banner-728x90 (1)

El món faller plora la mort del poeta Anfós Ramon i Garcia

Hui el món faller ens porta una notícia trista: ha faltat el poeta Anfós Ramon i Garcia, escriptor en llengua valenciana de no pocs llibrets, diaris, revistes, etc., als 90 anys d’edat.

Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia 1924 – 2014 ) ha segut un dels escriptors valencians més grans. La seua formació lliterària l’adquirix a nivell de poble, sense més titols, el que li dona més valor a la seua condició d’autotidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove, la seua obra està escrita quasi al cent per cent en llengua valenciana, pero també va fer incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.

anfos-ramon-garcia

Va formar part de la redacció del desaparegut diari “Al dia”, en la seua primera época, dedicat exclusivament a l’informació econòmica i que dirigia en Martí Dominguez, tenint com antecedent el semanari “Valencia-fruits”. Fon director de “La Noche Eucarística”, vicepresident de “Lo Rat Penat” i president de la Secció de Jocs Florals, durant onze anys. Se li concedí el títol de “Cavaller de la Poesia”, per l’Asociacio “Amigos de la Poesia” de València.

El 13 de decembre de 2002 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, tercera edició, otorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Valenciana. Va ser vicepresident de Coalició Valenciana. Membre d’Honor del Ateneu Republicà Blasco Ibáñez i és posseïdor del Premi Llealtat del Grup d’Acció Valencianista des de l’any 2008.

L’importància de la seua activitat lliteraria l’ha dut a figurar en la “Gran Enciclopedia de la Región Valenciana”, aixinacom en la “Antology of Valencian Poetry”, editada en bilingüe (anglés i valencià), en 1970, per la “Stephen F. Austin State University”. En el llibre de Sanchis Guarner sobre la Renaixença en el Regne de Valéncia, figura classificat en el grup dels “angoixats”, de la generació neo-realista. Autor de bon número de llibres, molts d’ells en premis lliteraris dins de l’àmbit valencià. La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesi, en 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol, donant-se la circumstància, que en esta última població, també li donaren la Viola i l’Englantina. En 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesi, Meliana i Vilanova de Castelló.

LLIBRES

  • 7_Anfos Ramon“A tres carrers”. “Premi Valencia” de Lliteratura de la Diputació Provincial, en 1963, Poemes.
  • “Sembrarem la veritat”. Premi “Xavier Casp”, convocat per l’Ajuntament de Carlet en 1975
  • “Des de la veu del silenci”. Premi “Ciutat de Castelló” en 1977.
  • “Exigire la font i el testimoni”. Premi “Falla Pintor Andreu” d’Alzira en 1981.
  •  “I les notes de vidre a la paraula”. “Premi Primavera” de l’Associacio Cultural i d’Investigacio “El Palleter” de Catarroja en 1982.
  • “Si el vent estrena paraules”. “Premi Primavera” de l’Associacio Cultural i d’Investigacio “El Palleter” de Catarroja. 1984.
  • “La meua historia exigida”. 1990
  • “L’espill transparent” . 1993
  • “De la nit i les mentires”, editat per (AELLVA-ABV). 1993
  • “Ofici de paraules”. Editat per “Lo Rat Penat” en 1995.
  • “La clau del llavi obert”. “Premi Valencia” de Poesia, “Roiç de Corella”, convocat per l’Ajuntament de Valencia, (1997), publicat en 1999.
  • “Rapsodia en carn per dins”. Premi “Benvingut Oliver” convocat per l’Ajuntament de Catarroja. 1997. Per qüestions de política, este llibre no s’ha publicat al estar escrit en les normes de la RACV. Editat casi una década després per l’Oronella.

Ha participat en:

  • “Ausias des de la Valencia dels 90” (Ajuntament de Catarroja)
  • “Clams de Vida” (AELLVA-l’Oronella)
  •  “Recitals poetics de primavera” (Ajuntament de Valencia)
  •  “Recitals poetics Edicions VI-IX” (l’Oronella).
  •   Colaborà en el llibre “Miquel Adlert. Homenage” (Lo Rat Penat)
  •  “El pensament valencianiste de Miquel Adlert” (l’Oronella).

 

Com que es tracta d’una figura sense igual a la lliteratura valenciana, volem fer un sentit homenatge, finalitzant aquest artícul amb un dels seus poemes:

 

La casa vella

Yo tinc una casa vella
al poble on em vaig criar.
Tinc un forcat i una rella
i un lligo i una corbella
que saben de treballar.

És una casa que obliga
a recordar als majors:
Una casa molt antiga
que sap del gra i de l’espiga
i de frets i de calors.

I tinc davant el paisage
d’un poble que mira al cel
portant al cor el mensaje
d’una llengua que es fa image
i es més dolça que la mel.

Alli tinc un lloc propici
per reviure la costum.
Tinc el recort i l’indici
d’una vida i un ofici
ple de terra i ple de llum.

I tinc el temps de l’escola
i les llibretes en blanc.
Tinc el colom que revola
i el morter i la caçola
i la tauleta i el banc.

Alli tinc el pas primer
i encara el primer desig.
Tinc la flor del taronger
i el joc montat al carrer
i el trinquet i el set i mig.

I perque la meua infancia
està viva en aquell lloc,
ara que ho veig a distancia,
comprenc la seua importancia
i em dic per dins a poc a poc:

Yo tinc una casa vella
que em parla del dia clar.
Tinc el blat i la rosella
i un somi entre cella i cella:
Tornar al poble, ¡tornar! …

VLC Noticias | Javier Furió / Manuel J. Ibáñez Ferriol

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.