El professorat associat de les universitats valencianes reclama que s’acabe amb la precarietat i la discriminació
Creació d’una mesa sectorial amb els diversos estaments universitaris i l’Administració autonòmica, i viabilitat de noves figures contractuals que posen fi a la precarietat i a la discriminació salarial del professorat associat de les universitats valencianes. Aquestes van ser dos de les conclusions de l’encontre mantingut entre la directora autonòmica d’Universitats de la Generalitat Valenciana, Josefina Bueno, la subdirectora del Departament, María Teresa Felices, i representants del professorat associat.
El professorat associat va plantejar la situació que pateix aquest col·lectiu –aproximadament un miler de docents, que representa un terç de la plantilla de la Universitat de València. Entre d’altres, la precarització salarial (menys de 7 €/hora), la inestabilitat i la incertesa quant a la renovació anual, la discriminació a l’hora de fer valer la recerca, etc. El professorat associat demana, sense prejudici de mantenir la figura –ara mateix pervertida- d’aquesta modalitat docent, la implantació d’una nova fórmula contractual que contemple el treball que s’hi realitza en qualitat d’associats. Figures amb què ja hi compten altres universitats de l’estat espanyol.
Els associats van trobar bona receptivitat per part de les representants de la Generalitat. Josefina Bueno va expressar la voluntat de canviar la situació actual durant la present legislatura. També va mostrar bona disponibilitat davant les demandes del professorat associat. En eixe sentit, va anunciar la pròxima creació d’una mesa sectorial de les universitats públiques valencianes, amb representació de tots els actors de la comunitat educativa. En la mesa s’hi debatrà, entre altres, la millora de la retribució salarial del professorat associat i la creació de noves figures contractuals ajustades a la realitat educativa de les universitats públiques valencianes.
És la primera vegada que la Generalitat Valenciana adopta compromisos per a avançar en àmbits en què els rectorats, ni altres estaments de les universitats, no han estat precisament un exemple.
