa de les

Falles a ser declarades patrimoni de la humanitat. Més prompte, en aquest punt com en els altres, han predominat les accions ocurrencialistes, la improvisació i la desídia institucional en la gestió.

 

  1. Escàs interés per la promoció del valencià en la festa: tot i que el reglament faller subratlla la necessitat de fer del valencià la llengua pròpia i preferent de la festa fallera, des de la Junta Central Fallera no s’han fet esforços per a fer realitat la norma, sinó que, tot i les reiterades demandes del síndic de Greuges, ha avançat la castellanització i s’han entrebancat els processos de normalització i visibilitat del valencià, especialment en les publicacions, gabinet de comunicació i xarxes socials coordinades des de la màxima institució fallera.

 

Totes aquests trets se sintetitzen en una política cultural fallera caòtica, inconsistent i mancada de qualsevol plantejament seriós i connectat amb les necessitats reals de fallers i ciutadans. Per tot això des de Compromís per valència creiem, com ja s’ha a avançat, que és necessari plantejar una proposta de govern per a la nostra festa molt reflexionada i coherent, però que tinga com a element central una posada en valor integral d’una festa amb unes enormes potencialitats, però que fins ara han sigut ignorades i inexplorades per parts dels responsables polítics del govern de la ciutat.

 

  1. Necessitat d’inserir les Falles i la seua sociabilitat en un marc ampli de participació ciutadana i de gestió eficaç per part de l’administració municipal

 

Les Falles són un fet social i que genera identitats col·lectives perquè reforça la cohesió social, solidaritat i el sentiment de pertinença al grup. Això converteix la comissió fallera en una entitat de barri, al mateix nivell que les associacions de veïns, que desplega també una activitat social i cultural, i que es converteix en senya d’identitat de la barriada.

 

Si ens centrem en l’espai, les noves visions de l’urbanisme participatiu parlen del concepte “veïnat” com a senya d’identitat dels usos comuns i de relacions entre la ciutadania. La festa de la Falles té lloc al carrer, i això implica un ús en el qual s’escenifiquen totes les possibles relacions de filies i fòbies. És, per tant, l’espai on s’han de gestionar les situacions de cooperació, exclusió o enfrontament amb els altres veïns. Per a aconseguir-ho la comissió fallera pot connectar encara més amb el barri, mostrar i ensenyar el seu treball i fer partícips de la festa la resta de veïns. Si s’aconsegueix incloure i implicar (en el grau que cadascú desitge) fallers, veïns i comerciants, s’aconseguirà una festa no solament al servici dels fallers sinó també de la ciutadania: una festa molt més participativa.

 

El paper que té l’Ajuntament en la gestió d’unes festes com les Falles és molt divers i complex. La instal·lació de més de 800 monuments fallers als carrers de València implica una variació en el funcionament normal de la ciutat: tancament de nombrosos carrers al trànsit, limitacions en l’estacionament de vehicles, modificacions   en   l’itinerari   del   transport   públic,   canvis   d’ubicació   dels contenidors de residus, etc. Una transformació difícilment imaginable en qualsevol  ciutat  europea  amb  la  nostra  població  i  morfologia,  però  que  a València s’assumeix, es disfruta i es pateix. Quan s’analitza les queixes entre veïnat i comissions falleres, són els aspectes que generen major nivell d’insatisfacció entre els ciutadans, i es dóna la paradoxa que són les accions en les quals menys pot incidir la comissió fallera. Eixe seria un primer punt a abordar,  procedir  a  una  vertadera  descentralització  de  l’administració local a través de les juntes de districte perquè servisquen de nexe d’unió entre l’administració, el veïnat i les comissions falleres. És responsabilitat de l’Ajuntament crear els canals de participació on tècnics, veïns i fallers puguen decidir conjuntament accions. Les juntes de districte, els casals i les seus de les entitats socials serien punts d’informació de les activitats i de la festa als barris.

 

Un segon nivell a abordar seria el paper de la Delegació de Festes i Cultura Popular i l’Alcaldia pel fet de tractar-se dels màxims exponents festius de l’administració municipal. Analitzant les partides en el pressupost per al 2015, s’observa que la responsabilitat de la Delegació de Festes se cenyeix principalment al manteniment del Museu Faller, la realització de les falles municipals, ajudes als monuments fallers i les ajudes a l’adquisició i reforma de casals. Per a nosaltres es tracta del punt més feble en la gestió de la festa i on l’Ajuntament  hauria  d’assumir  una  responsabilitat  major.  Responsabilitat  a

 

l’hora de difondre la nostra rica cultura festiva, especialment les Falles com a esdeveniment cultural singular, dins i fora de les fronteres del nostre estat. I tot això fent ús del ja esmentat Institut Municipal de Cultura Festiva, el qual s’ocuparia de la gestió institucional de les festes. En la tasca de salvaguardar el nostre patrimoni cultural faller cal destacar la declaració de l’Espai Cultural de la Festa de les Falles com a patrimoni de la humanitat, la reforma integral del Museu Faller i reactivar amb els recursos pertinents el Centre de Documentació de la Festa.

 

I per últim, cal debatre el paper de la Junta Central Fallera, principal organisme en la gestió de festa i on les comissions falleres estan representades mitjançant l’Assemblea de Presidents. El debat del model de relació amb l’administració municipal de la Junta Central Fallera és complex i necessari, s’haurà de fer de manera participativa amb els agents implicats i no serà qüestió de dos dies. Ara bé, amb voluntat política, sí que es poden fer modificacions en la gestió i en la forma de govern amb l’objectiu de fer cada vegada més partícip el faller en la presa de decisions. Es podria potenciar els grups de treball dins de l’Assemblea de Presidents amb la finalitat d’estudiar les propostes abans de debatre-les i votar-les en l’assemblea. Es podria, a més, establir un mecanisme de participació per a elaborar els pressupostos de Junta Central Fallera i poder decidir quines activitats fa falta potenciar alhora que fiscalitzar les despeses efectuades per l’organisme.

 

Els models de gestió de les administracions públiques han d’evolucionar des de posicionaments representatius a posicionaments participatius i, dins d’aquest canvi de paradigma, la festa de les Falles ha d’assumir un paper de lideratge i avantguarda perquè es tracta del principal moviment associatiu de la ciutat de València.

 

 

 

  1. El nostre compromís amb les Falles

 

Institut Municipal de Cultura Festiva de València

Posar en marxa l’Institut Municipal de Cultura Festiva de València (IMCUF), un organisme autònom municipal que s’ocuparà de la gestió institucional de les festes de València, i de donar suport als col·lectius festers de la ciutat i assessorar-los. La seua acció es fonamentarà en un Pla Director de la Festa, articulat en diversos plans estratègics festius

 

Pla Estratègic de les Falles

Elaborar un pla estratègic, amb la participació de tots els agents implicats en les

Falles,  que  ha  de  servir  per  a  detectar  les  oportunitats,  els  riscos,  les necessitats i les potencialitats de la festa fallera. Això permetrà optimitzar els recursos i facilitar la gestió a les comissions i a les institucions.

 

Participació

Promoure institucionalment mecanismes estables i descentralitzats als barris per a  resoldre  conflictes  i  intercanviar  experiències  entre  els  diversos  actors implicats en la festa.

 

Festes sostenibles

Fer una transició cap un model de festa més sostenible, col·laboratiu i més just socialment, amb la creació d’un segell ecològic de qualitat per a les comissions.

Fomentar  la  investigació,  en  col·laboració  amb  les  empreses  i  universitats

valencianes, per a trobar materials menys contaminants.

 

Mobilitat i accessibilitat

Garantir la mobilitat i la seguretat ciutadana en la setmana fallera, potenciant l’accessibilitat als actes fallers i als cadafals, donant exemple des de la falla

municipal.

 

Normativa

Derogar l’actual Ordenança Municipal d’Ocupació de la Via Pública i elaborar-ne una nova amb la participació activa dels fallers, col·lectius festius i la resta

d’agents implicats. Procediment que, a partir d’ara, seguiran l’elaboració o

modificació de totes les normatives.

 

El valencià, la llengua de les Falles

Les nostres festes són un aparador excepcional per a mostrar la nostra cultura, per això cal potenciar l’ús del valencià com a element integrador i identificador

de la festa.

Garantir que tota la documentació i informació generada per la Junta Central

Fallera estiga en valencià, tal com recull el Reglament Faller, incloses també les pàgines web, xarxes socials, produccions audiovisuals i campanyes publicitàries. Aprofitar l’ambientació musical de la mascletà de la plaça de l’Ajuntament per a promoure la música en valencià. L’edició d’un CD amb estes cançons podria servir com a font d’ingressos extra.

 

Patrimoni de la Humanitat

Activar els mecanismes institucionals necessaris per a salvaguardar, promoure i revitalitzar el patrimoni cultural faller, amb l’horitzó de la declaració de l’Espai

Cultural de la Festa de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat.

 

Govern de la festa

Crear i garantir els mecanismes de participació, deliberació i decisió dels òrgans municipals de gestió de les Falles (regidoria encarregada de l’Àrea de Festes i

Junta Central Fallera).

 

Pressupost de la Junta Central Fallera

Fer un pressupost transparent i participatiu en què el faller puga fer les seues aportacions mitjançant l’Assemblea de Presidents, en què donarem compte de totes les partides econòmiques.

 

Ciutat de l’Artista Faller

Impulsar la Ciutat de l’Artista Faller com un districte cultural de la ciutat per a fomentar la creativitat i reforçar la seua identitat. Posar en marxa un programa d’ajudes per a rehabilitar tallers i protegir les activitats relacionades amb la creació de falles. Integrar els tallers i el Museu de l’Artista Faller en les rutes de turisme cultural.

 

Museu Faller

Reformar íntegrament i rellançar el Museu Faller de València d’acord amb els més  moderns  plantejaments  museològics,  i  reactivar  amb  els  recursos

pertinents el Centre de Documentació de la Festa de les Falles.

 

Teatre faller

Dignificar el concurs de teatre, de presentacions i la gala de la cultura, i els dotarem d’una partida específica de promoció. Posarem interés en el concurs literari d’obres de teatre i, especialment, en el d’apròposits, com a gènere literari exclusiu del món faller.

 

Imatge i difusió de les Falles

Seleccionar el cartell de Falles estimulant la participació de creadors de prestigi. Potenciar l’atractiu de la festa cap a l’exterior dins d’una campanya de promoció

global al llarg de tot l’exercici.

 

Exposició del Ninot

Convertir l’Exposició del Ninot, reestructurada amb la denominació de L’Indult del Foc, en una autèntica mostra de l’art faller, per això, cal aconseguir un lloc d’exhibició digne, i canviar l’actual sistema de selecció i de premis.

 

Espai Faller

Crear d’un espai descentralitzat de gestió i assessorament durant la Setmana

Fallera, amb la finalitat de donar informació necessària i facilitar la resolució de problemes a la ciutadania durant les 24 hores del dia.

 

Cavalcades falleres

Potenciar les cavalcades per a recuperar la connexió perduda entre la festa i la ciutat. Crear de la Cavalcada de la Plantà, lligada a la revitalització del cadafal

municipal, i de la Cavalcada de les Festes Valencianes com a representació del

nostre patrimoni festiu. Continuar potenciant la Cavalcada del Foc com a ritual previ a la cremà de les falles.

 

Falla municipal

Apostar per una falla municipal de caràcter singular, amb vocació de projecció exterior i tendent a la innovació, amb estímuls per a la participació de joves artistes fallers i la col·laboració amb altres disciplines artístiques. Proposar un comité de selecció configurat per persones de prestigi relacionades amb les Falles i amb la creació plàstica, enfront de l’actual composició amb càrrecs polítics. Cal garantir l’espectacularitat de la cremà de la falla municipal (la més seguida en directe i per televisió), apostant per materials de combustió neta.

 

  1. Propostes específiques en matèria de Falles

 

 

Impulsar la candidatura de les Falles a patrimoni immaterial de la humanitat

 

Cal impulsar la candidatura de les Falles a ser declarades patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO. Per a això, cal fer el procés més ampli i participatiu possible, implicant tots els col·lectius afectats, començant per les comissions falleres i els artistes fallers, però també la Federació de Societats Musicals, els indumentaristes, els artesans…, que han de ser-ne els autèntics protagonistes. Així mateix, cal buscar la complicitat de la premsa perquè actuen de difusors de la candidatura.

 

 

Per a això, cal posar en marxa campanyes de sensibilització i difusió aprofitant els dies de Falles, però que s’han d’estendre al llarg de tot l’any, que incloguen entre altres propostes:

 

– L’elaboració d’una pàgina web específica de la candidatura.

– Fer partícips els fallers i les falleres perquè facen de promotors de la candidatura impulsant accions a través de les xarxes socials.

– Programar conferències i exposicions divulgatives del patrimoni faller en el

marc de les setmanes culturals de les comissions de falla.

– Coordinar iniciatives conjuntes amb la resta de juntes locals i localitats valencianes on es planten falles per a sumar esforços.

– Elaborar informació específica per als visitants dels dies de Falles.

– Articular totes les activitats de l’exercici faller 2015-2016 al voltant de la candidatura.

 

L’objectiu, més enllà d’aconseguir la declaració, és difondre els valors culturals i patrimonials de la festa de les Falles entre el col·lectiu faller i entre el conjunt de la societat valenciana.

 

Lligat a aquest punt cal garantir el ple reconeixement oficial del Museu Faller com a museu. El Museu Faller, un museu especialment singular pel mètode democràtic i popular amb què es constitueix la col·lecció de ninots indultats que alberga, rep vora 80.000 visitants, fet que mostra el gran interés que suscita. Per això, és necessari posar en marxa una reforma de la seua estructura museològica, que estiga basada en la professionalitat, les bones pràctiques i la vinculació continua entre el Museu Faller, el món faller i el conjunt de la ciutadania.

 

 

 

L’Indult del Foc

 

Considerem que l’Exposició del Ninot, que va nàixer en 1934 fruit d’un projecte anomenat L’Indult del Foc, necessita una profunda reformulació i i reforma que la faça més atractiva, visible i culturalment rellevant. Per això des de Compromís  per  València  proposem  rescatar  la  primigènia  denominació  de

 

L’Indult del Foc per a agrupar i cohesionar una sèrie d’activitats amb la finalitat de posar en valor els treball dels artistes fallers i les comissions, així com el singular patrimoni que suposen els cadafals fallers.

 

La nostra proposta planteja buscar un emplaçament digne i estable per al muntatge i exhibició de l’Exposició del Ninot, que complisca les condicions bàsiques de qualsevol bona exposició, tant en termes tècnics (il·luminació, disposició espacial, visibilitat, deambulació) com de plantejament conceptual (es tracta d’una exposició, no d’un amuntegament d’elements). També entenem que la participació de les comissions hauria de ser opcional, sense que el fet de no presentar un ninot o grup fóra un obstacle per a poder optar al concurs de falles. A més a més, d’adoptaria un criteri d’exhibició que no predispose o condicione el públic elector.

 

En tot cas, l’esdeveniment L’Indult del Foc, a banda de tindre com a eix central l’Exposició del Ninot, inclouria una renovada Mostra d’Art Faller dels artistes fallers; una mostra fotogràfica paral·lela de ninots indultats històrics per a promocionar el Museu Faller, titulada “Imatges del Museu Faller”, a més d’un cicle de xarrades, conferències i taules redones amb el rètol d’”Els Escultors del Foc”. També hi hauria un taller especial per a difondre l’Exposició del Ninot entre els més joves (“Els ninots de la xicalla”), implicant especialment els col·legis i instituts, així com un cicle de pel·lícules antigues sobre Falles amb el títol de “Falles de Cel·luloide”. Al costat de l’Exposició s’ubicaria l’Espai Indult, on, a més de la botiga on es vendrien diverses publicacions sobre la festa fallera  i  l’art  faller,  hi  hauria  una  sala  habilitada  per  a  fer  les  converses, xarrades i tallers.

 

La programació seria adequadament publicitada i difosa, per a atraure una gran quantitat de públic que es trobe amb una àmplia oferta de propostes relacionades amb els ninots fallers. Així mateix, es potenciaria la visibilitat de la vessant lúdica i espectacular de la recollida dels ninots de l’Exposició per part de les comissions falleres, que constitueix un dels actes més populars i desimbolts de les celebracions falleres.

 

 

 

Impulsar la projecció i difusió del teatre faller

 

El concurs de teatre és, després del de falles, el més important i de major entitat que celebra Junta Central Fallera. Si bé és cert que en deu anys la revolució quant a obres seleccionades per les falles participants, afluència de públic i qualitat dels muntatges realitzats, és notòria, també és cert que entre els participants hi ha, de vegades, una sensació d’abandonament per part dels organitzadors.

 

Els problemes a l’hora de relacionar-se amb les diferents seus que ha tingut el concurs (L’Horta Teatre, Sala Flumen i La Rambleta) han sigut motiu de queixa constant en els últims anys. Igual que els jurats seleccionats per al concurs o el maltractament de la Delegació de Mitjans de Comunicació al concurs de teatre i

 

les continues queixes de la Delegació de Cultura: canvis de calendari no anunciats a temps, publicacions de notes sobre les obres amb retards injustificables, etc.

 

En Compromís per València creiem que es fa necessària una reorganització del concurs: impulsar-ne la projecció i difusió, i escoltar els participants. Per a això, la  Delegació  de  Cultura,  hauria  de  rebre,  entre  altres  coses,  més  fons econòmics per a poder treballar amb l’autonomia suficient.

 

La utilització dels mitjans digitals creats a l’efecte per a la difusió del concurs, a més de l’adquisició d’un domini propi, insercions publicitàries en els diferents mitjans especialitzats i en les seues agendes culturals, contractació de jurats professionals o la dotació de premis en el concurs literari, serien mesures que podrien impulsar el concurs de teatre.

 

A més, fa anys es va anul·lar la mostra que es feia amb les obres guanyadores, de manera que les comissions es veuen abocades a fer una única representació de les funcions.

 

Compromís per València aposta per recuperar aquesta setmana, i establir contactes amb la resta de juntes locals per a poder fer una mostra de les obres premiades del concurs, de manera que no es quede al cap i casal i puga recórrer la resta de les comarques valencianes, tal com es feia fa anys amb el programa SARC de la Diputació de València.

 

Unificar tot el teatre fet per les Falles de tot el nostre territori davall una mateixa marca per a fer-lo visible seria una bona aposta, així com la utilització de les oficines de promoció lingüística (ajuntaments, diputacions i Generalitat) perquè incloguen en els seus canals de difusió la programació del teatre.

 

D’altra banda ens trobem amb el concurs de presentacions, un concurs únic i exclusiu del món faller on es representa el nostre gènere literari teatral per excel·lència: l’apropòsit. Igual que en el concurs de teatre, les normes han anat encaminades més a la prohibició i a dificultar la participació en el concurs que a la  promoció.  Des  de  Compromís  per  València  creiem  que  cal  una  aposta decidida pel concurs de presentacions, dotant econòmicament el concurs literari d’apropòsits, facilitant als escriptors la participació, així com la promoció de les falles participants.

 

 

En definitiva, una aposta clara i decidida per la cultura, pel teatre i per l’apropòsit, únic gènere literari cent per cent faller.

 

 

 

El cartell de Falles

 

Cal obrir una reflexió sobre si la que hauria de ser una de les icones de la festa, més enllà de gustos i preferències, complix les funcions de promoció i difusió de les Falles.

 

 

L’actual concurs de cartells presenta un nivell desigual entre les propostes presentades. La raó principal és que resulta un sistema de selecció poc atractiu per als professionals del disseny i la il·lustració, que mostren poc interés a participar-hi.

 

De fet, el disseny dels cartells editats per l’Ajuntament de València en les seues campanyes publicitàries manca de l’ambició i qualitat que han fet de la cartellística una senya d’identitat dels creadors valencians. En el cas d’un esdeveniment com les Falles, festa que aspira a ser declarada patrimoni de la humanitat, és encara més necessari establir una fórmula de selecció que garantisca l’originalitat i creativitat de les propostes que es presenten.

 

Per a això, cal aconseguir que la convocatòria siga suficientment interessant per a fomentar la participació dels professionals i augmentar la qualitat dels treballs presentats. Amb aquest objectiu, s’ha de comptar amb la participació de les associacions de dissenyadors i il·lustradors perquè aporten la seua experiència i suggeriments.

 

@monicaoltra reclamant el protagonisme de la Crida per la Fallera Major i no pel poder. #MoltFan #FallesTotLAny
image-177570
Ara bé, tan important com aconseguir que el cartell anunciador de les Falles destaque per la seua qualitat és garantir una difusió adequada per a impulsar la promoció de la festa. En eixe sentit, independentment de la fórmula establida per a triar el cartell (concurs obert, selecció a partir de treballs anteriors o adjudicació directa), cal que la imatge de difusió de les Falles vaja més enllà del cartell imprés.

 

Per això, el disseny del cartell de les Falles hauria d’englobar-se en el marc més ampli d’una campanya de promoció de la festa que tinga en compte no només els mitjans tradicionals, sinó també la difusió a través de nous suports com les xarxes socials.

 

 

 

Protecció i promoció de la Ciutat de l’Artista Faller

 

La Ciutat de l’Artista Faller conforma una realitat cultural, econòmica, social i urbana diferenciada dins de la ciutat de València. Des de fa més de cinquanta anys acull una elevada concentració d’empreses i institucions al voltant d’un pol de creació artística vinculat a activitats relacionades amb Falles, festes, escenografia i decoració.

 

La presència d’un important patrimoni històric, conformat per les mateixes naus, els testimonis dels processos antics i moderns de la construcció de falles, el Museu de l’Artista Faller o la seu del Gremi d’Artistes Fallers, reforcen el caràcter singular d’aquest espai i establixen una relació especial entre l’àmbit cultural i l’urbà.

 

Per a garantir la pervivència d’aquests valors, cal establir un pla d’usos i una qualificació  del  sòl  que  permeta  recuperar  les  naus  abandonades  o  que

 

actualment tenen altres usos. La finalitat és assegurar la continuïtat de les activitats creatives tradicionals, i també la instal·lació de noves activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament en aquest àmbit, com ara l’experimentació amb nous materials.

 

A diferència del que passa amb altres districtes culturals, on es generen processos de substitució de la població als barris on es desenrotllen, impulsar la Ciutat de l’Artista Faller ha de servir també per a regenerar urbanísticament el barri  i  dinamitzar  culturalment  l’entorn.  Per  a  això,  serà  necessari  establir xarxes de col·laboració amb tots els agents socials del barri, especialment les associacions de veïns.

 

Així, cal reforçar els equipaments culturals ja existents. Per això, s’ha d’impulsar l’actualització del Museu de l’Artista Faller i la restauració dels seus fons. Però també cal incloure en el projecte iniciatives que poden reforçar el lligam de la Ciutat de l’Artista Faller amb l’entorn urbà, com ara el mòdul d’FP d’artista faller que s’impartix en un institut de la zona, o reactivar i obrir al públic el Centre de Documentació de la Festa de les Falles situat en la biblioteca de barri.

 

A més, l’especificitat de la creació artística que es desenvolupa a la Ciutat de l’Artista Faller, reforçada amb la presència d’elements patrimonials, dóna lloc a tota una sèrie de valors que associen aquest espai a la mateixa identitat local. Estem, per tant, davant d’un espai mixt de creació i de difusió cultural. Així, la xarxa d’espais i creadors que conformen la Ciutat de l’Artista Faller genera una atracció  de  públic  i  turistes  que,  sense  interferir  en  el  seu  funcionament habitual, podria incloure’s dins de les rutes del turisme cultural.

Les cavalcades falleres

Les cavalcades falleres són una activitat que revitalitza el caràcter popular de la festa i la relació amb el conjunt de la ciutat. Per això, proposem impulsar la Cavalcada del Foc, com a ritual previ a la cremà, i crear-ne dos noves: la Cavalcada de la Plantà, una activitat lligada a la necessària revitalització de la falla municipal, i la Cavalcada de les Festes Valencianes, com a representació del nostre patrimoni festiu

 

La Cavalcada de la Plantà seria una festa organitzada el cap de setmana previ a la plantà de les falles, que celebraria l’arribada a la plaça de l’Ajuntament de les primeres peces de la falla municipal. Estaria envoltada d’elements d’animació de carrer, música, efectes audiovisuals i un espectacle pirotècnic que giraren al voltant de la temàtica de la falla. Es tractaria d’un acte destinat a convertir-se en  un  producte  popular  i  alhora  dirigit  als  mitjans  audiovisuals  per  a promocionar la nostra festa. A més, serviria de contrapunt a la Cavalcada del Foc, que marca l’inici de la cremà.

 

La Cavalcada de les Festes Valencianes ompliria el buit deixat per la desaparició de la Cavalcada del Regne en la promoció de les festes populars valencianes.

 

Aquesta nova cavalcada permetria donar a conéixer als fallers, falleres, veïns, veïnes i visitants els valors culturals de les terres valencianes, de manera que serviria de plataforma per a incentivar el turisme a les localitats valencianes on se celebren les festes que participarien. La cavalcada seria també un excel·lent intstrument per a potenciar les relacions entre les Falles i la resta de les festes valencianes, fet que aprofitaria per a impulsar la candidatura de les Falles com a patrimonial immaterial de la humanitat. Finalment, la cavalcada implicaria també les diverses festes dels barris de la ciutat per a promocionar-les. Així, la cavalcada se celebraria cada volta en un districte distint de la ciutat, per a descentralitzar la festa de les Falles i democratitzar-la geogràficament.

 

Totes aquestes cavalcades se celebrarien en un horari familiar que potencie la major presència de públic i alhora coordinat amb els horaris dels transports públics (RENFE, metro, rodalia, etc.) per a facilitar l’afluència dels visitants de les nostres comarques.

 

 

 

La Crida

 

La Crida és, probablement, un dels actes fallers més arrelats al món faller pel que té de participació multitudinària i d’orgullosa obertura al món d’una festa que pretén arribar ben lluny. La Crida suposa, també, un moment màgic on, des de les històriques Torres dels Serrans, s’ofereix un espectacle ple d’emoció i referències a la pròpia història de la ciutat i on la fallera major de València proclama solemnement que comença el temps de les Falles. Amb tot, des de Compromís per València pensem que la Crida necessita augmentar el seu ressò mediàtic, com a instrument privilegiat de promoció de les Falles, alhora que necessita una major dinamització escènica que destaque els aspectes més essencials del ritual de presentació de la festa al món.

 

Per això proposem que la Crida, com a acte anunciador del temps de festa, siga repensada i reelaborada com a ritual festiu introduint nous elements, com la referència explícita, amb un protagonisme destacat, al foc satíric de la festa primigènia, que enllaçaria mitjançant diversos mecanismes escenogràfics, luminotècnics, pirotècnics i iconogràfics amb un acte com la Cavalcada del Foc (que marcaria el principi de la fi de la festa). Així, es plantejaria un espectacle vibrant i emocionant d’inequívoca arrel tradicional valenciana però també televisivament atractiu i amb projecció global que, utilitzant intel·ligentment la tecnologia, poguera traslladar l’acte de la Crida a diversos idiomes, utilitzant a les xarxes socials (fer una Crida virtual alhora que la física). Així, s’aconseguirà que la Crida es convertirà en l’autèntica ambaixadora d’una festa inclusiva, acollidora i decidida a oferir a locals i forans una experiència singular i inoblidable.

 

Promoció i difusió de la festa de les Falles

 

Publicarem material per al turista, mapes amb ubicació de les falles, explicació dels actes, recorregut de l’Ofrena, etc. Utilitzar les noves tecnologies, crear una APP pràctica amb tota la informació que necessite el visitant.

 

Creació de punts d’informació fallera als principals llocs d’afluència de visitants, amb material promocional, rutes suggerides, consells de seguretat…

 

 

 

Gestió dels residus

 

D’una banda, impulsarem la separació selectiva de residus. Per a això, en aquells contenidors que siguen traslladats d’ubicació o suprimits es col·locarà un adhesiu amb una antelació de quinze dies on figurarà informació sobre la situació dels tres contenidors més pròxims amb les mateixes característiques i dates en les quals tindrà lloc el canvi. A més, la Delegació de Residus Sòlids i Neteja treballarà de manera conjunta amb la Delegació de Festes, per a proporcionar contenidors de recollida selectiva de menor grandària a les comissions falleres perquè puguen fer una correcta gestió dels residus generats en les seues activitats.

 

D’una altra banda, la festa de les Falles, pel nombre de participants i de visitants implicats, és un àmbit idoni per a plantejar actuacions dirigides a aconseguir una festa ambientalment més sostenible. Cal fomentar propostes de sensibilització i participació, i en eixe sentit cal promoure l’ús de gots reutilitzables, que permeten reduir els residus, a més de constituir una font d’ingressos  i  un  element  promocional  de  la  festa.  En  eixa  mateixa  línia, proposem que la Junta Central Fallera utilitze una flota de vehicles elèctrics per al seus desplaçaments oficials.

 

 

 

Incubadora de Projectes Fallers de Qualitat

 

Els projectes que haurien de rebre suport de l’Ajuntament, buscant també finançament privat, estan inspirats per la idea ja esmentada de fomentar l’emprenedoria festiva, i tindrien relació amb la gestió cultural, la sostenibilitat mediambiental,  la  promoció  de  la  cultura  fallera,  l’estímul  a  la  creativitat artística, a la integració dels immigrants o a la participació veïnal, entre altres possibilitats. Exclouria les qüestions referides al monument faller, que ja disposen de subvenció pròpia. Seria una iniciativa a posar en marxa des de Junta Central Fallera, i aniria orientada a estimular transformacions innovadores en l’activitat de les comissions falleres.

 

Es tractaria de convocar en la Incubadora un nombre concret de projectes i a la convocatòria es podrien presentar les comissions que vulgueren. Després un jurat tècnic triaria les millors propostes i la tasca de la Junta Central Fallera seria proporcionar assistència tècnica, assessorament expert i una subvenció

 

per a dur a terme els projectes. S’aplicaria la mateixa lògica de les incubadores d’empreses dels parcs tecnològics.

 

D’altra banda, els projectes patrocinats comptarien amb el reconeixement institucional de l’Ajuntament de València, que atorgaria un segell de qualitat als projectes triats, i entre els escollits al final de l’exercici, quan els projectes s’hagueren executat, es triaria el més excel·lent, tal i com es fa a Astúries amb els pobles o concellos que han presentat millors projectes de sostenibilitat ambiental i protecció patrimonial. L’objectiu és estimular la innovació social, cultural i mediambiental de les comissions, i proveir-les de mèrits oficialment reconeguts que les avalaren alhora de buscar finançament de patrocinadors o col·laboradors econòmics.

 

 

 

Creació d’una Xarxa Global de Festes del Foc amb València com a seu principal

 

Es tractaria de començar amb una exposició que relacionarà les Falles amb les principals festes del foc del món i que, a banda de fer-se a València, es poguera exportar a aquests llocs (Guy Fawkes de Londres o Burning Man de Nevada, entre d’altres). Això seria el primer pas per a constituir des de València una Xarxa Mundial de Festes del Foc. És a dir, es tractaria de globalitzar dignament la nostra festa, però duent València la iniciativa i amb vistes al turisme cultural de qualitat. Sobre això, cal recordar que hui en dia, perquè l’oferta cultural singular d’una ciutat siga eficaçment promoguda, és millor inserir-la en una xarxa global de ciutats amb ofertes singulars semblants, de manera que totes les ciutats de la xarxa es donen suport mútuament. En eixa xarxa global de festes  del  foc  València  prendria  la  iniciativa,  amb  el  suport  de  les  dos universitats públiques del cap i casal.

 

 

 

Impulsar una biennal titulada “Falles Contemporànies”

 

En aquesta exposició es mostraria, amb la selecció prèvia d’un comissariat tècnic i expert (amb coneixement contrastat i rigorós, via currículum professional, sobre art i falles), una selecció del que són tendències artístiques contemporànies falleres. El comissariat, elegit des de l’Ajuntament amb plena transparència, triaria artistes i obra, no tant en funció de termes com “innovació”, “experimentació” o “avantguardisme” com de “contemporaneïtat”, tot i que en cada biennal aniria dinamitzant-se i evolucionant. L’exposició aniria acompanyada d’un catàleg de qualitat i una web en sintonia, que es posaria a l’abast d’una estratègica nòmina de galeristes, crítics, marxants, editors, professors universitaris d’art plàstic, periodistes especialitzats i experts en art plàstic contemporani, afegint la possible itinerància de l’exposició per determinats circuits artístics a l’estranger. El treball en les xarxes socials serviria per a promocionar eficientment l’exposició. També es contemplaria dur el material de l’exposició (fotografies, esbossos, maquetes, ninots, tècniques, etc.) a fires especialitzades i de gran ressò com ARCO i semblants.

L’objectiu prioritari de l’exposició seria tant promocionar la festa de les Falles com promoure i donar a conéixer en l’esfera artística estatal i internacional la falla com a expressió artística de caràcter multidisciplinari i encabit dins les arts plàstiques, una pràctica artística susceptible de ser adaptada i universalitzada per qualsevol artista del món. La iniciativa també pretén eixamplar les oportunitats de treball dels artistes fallers, ja que hem de ser conscients que els valencians tenim un tresor únic que no es coneix més enllà dels territoris estrictament fallers, i hem de promocionar-lo tant com calga.

propostes falleres 2015

propostes falleres 2015

Proposta de Govern Falles 2015

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.