València Notícies | Redacció.- El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha explicat en roda de premsa els detalls de l’estudi sociològic inclós en el Pla Estratègic de Falles que impulsa l’Ajuntament per “fer una radiografia completa i global de la festa de les Falles”. Esta enquesta complementa uns altres estudis sobre impacte econòmic, mediambiental i turístic l’objectiu dels quals és “saber com són, què volen i com pensen els fallers de base”. Fuset ha comparegut davant dels mitjans de comunicació juntament amb Adolfo López, responsable de l’empresa Invest Group, que ha realitzat l’enquesta sociològica, i Gil Manuel Hernández, coordinador del Pla Estratègic de les Falles.
“L’estudi sociològic pretén fer una radiografia del món faller per saber com són, què pensen i què volen els fallers. I si volem que les Falles siguen allò que els fallers volen, hem de preguntar-los”, ha afirmat Fuset. “I per això s’han fet prop d’un miler d’enquestes que volen donar veu a les bases del món faller perquè diguen quins són els canvis que els agradaria, quins aspectes són els que més els agraden de la festa i poder demostrar que les Falles són una festa plural en què gent de molt diversa ideologia, de molt diversa condició econòmica i acadèmica conviuen i la fan possible als casals”.
Ha insistit el regidor de Cultura Festiva en l’objectiu de “tenir un perfil sociològic. El que s’està fent és un estudi sociològic a càrrec d’una empresa professional del sector, que es complementarà amb un estudi sobre l’impacte econòmic de la festa de les Falles, un altre sobre el seu impacte ambiental i també un estudi d’impacte turístic, que són alguns dels factors més importants de les Falles que estem obligats a estudiar, a través de treballs científics que posen en valor el patrimoni faller, especialment ara que les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat”.
Les dades de tots estos estudis aniran publicant-se segons vagen concloent. En el cas del treball sociològic, Fuset ha ressaltat que és homologable a qualsevol altre estudi de característiques semblants, com els que realitza el CIS”. Fuset ha destacat que l’elaboració d’este tipus d’estudis està contemplada en la declaració i reconeixement per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un aspecte que ha ratificat Gil Manuel Hernández.
Fuset ha defensat la necessitat “d’escoltar la diversitat de veus i tenir una radiografia el més completa possible del teixit associatiu més gran que té la ciutat de València”.
Entre la documentació facilitada als assistents a esta roda de premsa, a més d’una còpia completa del qüestionari, s’han facilitat dos informes de la Universitat de València que avalen el rigor i la idoneitat del mètode de treball empleat per a entrevistar més de 900 persones que són fallers o falleres, majors d’edat i residents a la ciutat de València, atenent únicament a tres variables: districte municipal, sexe i edat, segons ha explicat Adolfo López.
Gil Manuel Hernández ha explicat que no és la primera ocasió en què es realitzen estudis sociològics de camp sobre el món de les Falles i s’ha referit a uns altres fets anteriorment, als anys 84-85, 90 i 96.
“El món faller tenia ganes de ser preguntat”, ha afirmat Pere Fuset abans d’assenyalar que “el 87 % de les persones a què s’ha convidat a participar han accedit i han respost les preguntes. De tots ells, només un 0,4 % ha decidit no concloure l’enquesta. En tots dos casos estos índez estan per baix de l’habitual en este tipus de treballs que són mecanismes de participació directa”.
Adolfo López ha detallat la llarga trajectòria de la seua empresa durant 25 anys en este tipus d’estudis i ha garantit l’anonimat dels enquestats “i el respecte escrupulós a les seues dades personals, que no seran conegudes per ningú”.
Finalment, Pere Fuset ha dit que “hi havia demanda de participació i estem satisfets d’esta enquesta totalment homologable i realitzada amb preguntes de valor sociològic que poden ajudar a conéixer i potenciar millor la nostra festa”.
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.