Javier M. Valle, Professor Titular de la Universitat Autònoma de Madrid, Doctor en Ciències de l’Educació i Especialista en Educació Comparada i Internacional, va estar aquest dissabte 2 de desembre en el Palau de Colomina (València) oferint una conferència per als alumnes del Màster de Direcció i gestió de Centres Educatius. En la ponència, Valle va parlar sobre un model educatiu basat en les competències. Li preguntem més sobre aquest nou paradigma en els sistemes educatius i sobre els beneficis que aporta a l’ensenyament a Espanya.
Pregunta: En què consisteix l’ensenyament per competències?

Resposta: Des de fa moltíssim temps l’escola ha vingut tradicionalment ensenyant més contingut que competències. El canvi d’enfocament suposa que el contingut per si solament no té molt sentit. El contingut és una excusa per a posar en pràctica uns acompliments en la vida diària, aqueix és el concepte de competència. Un acompliment real en la vida diària.

El paradigma de les competències no és nou, sorgeix des dels organismes internacionals en els anys 70. Va ser l’informe Faure de 1972 que es deia “Ensenyar a ser”, en el qual ja s’indica que en un moment de revolució tecnològica i d’acceleració del coneixement, no podem ensenyar tot, llavors hem de centrar-nos a oferir eines per a aprendre a aprendre. Les competències són una clau que em permet seguir aprenent permanentment.

P: Quins serien els inconvenients del model tradicional d’ensenyament?

R: El model tradicional està bastant allunyat de la pràctica i si solament basem l’ensenyament en un model academicista ens adonarem que les hores de l’escola segueixen sent les mateixes però no obstant açò els continguts de totes les matèries han augmentat. cal ficar tot en l’escola? No cap tot, no podem ensenyar solament basant-se en el contingut. Cal ser més selectius i triar un contingut molt significatiu que permeta desenvolupar les competències perquè un ciutadà del segle XXI puga viure en el món d’avui i seguir aprenent a mesura que avance el coneixement.

P: Estan enfrontats el model tradicional i el model per competències?

R: Al contrari, la competència necessita continguts per a desenvolupar-se. Cal donar continguts molt selectius que permeten a l’individu desenvolupar les competències que precise. Competència no és oposat a coneixement, la qual cosa passa és que abans ens quedàvem solament amb el coneixement fonamentalment i avui el contingut no és el més important, el contingut avui és l’excusa per a construir la competència.

P: Quin seria el camí a seguir per a implementar un model per competències?

R: En primer lloc fa falta un lideratge educatiu molt seriós que assumisca aquest nou paradigma i tinga la voluntat d’implantar-ho en els centres. Aqueix lideratge educatiu ha d’anar acompanyat d’un pla nacional d’educació en competències. El professorat està en general poc format. Té una enorme voluntat per millorar, però troba molt poc suport formatiu des de l’administració i es necessita molta formació per a canviar de paradigma en termes metodològics. En el sistema educatiu s’han implantat les competències però ningú s’ha preocupat de formar al professorat en aquest nou paradigma. Lideratge compromès i formació és el fonamental juntament amb el compromís seriós del professorat.

P: Quins trets defineixen a un docent que ensenya per competències?

R: El professor que ensenya per competències ha de ser un docent conscient que el contingut és una excusa, que en el món d’avui el contingut està accessible, la qual cosa no està accessible és com interpretar aqueix contingut per a convertir-ho en una competència de la vida real. Per tant ha de ser un professor molt apegat a la realitat contemporània, molt preocupat per situar als seus alumnes en un món que no és l’ací i ara sinó que és el planeta sencer perquè estem en una societat globalitzada. El professorat que ensenye per competències ha d’estar convençut que per a viure en el món d’avui no n’hi ha prou amb ensenyar continguts.

P: Quins problemes hi ha per a aplicar el model per competències?

R: Fonamentalment hi ha molta resistència en alguns sectors a abandonar el llibre de text. Els millennials, els nadius digitals ja no accedeixen a la informació de la mateixa forma que ho fèiem nosaltres. Ells accedeixen a través d’internet. No hi ha la linealidad del llibre, trencar amb està linealidad és fonamental. Per a açò, per exemple, la millor metodologia és l’aprenentatge per projectes, on de manera global es treballen molts aspectes d’una realitat. Que és com de debò funciona la vida. Aqueix canvi és el que ha de fer el professorat.

P: Molts autors veuen aquests nous models educatius com un eclipse del saber i el procés cap a una “societat de la ignorància”, com rebatria vostè aquestes afirmacions?

R: No hi ha competència sense saber i avui dia és impossible saber-ho tot. Aqueix concepte de saber enciclopèdic en el sentit que cal saber-ho tot és impossible. El volum de coneixement és impossible d’abordar i d’abastar per part de l’ésser humà, per tant aqueixa és una crítica nostàlgica i no té sentit en el món real. Es tracta de saber molt bé i moltes coses, però en el sentit que em permet seguir aprenent nous coneixements. Aprendre a aprendre per a seguir sabent.

P: En una entrevista anterior que li realitzem des d’Educació Press (http://educacion.press/2017/03/13/javier-vall-en-el-palau-colomina/), proposava trencar amb l’esquema clàssic d’horari i aula, Quin és l’alternativa?

R: L’alternativa seria l’aprenentatge per projectes, perquè en un projecte hi ha diverses disciplines que estan treballant alhora sobre una temàtica. Es poden donar els mateixos continguts que amb les matèries, però integrats de manera holística en un projecte. Es pot fer i hi ha moltes experiències d’açò, però seguim amb el mateix esquema rígid amb el qual naix l’escola. Açò està, des de la meua modesta opinió, fora de temps.

P: Quin és l’experiència d’aquest model ací a Espanya?

R: No hi ha molts centres que ho estiguen aplicant. Hi ha molts que tenen ganes d’aplicar-ho, hi ha alguns que ho estan fent molt bé i el resultat d’aqueixa experiència és que ixen resultats meravellosos. El missatge és clar, sí es pot educar per competències, ara bé, no és fàcil. Requereix formació, lideratge i compromís.

P: Quin seria el camí a seguir a Espanya en matèria educativa per a millorar?

R: Seguir d’una manera més ferma els lineamientos internacionals que estan reclamant sens dubte el canvi d’enfocament del contingut a les competències. Fer més cas a Europa. Hem de seguir més les directrius europees en matèria educativa.