La Setmana Santa Marinera és única

Gil-Manuel Hernàndez i Martí.

Sociòleg i historiador i Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia

Social de la Universitat de València.

Hi ha moltes festes de Setmana Santa al món, però la Setmana Santa Marinera de València és única, singular inimitable. En ella un dels aspectes que més crida l’atenció és la presència de personatges bíblics que a peu de carrer recreen la història de la Passió, o les imatges dels cristos duts a mà enmig d’una gran devoció popular. Eixos cristos locals sintetitzen perfectament el lligam entre un referent iconogràfic universal i l’apel·lació local a la mar i la cultura de la mar. A més a més transmeten un missatge capaç de transcendir l’expressió festiva local, el missatge de què la redempció personal i universal a través del sofriment i del més absolut altruisme. Eixa idea funda una religió, una civilització i tota una cultura de la qual la Setmana Santa Marinera és filla.

La Passió com a relat mític planteja l’objectiu de la salvació ètica, moral i psicològica de l’ésser humà, l’objectiu d’aportar transcendència a la seua existència, d’impregnar de sentit i significat la seua vida, i estos elements són els que aporten valors humanistes profunds a la mateixa celebració festiva de la Setmana Santa dels Poblats Marítims. Això sí, passats pel filtre de la cultura d’unes localitats lligades a la mar amb història i identitat pròpies.

A més a més la Setmana Santa Marinera és una festa participativa, diversa i amb fortes arrels a un entorn que sempre s’ha reconegut com a diferent i amb personalitat. Un entorn amb barris on la transmissió intergeneracional dels costums i tradicions ha anat més enllà de determinada ideologia o estricta pràctica confessional per projectar-se com a quotidianitat diferencial respecte a la resta de la ciutat. En eixe sentit la festa setmanasantera ha jugat un essencial. No oblidem que les festes són conglomerats culturals i patrimonials que impliquen a tota la ciutadania i han de ser protegides i potenciades. Fins al punt que podem vore com d’avançada és una societat per com cuida patrimonialment de les seues festes i com en ella s’impliquen les seues principals institucions. I en el cas de la Setmana Santa Marinera està clar que la implicació institucional és essencial. Per això és tan capital la identitat col·lectiva de les seues confraries germandats i corporacions, que actuen en íntima comunió amb les parròquies i dels barris, fent de la Setmana Santa la festa major de la València marinera.

En eixa espectacular mobilització emocional que és la Setmana Santa del Cabanyal, Canyamelar i el Grau, amb la seua festiva mediterraneïtat combinada amb la devoció i el recolliment, la tradició es recrea creativament per a renovar-se i així poder perviure. Es tracta d’una paradoxa, però permet conjuminar passat, present i projecció de futur. La tradició de la Setmana Santa Marinera està viva perquè és popular, dinàmica, flexible i alhora fidel a les seues arrels històriques. En eixe sentit és essencial la tasca continuada de tota una potent i vital xarxa de sociabilitat festiva. Les trenta germandats, confraries i corporacions, amb totes les seues activitats (culturals, religioses, esportives, socials) al llarg de l’any, configuren l’autèntica ànima de la festa, la gent que transmet generació rere generació, la gent que la viu, que la sufraga, que la renova i que la difon. Una festa és, bàsicament, la gent que la fa possible, i a la Setmana Santa Mariner més de 5.000 persones profundament implicades treballen durant tot l’any perquè els barris puguen sentir la festa com a seua, com un senyal de pervivència i autoestima col·lectiva.

La festa de la Setmana Santa Marinera expressa la identitat d’un poble que a través dels rituals manifesta la seua ferma voluntat de seguir en peu, viu i unit en uns temps de tanta inestabilitat i crisi. Demostra que és possible crear llaços càlids i permanents en una societat cada vegada més freda, individualista, materialista i canviant. Demostra que a la vora del nostre Mare Nostrum la cultura de la festa és la cultura de la pau, de l’acollida, de la inclusió, i que la festa és un refugi alhora compassiu i alegre contra les misèries del món contemporani. La lliçó que cada any dóna la Setmana Santa Marinera és magistral: ens diu que en la festa ens podem retrobar per manifestar que és possible viure plenament, en germanor i en harmonia.

PDF o Imprime este artículo