Blancaneu i els set nans

La Blancaneu i els set nans
Autor/a: Germans Grimm
Tipus: Grans clàssics
Castellà: Blancanieves y los siete enanitos

La Blancaneu i els set nans és el títol d’un conte popular, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm. La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.

https://www.youtube.com/watch?v=rkINaQWRhT8

El conte explica com una nena, amb la pell blanca com la neu, desperta la gelosia de la seva propia madrastra, la nova i segona esposa del seu pare, el rei, una bruixa, que ordena a un caçador per matar-la per a ser ella la dona més bella del regne (el jutge és un mirall màgic). El caçador no pot complir l’ordre i l’abandona al bosc, on és recollida per set nans que queden captivats per la noia. Blancaneu passa a viure amb els nans, cuidant-los i creixent. La madrastra i bruixa intenta trobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, però no aconsegueix el seu propòsit perquè ella no s’empassa del tot la poma. Per això està viva en un taüt de vidre que custodien els nans, però profundament adormida. Només un petó d’amor d’un príncep aconseguirà despertar-la i acabar en feliç matrimoni.

En un país molt llunyà, vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.

La madrastra preguntava al seu mirall màgic:

—Mirallet, mirallet, digues, quina és la més bonica de totes les dones?

I el mirall contestava:

—Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.

I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:

—Mirallet, mirallet, digues, quina és la més bonica de totes les dones?

Però aquesta vegada el mirall va contestar:

—La més bella és Blancaneu.

Llavors la Reina, plena d’ira i d’enveja, va buscar un caçador i li ordenà:

—Emporta’t Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d’haver realitzat el meu encàrrec, porta’m en aquest cofre el seu cor.

Però quan van arribar al bosc, el caçador va sentir llàstima per la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d’un senglar.

Blancaneu, en veure’s sola, va sentir por i es va posar a plorar. Plorant i caminant va passar la nit, fins que, a trenc d’alba, va arribar a una clariana del bosc i hi va descobrir una casa preciosa.

Va entrar-hi sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, damunt la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts.

Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets, s’hi va estirar i en un moment es va quedar adormida.

A la tarda, van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que, en descobrir a Blancaneu, van quedar bocabadats amb la seva presència.

Llavors, ella es va despertar i els va explicar la seva trista història. Els nans li van suplicar que es quedés amb ells i Blancaneu ho va acceptar, es va quedar a viure amb ells, i tots van ser feliços.

Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:

—Mirallet, mirallet, quina dona és ara la més bella?

—Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu al bosc, a casa dels nans.

Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d’innocent velleta i es va dirigir cap a la caseta del bosc.

Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la noia una poma enverinada i quan Blancaneu li va clavar la primera mossegada, va caure desmaiada.

En tornar a casa seva, ja de nit, els nans van trobar a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta. Com que van creure que havia mort, li van construir una urna de cristall perquè tots els animals del bosc es poguessin acomiadar d’ella.

En aquell moment, va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i, només contemplar Blancaneu, va quedar enamorat d’aquella noia. Va voler acomiadar-se’n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d’amor que li havia fet el príncep va trencar l’encanteri de la malvada Reina.

Blancaneu es va casar amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d’aleshores tots visqueren feliços.

PDF o Imprime este artículo