“Pensar en els altres abans que en un mateix”, és per a Olympia Mosso Seoane, unvalor afegit fonamental per al treball en equip, qüestió que ocupa l’eix d’atenció en la seua pròxima conferència, que serà l’11 de març en el Palau de Colomina de València i que porta com a títol “Lideratge i treball en equip en l’escola”, xarrada amb la qual vol motivar i emocionar als alumnes delMàster de Gestió i direcció de Centres Educatiusque imparteix la Universitat CEU Cardenal Herrera en col·laboració amb Unimel Educació.

Olympia Mosso Seoane, Doctora en Filosofia, Experta en Adreça d’Equips Directius en l’àmbit educatiu i Assessora de la Plataforma “Millora la teua Escola Pública” ofereix una nova visió de el “directiu” actual que es posa al capdavant d’un centre educatiu. Per a ella un líder ha d’anar per davant i ha de liderar “des de dins de l’equip” i no fora d’aquest.

P: Com s’aconsegueix des de ben d’hora, en l’escola, a liderar, influir i motivar equips de treball?

R: Es pot aconseguir, en primer lloc, amb l’exemple. L’alumne “beu” del que veu en els seus educadors, pares i professors. Si veu que en la seua escola, institut o col·legi es treballa en equip açò va calant en la seua mentalitat i forjant la seua personalitat en aqueix sentit. En segon lloc, en la mesura en què en cada matèria i segons els continguts s’utilitza la tècnica detreballar en equip, l’alumne la va incorporant al seu quefer. I en tercer lloc, a partir d’una certa edat, 13-14 anys, mitjançant els Consells de Curs, un grup d’alumnes triats pels seus companys, com a “braços llargs” del tutor de grup, ajuden a dirigir l’equip, gestionar les qüestions que es presenten en el dia a dia, detectar els casos d’assetjament, seguir el rendiment acadèmic dels seus companys etc. són una autèntica forja de líders, base de l’autèntic treball en equip.

P: Quin missatge desitges transmetre en la teua conferència “Lideratge i treball en equip en l’escola”?

R: En síntesi, la qual cosa m’agradaria en la meua intervenció és ajudar a pensar sobre tres aspectes bàsics en l’escola:lideratge, comunicació i treball en equip. El lideratge és la base; el “pont” és la comunicació (atenció, empatia, saber escoltar) i la lògica conclusió d’un lideratge entès i viscut és el treball en equip, que és molt més que reunir-se, és delegar, és fiar-se, és posar a cadascun en el lloc que puga triomfar d’acord amb les seues aptituds i actituds.

P: Per a tu, Qui és un líder i què fa un líder?

R: Hi ha una descripció de líder que a mi m’agrada especialment: “Un líder conjumina llibertats entorn de projectes”; una altra: “Un líder veu on uns altres no veuen: persones, situacions, coses…”. Un líder és la “suma” d’intentar serbona persona i bon professional; una unitat intrínseca; humil, ferm, íntegre, coherent, magnànim… I una persona que treballa bé; un amant del treball ben fet. Què fa un líder? Doncs va per davant; tracta de ser exemplar, és empàtic, es posa en el lloc de l’altre i molt important, sap escoltar. Sap il·lusionar, s’avança; lidera des de dins de l’equip; sap compaginar les potestes, el poder, amb l’autoritat, el prestigi adquirit dia a dia i minut a minut; no menteix; Les seues obres no desmenteixen les seues paraules.

P: Per què és tan important que els xiquets en l’escola treballen en equip i posen en comú els seus coneixements?

R: És important perquè aprenen a ser generosos, a ajudar a l’altre; pensar juntament amb uns altres; aprendre dels altres; saber ser un més en el grup…

P: Quins valors i ensenyaments poden obtenir d’aquesta pràctica per a un futur?

R: Un valor afegit fonamental: pensar en els altres abans que en un mateix; donar-se als altres; “estar ací” sempre per a ajudar, voler, exigir. Ensenyar i aprendre. Saber manar i saber obeir; al meu entendre i experiència, si no se sap obeir tampoc se sap manar. Comprometre’s en la família, en l’empresa, en la societat.

P: Com fomentar emocions i motivacions per a un treball d’equip més eficaç?

R: Als alumnes cal ajudar-los a saber “manejar” el cap i el cor; equilibrar les dues coses; ni solament les emocions i els sentiments, que fluctuen i són canviants, ni sola el cap que és freda i distant;ajudar-los a pensar i a voler; afecte i exigència; per a mi aqueixes són les dues claus de l’educació; saber voler i saber exigir; davant açò, els alumnes responen i es motiven sempre. Si un professor no sap voler i no sap exigir jo li demanaria que es dedicara a un altre ofici o que aprenguera aquest. Ens juguem molt en açò: el futur de la societat.

P: Molts centres i col·legis es refereixen a aquests com a empreses, però açò convertiria als seus propis alumnes en productes, què li sembla que una escola siga considerada com una empresa?

R: D’entrada no m’agrada aquesta terminologia; si no s’explica: clar que un col·legi és una empresa, en el sentit d’una organització; però és una empresa EDUCATIVA on el producte és alguna cosa intangible; una persona, i per tant difícilment mesurable. Ací el client no sempre té la raó; cal saber modelar-ho; saber traure el millor de cadascun, veure què talent té dins i tot açò, encara que costa molt, no es pot pagar totalment amb diners. No hi ha diners en el món que pague el que fa un bon educador.

P: En la mateixa línia, Quina diferència hi ha entre dirigir una empresa o un centre educatiu?

R: Segons algun estudi que s’ha fet, un hospital és l’empresa més difícil de dirigir; en segon lloc, estaria un col·legi. En un altre sentit es pot equiparar empresa i centre educatiu: en el sentit que són organitzacions intel·ligents constituïdes per persones. I el nucli està en l’adreça de persones; dirigir és dirigir persones;es dirigeixen les persones i es gestionen les coses. Però l’empresa educativa “ven”, com he dit abans, “intangibles”; per açò és necessari plantejar molt bé quines persones accedeixen a l’educació; quines persones poden ser educadors, autèntics educadors que tenen en les seues mans el futur de la societat. Ací tenim un repte. Tant de bo els polítics que s’estan plantejant el possible pacte educatiu vegen clar que la clau d’un centre educatiu són els professors i la “clau” que pot millorar aqueixa clau són els Equips Directius; accés a l’educació i accés a l’adreça de centres educatius, dos grans reptes que tenim per davant.