• El Consorci de Museus inaugura la primera exposició en col•laboració amb És Baluard de Mallorca
• ‘Las Ahijadas’ és un treball en procés de l’investigador i artista britànic, William James que vincula la vida de la mítica actriu Natacha Rambova i el seu álter ego transgènere Natacha Rampova
• L’exposició enfronta dos vides paral•leles en una simetria històrica, l’abans i el després de la dictadura franquista
• Testimonis orals, arxius, fotografia i documents inèdits resumixen la vida de dos sers extraordinaris a qui la violència els va marcar la resta de les seues vides
València (28/10/2016). El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista britànic, establit a València, William James i la fotògrafa, Almudena Soullard, ha presentat este matí l’exposició ‘Las Ahijadas’ que es podrà veure en el Centre del Carme de València fins a l’11 de desembre.
Perez Pont ha explicat que “esta exposició és el primer projecte de col•laboració entre el Consorci de Museus i És Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca, amb el que continuarem treballant amb la intenció de crear sinergies amb altres comunitats autònomes”.
El director del Consorci de Museus ha manifestat que “amb És Baluard iniciem un procés d’obertura i interconnexió del Consorci de Museus i del Centre del Carme amb altres Museus i centres d’art de l’Estat espanyol” i ha afegit que “la cultura deixa d’estar al servici de la institució, ara és la institució la que es posa al servici de la cultura”.
‘Las Ahijadas’ és un treball en procés de l’investigador i artista britànic, William James, que es vehicula en primera instància en forma d’instal•lació audiovisual basada en una àmplia busca documental on es confronten dos històries quasi no registrades, la de dos sers excepcionals: Natacha Rambova i Natacha Rampova.
Testimonis orals, com el de Natacha Rampova, que estarà present en la inauguració de la mostra, arxius, com els procedents de l’Arxiu Prelinger de San Francisco o fotografies històriques i actuals, ajuden a completar eixe trànsit d’ambdós artistes amb un punt en comú, la seua lluita contra la violència i la defensa de les llibertats a Espanya.
Natasha Rambova va nàixer en 1897 en Salt Lake City, Utah, (EUA), i va morir en Pasadena, Califòrnia, en 1966. Va ser ballarina de ballet, dissenyadora de vestuari i decorats en el Hollywood dels anys 20, segona esposa de Rudolph Valentino i, més tard, testimoni observador de l’inici de la Guerra Civil a Mallorca, on va viure entre els anys 1931 i 1936.
Artista de gran fama mundial, l’exposició reunix fotografies de l’època, prestades per la seua família, a més d’una sèrie de fotogrames sobre la seua gran obra mestra com va ser el disseny de vestuari per a la pel•lícula de Salomé. Junt amb el glamour d’aquella època, l’exposició revela la seua altra faceta de lluita contra el feixisme en plena Guerra Civil espanyola, de la que va acabar fugint.
A més, el procés d’investigació de William James li ha portat a localitzar un article, que es dóna a conéixer en esta mostra de forma inèdita en què l’actriu nord-americana demanava ajuda a la comunitat internacional, davant de la contesa bèl•lica.
Natasha Rampova va nàixer a València l’any 1956, artista de cabaret transgènere i activista pre-queer, va adoptar el seu àlies de Natascha Rambova, imitant l’estil exòtic dels seus dissenys per a l’espectacle i el seu vestuari. Empresonada davall la llei de perillositat social tres vegades entre 1971 i 1974, la seua lluita política i social forma part de la història de la transició a la democràcia, quan els abanderats dels estils de vida i les sexualitats alternatives prèviament marginats lluitaren per trobar les seves múltiples veus i les seves formes d’autoexpressió i, d’aquesta manera, consolidar la seva presència com a part de la nova societat espanyola. Una lluita que encara segueix.
Tal com explica el comissari “les dos parts de l’exposició conten dos històries molt distintes. Rampova va ser empresonada tres vegades, quelcom que va tindre per a ella greus conseqüències que van marcar la resta de la seua vida. Ella conta la història amb les seues pròpies paraules. Com durant la transició a la democràcia, anava consolidant una visió del món en el qual les polítiques de gènere eren el pilar fonamental d’una lluita per la llibertat i la justícia social”.
La segona part, conta William James que “es basa en gran manera en dos fonts: les anècdotes de la seua afillada, que viu a Palma de Mallorca, sobre l’aparentment plàcida vida de Rambova amb el seu marit, i d’altra banda , el propi assaig inèdit de Natacha sobre les creixents tensions que van conduir a l’esclat de la guerra civil. Influenciada pel seu conservador i monàrquic marit, a priori, va recolzar el bàndol nacional però més tard va reaccionar davant de l’aterridora violència contra els republicans derrotats a Mallorca, amb repercussions que canviarien la seua vida”.
Les dos vides de “Las Ahijadas” es vinculen a través d’una simetria històrica –l ‘abans i el després de la dictadura franquista– i la mitificació de l’original Rambova per part des de seu alter ego.
William James és un creador britànic, resident a València. El seu treball es basa en la investigació documental i es plasma en instal•lacions concebudes per context i espais específics, amb les que es planteja sovint una reflexió sobre les relacions complexes entre la construcció del gènere i la construcció de l’espai urbà.
D’esta manera, James contempla les nostres relacions amb l’entorn (sociopolític, espacial i de gènere); en part el construïm nosaltres, i en part ens construïx. Essencial en èpoques de canvi dràstic –Com afirma “Las Ahijadas”– quan el personal no pot ser una altra cosa que polític.
Activitats paral•leles
Esta vesprada, a les 19 hores, prèviament a la inauguració, l’actriu Natacha Rampova participarà en un col•loqui sobre l’exposició junt amb l’artista William James i a responsables del Col•lectiu Lambda.
El pròxim dia 11 de novembre el Centre del Carme projectarà la pel•lícula ‘Salomé’ de Charles Bryant, amb guió i vestuaris de Natacha Rambova. 
