Més democràcia fallera

Gil-Manuel Hernàndez i Martí.

Sociòleg i historiador i Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia

Social de la Universitat de València.

Històricament, les comissions falleres han sigut una escola de democràcia fins i tot quan esta no constituïa el règim oficial de l’Estat. Amb un observació important: que fins ben entrats els anys huitanta la meitat del cens faller, és a dir, les dones, no podien votar ni tindre accés als càrrecs directius, quedant relegades a la “secció femenina”. Afortunadament esta limitació s’anà superant en el si de la comissions i, encara que queden restes de discriminació, en general el funcionament democràtic de les comissions està sòlidament assentat, fins al punt que la confiança en els seus presidents ha de ser revalidada cada exercici de manera directa pels fallers i falleres. Tota una demostració de control democràtic intern.

A més a més, els sectors en què estan enquadrades les comissions de València trien els seus delegats que els representaran en la Junta Central Fallera i els presidents, almenys sobre el paper, conformen l’Assemblea de Presidents com a òrgan sobirà de presa de decisions importants i vinculants per al col·lectiu faller. Paral·lelament les falles s’associen en agrupacions i federacions, els dirigents de les quals són elegits democràticament, via representació delegada, i al seu torn les agrupacions integren una Interagrupació de Falles que per la via esmentada té tota la legitimitat democràtica per a afirmar que formalment representa l’opinió dels seus membres. En suma, i per tal d’evitar possibles malantesos o interpretacions victimistes, cal afirmar que les comissions falleres són eminentment democràtiques, fins i tot més democràtiques que algunes organitzacions que presumixen de ser-ho (pensem en com funcionen alguns partits polítics).

Les comissions falleres, al capdavall, funcionen amb unes formes participatives pròpies de la democràcia representativa, que predomina en quasi totes les esferes de la vida política de les societats occidentals, però que en els darrers temps ha estat qüestionada, arran de múltiples crisis convergents, per importants sectors de la ciutadania. Estos sectors, majoritàriament de població jove, reclamen amb raó que la democràcia representativa amb què funcionen les institucions es complemente, aprofundisca i millore amb una democràcia directa, que supere el mecanisme clàssic de delegació en un representant per a primar l’expressió directa de la veu del ciutadà. Especialment en un context tecnològic avançat que permet mecanismes de votació electrònica no sols en eleccions convencionals, sinó en referèndums i consultes sobre temes diversos d’interés general, per tal de millorar la transparència i la qualitat de la participació democràtica. Per això els partits polítics ja plantegen primàries en estos termes per a designar els seus candidats i, cada vegada més, ajuntaments i institucions utilitzen estos mecanismes per a fomentar la implicació de la ciutadania en els afers públics i reforçar la seua legitimitat democràtica. Al remat la lògica darrere d’este aprofundiment democràtic és que, encara que la democràcia funcione i estiga assentada, sempre és possible i desitjable tindre més democràcia.

Per tot això és lícit plantejar en el món faller la necessitat d’avançar per este camí de la democràcia directa, atesos els diversos límits i problemes inherents als mecanismes representatius convencionals. Cal afegir que es tracta d’uns límits i problemes que per a res són exclusius del món faller i que es plantegen també en la resta d’esferes socials. Tot seguit exposarem algunes d’estos, almenys els més cridaners. Un dels més rellevants és que, encara que els presidents de falla sí que són triats per democràcia directa en les comissions, no sempre allò que els presidents voten en l’Assemblea de Presidents s’ha debatut o votat en la pròpia comissió, amb la distorsió democràtica que això implica. Es tracta del problema del vot no refrendat. És cert que no sempre una comissió té a l’abast en temps i forma l’ordre del dia de l’Assemblea, però no és menys cert que hi ha temes molt capitals que estan en l’aire prèviament i que seria molt convenient debatre abans en les comissions perquè la representació via delegació fóra més efectiva i justa. De manera que avançar en la democràcia fallera de base implicaria un control major dels comissionats i comissionades sobre el que vota el seu representant en l’assemblea sobirana de les comissions, per evitar la temptació que els presidents o delegats vagen per lliure, o voten impulsats exclusivament per les seues inclinacions personals o afinitats ideològiques amb determinats grups de pressió. En este sentit, també caldria un major esforç per part de Junta Central Fallera per a proveir amb antelació suficient els temes clau a abordar, de manera que es pogueren debatre i votar prèviament en les comissions falleres.

Un altre problema a subratllar és el de l’absentisme, és a dir, el fet que entre la meitat i quasi dos terços de les comissions falleres no sol acudir a l’Assemblea de Presidents, fet que també implica un dèficit de representació democràtica. Fins al punt que caldria preguntar-se si és que els comissionats i comissionades han votat prèviament que el seu representant no acudisca a les assemblees d’eixe exercici, o no s’han pres la molèstia de designar un representant, un decisió molt arriscada i poètica, que qüestiona la participació delegada de tots els fallers de la comissió. Tot i que caldria esbrinar exactament el perquè d’este elevat absentisme, el ben clar és que esta situació distorsiona molt els resultats de les assemblees i possibilita que alguns lobbies o influencers amb capacitat de mobilització tinguen la temptació de dir que representen la totalitat del col·lectiu faller, fent-lo aparéixer com menys plural i divers del que realment és. Un problema derivat és el del silenci preventiu, o el fet que alguns presidents i presidentes que dissentixen en temes espinosos, en creure’s en minoria per l’absentisme dominant, preferisquen callar en l’Assemblea per por de senyalar-se excessivament o de ser estigmatitzats pels sectors que la controlen.

Hi ha un altre problema a ressaltar com és la falta de paritat de gènere en la representació i en la delegació, no sols en l’Assemblea de Presidents, sinó en les agrupacions falleres i els delegats i delegades de sector en la Junta Central Fallera. Per no parlar de casos com ara que el jurat de la secció especial d’enguany, triat pels mateixos presidents, estiguera conformat íntegrament per onze homes, tendència que també es repetix en la resta de jurats d’altres àrees de l’activitat fallera. Recordem, a més, que dins les comissions també té una certa influència el model presidencialista (el president carismàtic o amb anys de presidència), el poder de les estructures clàniques (famílies dominants) o una inclinació cap a la gerontocràcia (el tap generacional que els més majors fan sobre els més joves). Totes estes circumstàncies debiliten o adulteren en major o menor mesura la qualitat de la democràcia fallera, que podria ser molt més vigorosa i representativa posant en marxa mecanismes de participació directa com els que ja fa servir en la triar dels presidents i presidentes. Al cap i a la fi, qui pot témer més democràcia quan hui en dia les veus més influents de l’Assemblea de Presidents no cessen d’invocar-la?

Cal subratllar amb especial èmfasi que les tecnologies actuals permeten la democràcia directa, o les consultes telemàtiques on els fallers i falleres de base es puguen manifestar sobre qüestions rellevants. Una ferramenta que no existia quan en 2001 es va aprovar el vigent Reglament faller, que sols contempla la democràcia representativa. Com hem dit, les institucions públiques ja utilitzen estes tecnologies per a incentivar pressupostos participatius, plantejar preguntes en referèndums o sondejar propostes, suggeriments o projectes, i no sembla anar malament. Més democràcia mai està de més, sobretot en una festa amb més de 60.000 censats adults que afronta reptes de futur molt importants, com la futura relació amb l’Ajuntament, que sufraga una gran part de la festa amb diners públics, o el compliment dels compromisos adquirits per una festa declarada patrimoni de la humanitat. Totes estes circumstàncies confereixen al col·lectiu faller una gran responsabilitat en la presa institucional de decisions sobre una festa que ja és valorada com un be comú de tota la ciutadania.

PDF o Imprime este artículo