BANCA_QUE_ET_TOCA_980x90

L’Ajuntament de València intensifica la cooperació amb ciutats palestines com Hebron

 

 La regidora de Cooperació i Migració, Neus Fàbregas Santana, prosseguix la seua visita a Cisjordània junt amb una delegació de càrrecs públics per conéixer la situació que viu el poble palestí sota l’ocupació i l’apartheid d’Israel. Els sis regidors i regidores i les tres diputades han sigut convidats per l’Associació d’autoritats locals palestines amb l’objectiu de trobar noves vies de cooperació amb les administracions de l’Estat espanyol i teixir xarxes amb representants dels ajuntaments.

L’expedició de la qual forma part Neus Fàbregas ha visitat diversos trams del mur construït per Israel, en algunes zones de formigó armat i amb una altura de 12 metres, declarat il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia. La delegació també ha visitat diferents camps de persones refugiades i ciutats com Ramallah, Betlem i Hebron. «La dificultat o impossibilitat de desplaçament, els talls d’aigua i llum continus, les permanents mostres de violència, la vulneració de drets fonamentals i la falta de llibertat d’expressió són algunes de les greus vulneracions que el Govern israelià exercix contra el poble palestí», ha declarat l’edil.

«Est viatge forma part del treball que venim fent des del consistori en matèria de drets humans i s’emmarca en la declaració de València com a espai lliure d’apartheid israelià, aprovada en el passatPple de maig», ha recordat regidora després de reunir-se amb l’alcalde d’Hebron, Tayseer Abu-Snaineh. Hebron és un municipi de 300.000 habitants amb el qual es treballarà en estos pròxims mesos per signar un acord d’agermanament.

0727 Viatge Palestina 01Neus Fàbregas ha explicat que Hebron és una ciutat palestina, on «viuen colons i colones al mateix centre de la ciutat, una realitat que no ocorre a la resta de ciutats palestines. Este fet provoca que Hebron siga una de les ciutats amb més índex de violència cap a la població palestina, una violència exercida per l’exèrcit israelià i pels colons i colones que viuen al municipi. Hi ha un ràtio de 10 soldats israelians per colon, s’han tancat a les persones palestines els carrers principals de la ciutat, la qual cosa mostra un clar exemple del sistema d’apartheid en què està sotmés el poble palestí. L’any 1968 es va instal·lar a Hebron el primer assentament de colons il·legal —segons el dret internacional no es pot transferir població de la potència ocupant al territori ocupat— a Cisjordània i actualment esta situació continua i s’agreuja cada vegada més».

 

Segons el Consell Palestí de Drets Humans, hi ha 5.900 persones preses palestines en situació de detenció administrativa, és a dir, sense estar imputades de cap càrrec en concret, ni ser informades de les raons de la seua detenció i amb la possibilitat que la seua detenció es prolongue indefinidament. A més, cada any Israel deté 700 menors. Un dels casos més coneguts és el d’Ahed Tamimi, una adolescent que va ser condemnada per insultar un soldat israelià a huit mesos de presó i que s’espera que siga posada en llibertat en els pròxims dies.

 

REUNIONS DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA

 

La primera reunió de la delegació espanyola ha sigut amb l’alcalde de Ramallah, Musa Hadid, qui ha explicat que, com que Israel no permet la instal·lació de la xarxa 3G a Cisjordània, es va decidir instal·lar un sistema públic de wifi. L’alcalde ha qualificat esta mesura com «un gran esforç econòmic per al municipi, però contribuix a evitar l’aïllament de centenars de milers de persones i que estes puguen comunicar-se» i «un exemple més del municipalisme per donar resposta als drets de la ciutadania, encara que les limitacions de moltes necessitats bàsiques seguixen sense cobrir-se a causa de l’ocupació».

 

L’expedició també s’ha desplaçat fins a Betlem. Juntament amb el seu alcalde, Anton Salman, els càrrecs espanyols han estudiat la forma d’intensificar la col·laboració mitjançant agermanaments de ciutats i altres accions de cooperació i solidaritat que contemplen la cultura i l’educació. A Betlem, el grup espanyol ha recorregut el camp de refugiats Aida, «el lloc del món més exposat a gasos lacrimògens, on s’està treballant a través de diferents disciplines artístiques per  ajudar els seus habitants a reparar els traumes derivats de l’ocupació israeliana i tindre unes condicions de vida més dignes dins d’unes circumstàncies tan dures», en paraules de Neus Fábregas. «Tots els alcaldes palestins ens han traslladat la necessitat de treballar coordinadament municipi amb municipi i mitjançant la solidaritat activa de la societat civil».

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

HAZ UN DONATIVO: El periodismo independiente no se paga solo y la publicidad es solo de unos cuantos. Nadie nos dicta qué podemos publicar y qué no. Tampoco lo que tenemos que opinar o investigar. Es nuestro arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.

Te necesitamos a ti también para seguir haciendo periodismo, libre e independiente. Las noticias son gratis, pero el periodismo no, ni para hacerlo ni para venderlo

Leave a Reply

Your email address will not be published.