València Notícies | Redacció.- La Junta de Govern Local ha acordat hui iniciar els tràmits per a valorar l’impacte ambiental i territorial del Pla especial de protecció (PEP) de Ciutat Vella, que recuperarà la trama històrica en diferents punts del districte i incorporarà més de 500 nous edificis al catàleg d’edificis protegits.
El regidor de Desenvolupament Urbà i Vivenda, Vicent Sarrià, ha informat d’este acord adoptat en la reunió en la qual s’ha aprovat iniciar l’avaluació ambiental i territorial estratègica (AATE) per a avaluar la repercussió del pla esmentat sobre el medi ambient i el territori. Amb esta acció també es reprendrà el procés d’informació a través dels diferents canals establits per a la participació pública.
L’objecte principal del Pla especial, impulsat per la Regidoria de Desenvolupament Urbà, és la recuperació del teixit residencial i la trama urbana, que es consideren aspectes que s’han d’abordar en profunditat, ja que és una de les assignatures pendents a Ciutat Vella. “A més, des del punt de vista patrimonial este pla suposa un important avanç, ja que s’hi incorporarà un total de 527 immobles representatius de tipologies que pertanyen a l’arquitectura tradicional i que formen part del patrimoni de caràcter no monumental, així com alguns bens de rellevància local (BRL)”, ha explicat el regidor.
Els àmbits en què es concentra el major nombre d’edificacions susceptibles d’incloure en el catàleg són el barri del Carme i el de Velluters. També s’hi incorporen els locals que alberguen comerços emblemàtics, estiguen o no en edificacions protegides. Es proposa la protecció genèrica de rètols, elements decoratius, mobiliari i equipament, béns mobles relacionats directament amb activitats comercials tradicionals vinculades a la història de Ciutat Vella.
El PEP també proposa la revisió i modificació de l’ordenació de les unitats d’execució la gestió de les quals es troba pendent. Es tracta d’àrees que actualment presenten importants problemes de degradació ambiental a causa de la presència d’un important nombre de solars i d’edificacions en mal estat de conservació i en desús en molts dels casos.
La revisió que es pretén dur a terme consistix en l’adaptació i eliminació de les condicions que impedixen el desenvolupament urbanístic d’estes àrees, la reordenació de les quals s’abordarà des del punt de vista de la recuperació de la trama urbana i de les alineacions històriques que corresponen al seu valor patrimonial. “Això, juntament amb la incorporació d’edificacions al nou catàleg de proteccions, contribuïx a incrementar el valor del conjunt històric, que havia sigut menyspreat per planejaments anteriors”, ha manifestat Sarrià.
Esta revisió de les unitats d’execució es durà a terme en tots els casos en què els canvis no puguen suposar per a l’Ajuntament l’obligació d’atendre situacions indemnitzadores, atés l’estat en què es troben els expedients administratius respectius.
Exemples d’eixa revisió, amb recuperació de trama urbana històrica, són la unitat d’execució (UE) 1 o la 4 de Seu-Xerea.
L’ordenació prevista d’acord amb el planejament vigent en la UE 1 de Seu-Xerea és totalment aliena a la ubicació del refugi antiaeri. A més, l’ordenació no manté cap referència a la trama històrica. L’ordenació proposada pel PEP suposa l’eliminació de la volumetria que es proposava sobre el refugi antiaeri, aliena a la seua configuració original i les seues característiques tipològiques, i pretén la recuperació del teixit històric en este àmbit incorporant edificació, espais lliures privats i traçats reconeguts a través de l’estudi de la cartografia històrica.
En la UE4 de Seu-Xerea, la nova ordenació proposada pel PEP suposa la recuperació de l’alineació nord històrica del carrer d’Entença, la protecció d’edificacions que donen a esta alineació i la recuperació de la trama de l’atzucac del carrer de les Escoles del Temple.
Vicent Sarrià ha afirmat que “el compromís amb la recuperació i posada en valor del patrimoni del centre històric és clara, i s’està duent a terme en tots els aspectes viables en estos moments”.
