Balconing i protestes. L´Explicació de la falla

El públic més fidel sap que aprofite la mínima per parlar de falles i d’això tenia previst parlar celebrada ja la Crida, enguany amb un espectacular episodi d’interacció amb altres disciplines artístiques que hauria de ser més habitual en el programa oficial faller.

Sobra recordar massa el que passà fa pocs dies amb unes pacífiques sentades de l’alumnat delLluís Vives que derivaren en grans mobilitzacions després què la Policia carregara sense trellat contra joves estudiants en molts casos menors d’edat. Tot i que la sra Barberà – Rita per als amics – declarà que les protestes eren cosa de quatre gats les prop de144.000 persones que demanen el cessament de la senyoraPaula Sanchez de León a la xarxa o les portades de la premsa internacional evidencien que la cosa donà per a més.

Pareixia previsible que davant la proximitat de les celebracions falleres i la manca de depuració de responsabilitats alguns aprofitaren la gentada per evidenciar el seu legítim malestar. Ja va passar amb el “No a la Guerra” i més recentment, al 2010, quan una sonora pitada va rebre l’aparició al balcó de la llavors vicepresidentaFernandez de la Vega. Improvisada o no, raonable o no, tot el món li va llevar ferro a l’assumpte, començant per la pròpia alcaldessa que declarà que era un fet normal.

Ningú gossà interpretar-ho com un atac a les falleres ni molt menys a la festa.

Arribà l’1 de març i llavors els membres del grup municipal de Compromís reberen el cicle de mascletades des del terrat, com bona part de la premsa fallera i la resta dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Tots excepteGiusseppe Grezzi, un dels treballadors del grup que va seguir la mascletà de Penyarroja a peu de carrer – que és on millor es viu – i que va prendre fotografies de les protestes dirigides als polítics.

L’italià s’ha convertit en la nova diana de la sra Barberà i divendres alguns mitjans afins carregaren tintes contra ell a l’entendre que era un dels instigadors de les mobilitzacions d’un col·lectiu tan plural com anàrquic.

Divendres farts del linxament els tres regidors decidiren solidaritzar-se amb ell i renunciar un dia més al privilegiat balcó per acompanyar-lo uns metres més avall en la segona mascletà. A pocs metres, un dia més les protestes es repetien amb fallers a les seues files. I mentres dalt… un regidor popular formava l’escut humà animant a les Corts d’Honor a ballar, en primera fila, el ” Ai si eu te pego” que – amb un volum inaudit però ben audible – sonava per megafonia . El mateix regidor amb un contundent “Que se jodan” evidenciava l’actitud dels autèntics destinataris de les protestes.

Fins i tot una de les components de la Cort d’Honor, conscient de la situació declinava l’opció del primer escut coreogràfic en la història de la festa. “No quiero que parezca que nos estamos burlando de ellos” musità.

I així possiblement ho entengueren alguns que divendres, encara guardant les formes, indicaren a les falleres que els motius de les seues protestes també els afectava com a joves valencianes. La confusió però estava servida i elsr Lledó regidor de festes, tenia els ingredients d’alquimia política per acabar concloent que la culpa de les protestes, que al seu entendre també anaven contra les falles, és de Compromís. Ole tú!

Dissabte alguns mitjans recollien estes declaracions incriminatòries que encenien la traca. El mateix Lledó li recriminà a la regidora de CompromísPilar Soriano la seua presència al balcó. També el seu predecessor,Félix Crespo, en unes declaracions poc afortunades al facebook ens dedicava un“Señores de Compromís, NO les necesitamos en nuestra fiesta fallera…!!” que venint de Félix encara em dolen en l`ànima.

Eixe mateix dia pareix que entre els qui protestaven algun esser humà de baixa intel·ligència creuà la delgada linía roja que separa la legítima protesta al“balconing”polític i el ben diferent fet d’insultar a representants oficials de la festa Una cosa és no callar amb la que està caiguent i altra ubicar-se en el paper d’enemic en que els causants dels problemes denunciats et volen trobar.

Totes les condemnes morals del món caiguen sobre ells, inclosa la reprovació de Compromís per València que des de fronts diversos hem fet crides públiques a diferenciar conceptes i respectar la festa.

Però l’intent de relacionar a Compromís amb estes altres condemnablespeinetes poc té a vore amb els fets en si sinó amb una estratègia tan xunga com tradicional de tractar d’enfrontar el progressisme o les reivindicacions socials amb les falles, i molt especialment amb Compromís on un nútrid grup d’amants de la festa estem tractant de fer un treball propositiu des de l’escolta activa als fallers i falleres.

Un treball que esta mateixa setmana es materialitzà en una comentadíssima presentació de propostes que sembla que ha picat als qui entenen la festa com el seu corral privat.

Per això , precisament per això, posen a les falleres com a escut humà d’unes protestes ciutadanes que a priori en res haurien d’afectar a la festa de tots i totes. Per això no dubten en intoxicar i assenyalar-nos sense escrúpols com els causants de tot mal (inclosa la mort de Chanquete.. i si no al temps) davant els mitjans. Per això contradient l’esperit que hauria de prevaldre en un moment en què ens juguem la delaració de Patrimoni de la Humanitat ens volen , i així ho manifesten, fora d’una festa que consideren seua.. i només seua.

I per tot això, nosaltres, des del valencianisme, els valors progressistes i de sostenibilitat hem de redoblar el nostre Compromís per les falles. El compromís per una festa que és en essència crítica i sàtira, una festa molt més plural del que a alguns els agradaria i una festa per a la qual, com en tants altres àmbits, també tenim coses a dir i alternatives a plantejar.

Als qui ens volen fer triar entre la nostra condició de ciutadans i fallers els haurem de recordar que molts ho som tot, simultàniament i a temps complet.

Ara només queda fer una crida a la prudència i sobretot a la responsabilitat, especialment als qui tiren llenya al foc de la crispació (que no a a la falla) i tractar de viure amb plenitud la nostra festa gran. I en tot cas recordar què, amb la que cau, volem bunyols de carabassa i no porres contra la massa.

PDF o Imprime este artículo