Un Barón i un Diablo posen el fermall al Sona la Dipu 2018

Els rockers van a l’infern. Ja ho va advertir Barón Rojo, i del avern emergeix Marcos Herrero, alter ego de Yo Diablo, guanyador del Sona la Dipu d’enguany. Diablo i Barón posen el fermall a la present edició del programa musical de la Diputació de València, una llançadora de les bandes emergents valencianes que en aquesta ocasió ha apostat per un clàssic: llarga vida al rock and roll.

Diu Carlos de Castro, en nom del Barón, que “la gent jove ve molt ensenyada”, però cura, “cal ser molt professional per a poder aconseguir la longevitat en el món de la música”. Aconsella al Diablo que “seguisca lluitant i siga molt cabut per a obrir definitivament aqueixa porta entreoberta que li deixa el Sona la Dipu”. I li agraeix que “com altres joves haja tingut la gosadia de ficar-se en aquesta faràndula del rock, la qual cosa ens ve bé per a seguir tocant”.

El Diablo, de nom Marcos, va començar definint la seua música com una miscel·lània de punk i rockabilly i ha acabat emmarcant les seues creacions com a rock vintage. Admet que “és difícil etiquetar aqueixa mescla de rock brut, ràpid i psicodèlic”. Deixem-ho en rock. Quan parla de compartir escenari amb el Barón li ve al capdavant “el rocker d’abans, duresa, pèl llarg…”, i està encantat, clar.

Algunes d’aqueixes prominents cabelleres dels barons són història, però no el seu directe, que “és del que seguim vivint en un temps en el qual no té sentit gravar cd’s”. És la principal diferència entre l’escena musical en la qual va nàixer Barón Rojo, on “la resta era aconseguir un segell discogràfic amb el qual gravar”, i el panorama actual en el qual irromp Yo Diablo, en el qual “els xavals tenen un accés gran a la informació i funcionen de forma més autònoma, havent-se de pagar els enregistraments”.

Així és, almenys en el cas de Marcos Herrero. “He après solament a tocar la guitarra amb un ordinador, després de moltes classes i que el meu pare es cansara d’ensenyar-me a tocar”, confessa el Diablo. El seu triomf en el Sona 2018 li permetrà gravar un disc amb el segell que ell trie, i sembla tenir-ho clar: “vull seguir treballant amb Paco Loco en el seu estudi de Cadis, encara que m’agradaria que fora en vinil i no en cd, em fa molta il·lusió”.

En vinil o en cd, el premi per guanyar el programa musical de la Diputació és simbòlic en un moment en el qual els concerts són la principal via per a sumar adeptes. El Barón viu del directe i també el Diablo tindrà la seua oportunitat de presentar les seues credencials en els principals festivals nacionals. La gala de presentació de guanyador del Sona a Manises, custodiat per Barón Rojo i Rosendo, serà solament el primer d’una sèrie de bolos que donaran l’oportunitat a Marcos Herrero. “És un bon moment per al directe i els festivals, per a aprofitar les múltiples plataformes musicals a les quals té accés la gent jove”, apunta l’ànima de Yo Diablo, que va canviant de bateria per a completar la seua proposta.

Les noves tecnologies no són l’únic factor que ha motivat els canvis en la indústria musical. En opinió de Carlos de Castro, “la dificultat per a vendre música en els suports tradicionals es deu també a l’àmplia oferta d’entreteniment que existeix avui dia i al poc interès dels mitjans de comunicació, especialment la televisió, pels espais musicals de qualitat. Ara solament hi ha bons programes de matinada que no veu ningú”, lamenta el Barón.

En un temps en què el vinil i fins al cd comencen a ser para nostàlgics, el rock recorre a la força del directe per a escapar de la frugalidad dels nous gèneres. El Barón i el Diablo comparteixen aquest dissabte escenari al costat d’un altre mite, Rosendo. Manises és la plaça escollida, en l’esplanada del párking de l’estació de metro. La gran festa del rock està servida com a colofó d’un Sona la Dipu de rècord, amb un centenar de maquetes presentades.

El Barón veu en aquest programa musical de la Diputació “una fórmula que atrau a la gent i permet que es puga veure a aquells que comencen”. Porten anys entonant el seu credo: “el destí no està marcat en nàixer, jo he triat ser el que sempre seré, fill de Caín…” El Diablo és un d’aqueixos fills de Caín que cerca el seu destí, i per a recórrer el camí té foc, por, all i bales; i una llarga carrera musical per davant, qui sap si eterna, com la llegenda del Barón.