València Notícies | Redacció.- La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha participat en les ‘Jornades Municipalistes per un Finançament Just’ celebrades al Palau de Congressos de València, on ha estat aprovada l’anomenada ‘Declaració de València’. Un document avalat per un ampli nombre d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de l’Estat espanyol en el que s’insta al Govern central a reformar la llei que regula les Hisendes Locals i garantir «un sistema de finançament estable» d’acord al seu marc de competències.
Maria Josep Amigó ha reivindicat que «resulta absolutament necessari revertir l’infrafinançament que els nostres municipis estant patint». La vicepresidenta ha assegurat que «la ‘Llei Montoro’ ens té absolutament ofegats i és per això que es requereix la seua reforma immediata o derogació per a que els Ajuntaments puguen disposar dels recursos necessaris per al seu progrés i prestació de serveis bàsics de qualitat».
Així mateix, Maria Josep Amigó ha lamentat «la cotilla» que resulta aquesta norma legislativa, donat que «tot i que els municipis acrediten superàvit o seguir els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, no disposen d’autonomia per escometre inversions més enllà d’aquelles financerament sostenibles, les quals s’han d’executar dintre d’un mateix exercici o destinar-se a sufragar deute bancari», ha indicat. «Unes limitacions que impedeixen el progrés, la contractació de personal i fer front a la despesa corrent». És per això, la vicepresidenta, en consonància amb la línia de treball marcada per l’actual equip de govern de la Diputació, ha advocat per «posar els recursos econòmics en mans dels Consistoris, perquè aquests puguen decidir quins projectes implementen i en quines partides inverteixen els seus diners, afavorint l’autonomia financera dels Ajuntament», ha subratllat. En aquest sentit, ha posat com exemples els diferents plans provincials habilitats per la corporació i el Fons de Cooperació Municipal, que juntament amb la Generalitat, «permet escometre inversions de forma incondicionada».
A aquestes jornades han estat convidats els alcaldes de les 51 capitals de província i Ceuta i Melilla; així com de les deu ciutats amb més de 200.000 habitants que no són capital, com Vigo (on el seu alcalde ostenta la presidència de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies9; i els 39 municipis valencians de més de 25.000 habitants, com Elda, Torrevieja, Alcoi, Benidorm, Vall d’Uixó, Alzira, Ontinyent o Sueca; els alcaldes de quatre localitats importants d’illes; i representants de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, ha apuntat a «l’infrafinançament i la manca d’autonomia municipal» com les limitacions que «restringeixen la nostra capacitat de decisió». Tamarit ha assegurat que l’actual situació «constitueix un frau i suposa un atac frontal a l’Administració Local sota el pretext d’una normativa europea que, en realitat, resulta molt més flexible». Es per això, l’alcaldessa d’aquesta localitat de la Ribera Baixa ha reclamat «la necessitat d’empatitzar amb la casuística que acredita cada Ajuntament perquè aquests puguem garantir la prestació dels serveis públics bàsics». En relació als acords abastats en aquesta trobada, Tamarit ha destacat «la força que aglutinem un col·lectiu que representem a 10,5 milions de personas defensant una postura comuna de mínims que s’insereix dintre del marc normatiu actual».
Per la seua part, l’alcalde de la Pobla de Vallbona, Josep Vicent Garcia, ha indicat que «la problemàtica és compartida per tots els Ajuntaments». Un model de finançament «que resulta injust i no es troba acord amb els serveis i competències que prestem». Fet el diagnòstic, Josep Vicent Garcia ha subratllat que «el moment d’oportunitat és aquest, just quan s’està abordant un nou model de finançament autonòmic al que caldria incorporar la negociació sobre un nou model de finançament local», ha afirmat.
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.