Un programa de música de Lavapiés obté un reconeixement per la seva labor amb xiquets en risc d’exclusió

A les 16.20 hores, els passadissos del Col·legi Públic Santa María, situat en el barri madrileny d’Ambaixadors, comencen a revolucionar-se. Uns 70 xavals de sis a 17 anys acudeixen a aquesta hora a DaLaNota, un programa gratuït i inclusiu on aprenen música, cant o expressió corporal i reben suport escolar i social. Ahir la plataforma Redomi, que desenvolupa aquest curs en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa, va rebre un dels deu premis de l’entitat a la Innovació i Transformació Social 2017.

La mecànica és senzilla. De dilluns a dijous i durant una hora i mitja, els xics treballen, en la primera meitat de la classe, agrupats per instruments. Gabriela té nou anys i toca el violoncel. Li agrada venir perquè «els professors tenen experiència i ho expliquen tot de manera que s’entén». I com la resta, diu gaudir de la música i de conèixer gent nova.

Salma, de nou anys, toca el trombó i reconeix una mica tímida la dificultat d’algunes posicions mentre repassa l’Al·leluia de cara a la seua pròxima actuació. Ayoub, de 10, està encantat de ser un dels fitxatges més recents. Aprèn viola al costat d’Alexandra, de set anys, i Jorge, de vuit. I els tres demostren les seues habilitats amb un pizzicato de El xanquer boig.

Els aprenents de contrabaix recorden avui per què han de fixar-se en les seues dues mans mentre toquen i cuidar sempre la postura de l’esquena. Per a acabar, els estudiants de violí repassen El llac dels cignes. Leo, de 10 anys, explica: «Ací és més fàcil que en el conservatori perquè aprenem música, però també fem altres activitats».
En la segona meitat de la classe toca intervenció socioeducativa grupal. Ja prop del final de curs, treballen en un projecte comú, que triaran entre tots, per a millorar el barri. Sorgeix una interessant pregunta, és un insult parlar del color de la pell d’algú? Però compartint els seus diferents punts de vista resolen entre ells la qüestió.

El 80% dels beneficiaris de DaLaNota són xiquets en risc d’exclusió social. La majoria ve del propi centre i de la zona de Lavapiés. I els instruments que utilitzen són donacions. L’equip del projecte està integrat per 13 treballadors i 10 voluntaris que inclouen músics, treballadors socials, gestors culturals o responsables de comunicació, comptabilitat i logística. Per a rematar, els xavals ofereixen concerts i espectacles tots els mesos. Aquest dijous tocaran en l’Hospital Gregorio Marañón, el dissabte en Escorxador, el 28 d’abril en la Casa do Brasil i el 9 de juny en el Teatre Nou Apol·lo.

«Quan un xiquet comença alguna cosa nou, que a més no té un final definit, és un camí súper personal i completament infinit», compte Marga Gutiérrez, psicòloga del programa. «S’exposa a situacions en les quals ha de ser pacient, comprensiu, exigent, constant, acurat amb el material i els companys, gestionar la frustració que no t’isca alguna cosa o gaudir del primer moment del dia en el qual fa alguna cosa que se li dóna bé. La música desperta l’atenció, la memòria i la psicomotricitat: és una espècie de cola per a tot la resta. I és una excusa per a tenir-los en xicotets grups i practicar maneres de relacionar-se o gestionar situacions conflictives que ocorren en el dia a dia», conclou.