La Festa dels Enfarinats

La Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova se celebra el 28 de desembre (festivitat dels Sants Innocents) al poble d’Ibi (l’Alcoià, Valencià). Aquesta celebració s’emmarca dins les Festes d’Hivern d’aquesta vila.

Es tracta d’una festa popular que té com a acte central una peculiar i explosiva batalla campal amb verdures, petards i farina entre els dos bàndols satírics que lluiten per prendre simbòlicament el poder polític de la localitat.

Personatges
Amantats[modifica | modifica el codi]
Són els encarregats de cantar els bans la nit del 27 de desembre. Van vestits simplement amb una manta sobre els muscles. L’endemà canvien el paper pel d’Enfarinats.

Enfarinats
Són els protagonistes de la festa, que la nit anterior han fet el paper d’Amantats. El grup dels Enfarinats-Amantats és un grup d’homes casats, condició esta indispensable; quant al nombre de components és invariable, ja que la pertinença al grup està basada en l’amistat de molts anys. Durant els últims anys han sigut uns catorze.

Tots ells van vestits d’una manera estrafolària i cridanera, amb robes velles, plenes de pedaços, i de colors forts. Duen barret i la cara carregada de pintura, però a pesar de tot encara se’ls pot reconèixer.

Càrrecs
Alcalde. És la màxima autoritat festera i, per tal de diferenciar-se, portar barret de copa alta, un gran levitó, medalles, bandes… i una també extravagant vara d’alcalde de la qual pengen cebes, alls, pebreres, alfals, safanòries, etc.
Jutge i secretari. Solen portar elements identificatius com una gran maça per als juís i un gran llibre on s’ajusten els comptes de les multes segons el Codi i on també es fan les rebaixes corresponents.
Agutzils. Encarregats cadascun d’una feina: portar les claus de la presó; fer sonar la corneta i el tabal per anunciar els bans; portar coets, pols, farina i confeti per als multats; i un dels més representatius, el que porta l’Aixavegó, una xarxa per traslladar la palla amb què es persegueix a tot el qui no vol pagar les multes.
S’han afegit nous càrrecs diferents dels tradicionals com el fiscal amb la seua “Llei de l’Embut”, els sanitaris, etc.

Oposició
Grup opositor als Enfarinats que pretenen arrabassar el poder a aquests i que no ho aconsegueixen després d’una cruenta batalla de farina i altres elements.

Rei i birrei de la dansa[modifica | modifica el codi]
Es tracta dels representants dels dansadors que tancaran els actes de la festa.

Actes
Nit dels Amantats
La nit anterior al dia dels Innocents, les parets del nucli antic d’Ibi s’omplen de bans (bandos), cartells signats pels “Amantats”, que acompanyen amb parlaments plens d’ironia i crítica cap a esdeveniments que han ocorregut a la vida local o als polítics que governen el municipi. Es tracta de textos elaborats i ben estudiats prèviament, farcits d’expressions col·loquials i populars com “Es fa saber…, que per allí…, o per allà…, o per més enllà…, Es fa saber…, que per ací prop…, però no diré on…, n’hi ha…”.

La Remuda
El dia 28 de bon matí, els “Amantats” canvien de nom, de roba i de paper, i de bon matí, ja com a Enfarinats, es disposen a anar a l’Ajuntament per prendre el poder.

A les 9 del matí els Enfarinats es reuneixen a la plaça de l’església. Ací inicien una cursa fins a l’Ajuntament on el guanyador serà proclamat alcalde. Arribats ací, l’alcalde (l’oficial), acompanyat d’alguns dels components del grup de govern, baixa a la porta de l’Ajuntament per rebre els Enfarinats. Una volta fetes les presentacions que marca el protocol, el mateix alcalde procedeix a fer “la Remuda” o relleu de les autoritats. Este acte consisteix en el lliurament públic i solemne de la xicoteta i simbòlica vara de comandament que representa el poder municipal a l’alcalde dels Enfarinats.

El quarter general
Una vegada acabada la Remunta, els Enfarinats es dirigeixen cap a la Plaça de l’Església on es troba el quarter general. Des d’ací i des d’altres punts del nucli antic, els Enfarinats, carregats amb una autoritat absoluta, imposen durant tot el matí la Justícia Nova. El seu Codi de Justícia és tan estricte que no entén de classes ni de condicions, per això tot el món el transgredeix, es faça el que es faça.

Així s’inicia una persecució contra tot aquell que s’endinsa en el territori dels Enfarinats. Aleshores és atrapat (o es deixa atrapar, per ser més exacte) amb l’Aixavegó i és acusat d’algun delicte fictici. Al mateix carrer se celebra un ràpid juí en què se li imposa una multa. Tot seguit és traslladat a la presó on s’entaula la negociació pel pagament de la multa, que en principi sol ser elevadíssima, però que al final esdevé una aportació simbòlica, que va destinada íntegrament a actes benèfics.

Guerra de farina
Al voltant de les onze del matí entra en escena el grup de l’oposició que pretenen arrabassar el poder dels Enfarinats. Així s’inicia una batalla sense treva, en què els uns i els altres llancen verdures, pols de colors, coets borratxos i farina.

Malgrat tots els esforços, l’oposició no aconsegueix llevar-los el poder, i així, amb la seua autoritat refermada (i plens de brutesa), els Enfarinats es dirigeixen a fer una inspecció per la vila per veure si es compleixen totes les noves lleis. Porten les eines necessàries: un metre descomunal, un litre que val per 10, un quilo que en pesa tres, un gruixut llibre de tasses, una gran lletra de canvi …; amb tot això passen per botigues i comerços de tot tipus revisant mesures i pesos… i, com és de suposar, tots incompleixen les noves ordenances i són jutjats per la “Llei de l’Embut”. Com a conseqüència reben una multa astronòmica, que de nou amb l’estira-i-amolla, acaba convertint-se en un donatiu benèfic.

La pau
Al voltant de les dues del migdia, els Enfarinats i l’Oposició signen l’armistici plens de farina i brutícia. Per celebrar-ho organitzen un multitudinari dinar popular als carrers de la vila on es cuina un gran Perol de llegums (plat típic de la comarca). Després del dinar, tots plegats es dirigeixen a l’Asil de Sant Joaquim d’Ibi per tal d’oferir els diners replegats de les multes i sancions durant tot el dia i explicar als majors el que ha ocorregut.

La Dansà
Es tracta del darrer acte de la Festa dels enfarinats. A les 5 de la vesprada el Rei i el Virrei de la Dansa li demanen permís a l’alcalde dels Enfarinats per ballar al carrer. Després d’un breu parlament, l’alcalde els el concedeix assumint així que el seu paper a la festa ha arribat a la fi i que des d’eixe moment el Rei de la dansa serà qui la dirigirà. Així s’inicia la Dansà on els dansadors i dansadores ballen les Danses típiques valencianes. També són protagonistes d’aquest acte els Tapats que van disfressats amb robes i màscares colorides.

Curiositats
La festa és d’origen incert, i es recuperà el 1981 després d’uns anys sense celebrar-se. Des de la recuperació de la festa han estat diverses les innovacions que s’han adoptat com la substitució del carro que s’utilitzava com a transport dels Amantats per una furgoneta o el costum de rebatejar alguns carrers i places del poble, donant-los noms més divertits com ara el Pont de Terol, la Plaça de la Rata, el Pàrquing del Rebolcó (vigilat), el Pas del Bufat, el Racó del Poc-Trellat…

La Festa dels enfarinats estan declarades Festes d’Interès Turístic Autonòmic.

PDF o Imprime este artículo