El Festival Tercera Setmana aposta en la programació per la identitat cultural compartida de l’eix Comunitat Valenciana-Balears-Catalunya

El Péndulo | Redacció.- El Festival Tercera Setmana, iniciativa d´AVETID (Associació d´Empreses d´Arts Escèniques del País Valencià), que celebrarà la segona edició del 8 al 18 de juny, amplia l’àrea de cobertura a Alacant i a Castelló i, per a això, compta amb la col·laboració important de l’Ajuntament de Castelló. Dues noves seus que se sumen a València amb la voluntat dels organitzadors de créixer i d’assentar la proposta en aquestes dues ciutats i de vertebrar, així, un festival interterritorial que unisca les tres capitals valencianes.

L’eix Comunitat Valenciana – Balears – Catalunya protagonitza la programació d’aquesta segona edició, que s’ha presentat hui de la mà del director, Salva Bolta. Fins a un total de 27 propostes comparteixen territorialitat, identitat, idioma i cultura. Entre aquestes, destaca la tornada a València del Teatre Lliure després de dècades d’absència. Ho faran amb Dona no reeducable, dirigida per Lluís Pasqual i amb l’actriu Míriam Iscla en la pell de la periodista russa Anna Politkóvskaya, enfrontada a Vladimir Putin i assassinada el 2006.Salva Bolta director de Tercera Setmana.

El dramaturg libanés Wajdi Mouawad serà un altre dels protagonistes d’aquesta línia argumental del festival amb l’adaptació d’un text seu en Un obús al cor, una coproducció entre la companyia barcelonina La Perla 29 i el prestigiós festival Temporada Alta. Mouawad s’està convertint en un assidu del festival i de València. L’any passat en Tercera Setmana es va programar Sedientos sota la direcció de Paco Macià i fa escassos dies, Núria Espert va omplir el Principal amb els seus Incendis.

En aquest capítol, cal destacar també l’aposta de Tercera Setmana per les produccions valencianes amb un total de 19 obres programades. Una oportunitat magnífica per a comprovar l’estat de salut de les arts escèniques locals. Moltes d’aquestes s’han reunit en Connexions, unes trobades interprofessionals que comptaran amb la presència de convidats nacionals i internacionals als quals se’ls oferirà un menú escènic, exclusivament valencià, amb alguns dels muntatges més recents i interessants que han passat per la cartellera. En definitiva, una finestra a l’exterior per a les produccions valencianes, dins del compromís que hi ha adquirit el festival.

Dins de l’apartat valencià de la programació, s’inclouen dues estrenes absolutes, Les Solidàries i La capilla de los niños. Les Solidàries, muntatge de la companyia A Tiro Hecho i dirigit per Carla Chillida (tots dos fan doblet en el festival amb La Sección) declara que la pròxima revolució serà feminista o no serà. La capilla de los niños arriba a Tercera Setmana després d’un work in progress de presentació en l’últim festival Cabanyal Íntim, de la mà de Perros Daneses i amb el cas de Les xiquetes d’Alcàsser com a rerefons.

 Amb la garantia dels premis Max

 Si parlem de premis prestigiosos de les arts escèniques, parlem dels Max. En Tercera Setmana seran molt presents, ja que podrem gaudir d’un total de 13 finalistes de l’edició d’enguany; a més la cerimònia de lliurament d’aquests premis se celebrarà, precisament, a València a penes tres dies abans de la inauguració del festival.

Oskara, amb 7 finalistes, és la favorita d’aquesta edició. L’obra és un afortunat encreuament de camins entre Kukai Dantza i el valencià Marcos Morau (Premi Nacional de Dansa 2013) que ha dissenyat l’espai escènic de l’obra. Un espectacle que transita de la brutalitat a la subtilesa, dins d’un imaginari que se sosté en les arrels de la cultura basca.

Mulïer, de la companyia Maduixa, de Sueca, opta a dos premis Max. 5 ballarines que dansen damunt d’unes xanques i la història de tota una humanitat femenina representada. Un muntatge amb què pretenen investigar els límits físics amb la dansa i l’equilibri, el moviment i la poesia o la força i les emocions.

Altres produccions que aspiren a guanyar algun premi Max i que formen part de la programació de Tercera Setmana són Síndrhomo, de la companyia valenciana La Teta Calva; Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, de la malaguenya La Phármaco, amb Luz Arcas; Quixote, l’espectacular proposta dels alacantins Puja!, que clausurarà el festival a la plaça de l’Ajuntament de València; i Todo el tiempo del mundo, el retorn al festival de Pablo Messiez, una de les realitats més enlluernadores de la dramatúrgia actual.

Present i futur de les arts escèniques espanyoles

Messiez no és l’únic nom propi del festival. Amb la programació de Tercera Setmana es pot fer una radiografia del present i del futur de les arts escèniques espanyoles. En aquesta hauria d’aparéixer, amb lletres grans, Alfredo Sanzol, un dels pilars del teatre contemporani espanyol, que torna al festival per a inaugurar-lo amb La Ternura, després de l’èxit aconseguit l’any passat amb el sold out de La respiración.

Pablo Remón és una altra d’aquestes grans esperances de la nostra dramatúrgia. En el festival es podrà gaudir de l’estrena absoluta de la seua última creació, Barbados, etcétera, amb què repeteix amb dos dels seus actors fetitxe, Fernanda Orazi i Emilio Tomé.

Marta Pazos és una dels que tornen a Tercera Setmana. Aquesta vegada ho fa del braç del paisà Ramón María del Valle-Inclán i del Centre Dramàtic Gallec. Martes de Carnaval es veurà en gallec amb sobretítols en castellà. Una oportunitat única de revisar un clàssic de la nostra literatura des de la mirada contemporània de Pazos, que espera ser tan radical i valenta com ho va ser Valle-Inclán quan va escriure aquestes peces.

 Tito Asorey, també gallec, és un altre d’aquests noms que cal retindre i que han de marcar el futur de la professió. Resaca és una obra de creació col·lectiva, molt pròxima al teatre documental, que furga en la memòria per a explicar-nos el present a partir de la desaparició d’Álex, un amic comú de tots els implicats en el muntatge.

Aquesta convivència entre present i futur de les arts escèniques, l’exemplifica a la perfecció l’obra La extinta poética, que suma el talent de dos membres de la imprescindible companyia La Zaranda (Eusebio Calonge i Paco de la Zaranda) amb l’afany investigador dels joves saragossans de Nueve de Nueve. El resultat és el retrat visceral d’una família desestructurada i al límit de la bogeria que prepara el casament d’una de les filles, que està embarassada, en una obra que no deixarà ningú indiferent.

Present i futur de les arts escèniques valencianes

El Festival Tercera Setmana rendeix un particular homenatge a dos creadors valencians que són de generacions diferents però que coincideixen en la inquietud creativa, en la fugida dels espais comuns i perquè aposten per un llenguatge escènic propi. Són Paco Zarzoso i Carla Chillida.

De Zarzoso es representaran dos dels últims muntatges, Ultramarins i Maldito otoño; mentre que de Chillida pujaran a l’escenari La Sección i l’estrena de Les Solidàries. Teatre compromés amb la professió i amb l’entorn social en què viuen.

 Augmenta la presència internacional

La programació de Tercera Setmana experimenta un humil, però important, increment de participació internacional. Fins a cinc espectacles de més enllà de les nostres fronteres arribaran al festival, augmentant-ne més del doble la presència de la primera edició.

França és el país més representat amb tres propostes. El nou circ de Au pied du mur, estrena nacional, en el qual la paret vertical amb els forats i les preses, la destral i la corda, i dos acròbates, són els elements fonamentals; la dansa de Hakanaï amb coreografies digitals que arrosseguen els sentits, però que també hipnotitzen amb calma; i En criant sans faire trop de bruit, un espectacle de carrer amb què es desafien les lleis de la gravetat des d’una corda fluixa.

L’oferta internacional es completa amb una altra estrena nacional, Orbis, un exercici de dansa contemporània dels britànic Humanhood, que arriba només un mes després de la posada de llarg a Londres; i amb Conditions of being a mortal, de la companyia hongaresa Hodworks, una peça de performance que situa la insuportable levitat de l’ésser en un territori de gaudi no exempt de brutalisme.

El carrer és nostre

El carrer torna a ser un escenari prioritari en la programació de Tercera Setmana. S’augmenta l’oferta d’espectacles d’art de carrer, gratuïts, amb un total de més d’una dotzena entre les tres ciutats i es potencia la interacció del festival amb l’espai urbà. Circ, dansa, teatre per a tots els públics, cercavila, performances i, fins i tot, un concert caní, conformen una oferta molt representativa de l’esperit del festival.

Tercera Setmana estableix aliances

També creixen les sinergies de Tercera Setmana amb altres festivals o iniciatives escèniques. Fruit d’aquestes sintonies, en aquest cas amb el projecte Embrions del festival Escena Poblenou, s’ha seleccionat Un leñador no es un diseñador, una proposta que té un poc d’obra teatral, de conferència, de monòleg i d’exposició, a càrrec de Joan Estrader, un dels renovadors més aguts del teatre humorístic espanyol dels últims anys.

En termes semblants arriba al festival la ja esmentada La extinta poética, en aquesta ocasió com a producte de la col·laboració amb ZGZ Escena. Joc de xiquetes, per la seua banda, es va elegir per a la programació de Tercera Setmana en col·laboració amb el director artístic de Russafa Escènica, que és on es va estrenar.

El festival també recolza la iniciativa “Graneros de creación: residencias 17/18” de La Rambleta i Proyecto Inestable, amb la programació de dos dels seus treballs, Desde el infierno (Alarcón & Cornelles) i Les Solidàries.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

HAZ UN DONATIVO: El periodismo independiente no se paga solo y la publicidad es solo de unos cuantos. Nadie nos dicta qué podemos publicar y qué no. Tampoco lo que tenemos que opinar o investigar. Es nuestro arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.

Te necesitamos a ti también para seguir haciendo periodismo, libre e independiente. Las noticias son gratis, pero el periodismo no, ni para hacerlo ni para venderlo

Leave a Reply

Your email address will not be published.