El Péndulo | Redacció.- La formació musical Capilla Ibèrica actua demà dimecres 10 d’agost (a les 22:30 hores) dins de la programació de la XXI edició del Festival de Música Antiga i Barroca que està celebrant-se en la ciutat de Peníscola amb el seu concert de títol ‘De bogeries i gentilhòmens. Obres de compositors contemporanis de Cervantes i Shakespeare’ Capilla Ibérica vol commemorar els 400 anys de la mort d’aquestos genis literaris.
Capilla Ibèrica està composta pels següents músics, Sandra Cotarelo, soprano, Adriana Mayer, mezzo, Helia Martínez, alt, Fernando Fernández, tenor, Alesandre Pérez baix, Juan Rodriguez, flauta, Cèsar Hualde, corda polsada i Celia Álvarez, viola da Gamba, tots ells sota la direcció de Manuel Torrado.
En aquest concert homenatge a Cervantes i Shakespeare, s’interpretaran temes de John Dowland, Thomas Tallis, William Byrd, Martin Peerson, Thomas Morley, Juan Vásquez, Miguel de Fuenllana, Francisco Guerrero, Diego Ortiz, Pedro Ruimonte, Bartolomeu Càrceres i peces anònimes del Cançoner de Palau i del Cançoner del Duc de Calàbria.
Capella Ibérica sorgeix l’any 2013 com un grup professional especialitzat en música antiga, que interpreta un ampli repertori a capella i centrat, fonamentalment, en la polifonia renaixentista espanyola i dels països del seu entorn.
En eixe mateix any realitza la seua presentació oficial en el “Cicle Satèl·lits” pertanyent a la temporada de concerts d’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya (OCNE) i participa en la gravació d’un documental sobre les músiques històriques en la península ibèrica per a la cadena àrab al Jazeera, així com en la tardor cultural de Zamora.
La seua primera gravació per al segell Enchiriadis, titulada Una frontera invisible ens submergeix en les escoles dels grans mestres polifonistas d’Espanya i Portugal, i en les relacions artístiques que entre elles existien entorn al regnat de la Dinastia Filipina. Quant a les arts en general i a la música en particular, les fronteres es difuminen, donant com resultat una explosió creativa i un enriquiment mutu de dos imperis que mai van haver de donar-se l’esquena.