 |
| Cuinant amb la poesia, il·lustració de Moony Khoa Le- |
Si Aristóteles hubiera guisado, mucho más hubiera escrito
Sor Juana Inés de la Cruz
Cuinar i escriure poesia semblen dos activitats ben diferents, però…, mira per on, hem descobert que tenen moltes coses en comú. En la cuina es guisen els aliments per tal d’alimentar-nos de la millor manera possible i es presenten els plats de forma apetitosa. Menjar és tot un plaer, a més de necessari per viure. En la poesia es cuinen les paraules, també per alimentar-nos, i presentem el poema de forma apetitosa. Llegir i escriure poesia també és tot un plaer i es necessari per a viure -no sols sobreviure-.
Paraules que són aliments per al cervell i l’ànima, versos cuinats a foc lent o ràpid, que omplin de sabors els paladars de gran i menuts. La cuina de la poesia també té els seus ingredients i receptes, depèn del que es fica i com ho cuinem el plat poètic resultant és d’una manera o d’altra, ens pot agradar o no, pot ser dolç o salat, dessaborit o ple de sabors, etc.
Segur que hi ha molts poetes i poetesses que són bons cuiners, com també hi ha cuiners que resulten bons poetes. Per exemple, Alain Ducasse, cuiner francès molt avantguardista, té un fantàstic poema on podem gaudir de tot el procés de creació d’un plat, des del principi fins a la degustació, utilitzant sols infinitius.
Poema gourmand
(Alain Ducase)
