La Biblioteca Valenciana celebra el Dia de la Poesia amb el poeta Antonio Cabrera

17.03.21_FOTO_2_antoniocabrera4La Biblioteca Valenciana ha celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb la participació del poeta Antonio Cabrera en el seu cicle de ‘Trobada amb Escriptors’, que permet el contacte directe dels escriptors amb els seus lectors.

El poeta ha anat desgranant davant del seu auditori, alumnes de Secundària d’uns quants instituts del territori valencià, la seua evolució en la poesia que va començar amb versos d’amor en la seua joventut i que després va perfeccionar i va evolucionar cap a poemes de la naturalesa i sobre la contemplació del món.

S’ha definit com “un escriptor de ritme lent que escriu quan sent la necessitat de fer-ho perquè té una idea que vol expressar-la en forma de poema” i ha indicat que sol escriure una mitjana de deu a dotze poemes a l’any.
Als estudiants els ha recomanat que per a escriure poemes la primera cosa que cal fer és llegir molta poesia i no li pareix malament que es comence llegint la poesia juvenil que es publica últimament en les xarxes socials com a pas previ per a endinsar-se posteriorment en la poesia més elaborada i que complisca els cànons del gènere.

Antonio Cabrera va nàixer a Medina Sidonia (Cadis) i viu en el territori valencià on desenvolupa la seua labor de professor en un institut d’Educació Secundària a Sagunt.

L’any 2000 publica el seu primer títol de poemes que porta per títol ‘En la estación perpetua’, que va obtindre el XII Premi Loewe i el Premi Nacional de la Crítica. En 2001 elabora la col·lecció de ‘haikus’ ‘Tierra en el cielo’, a la qual li segueixen ‘Con el aire’ (Premi Ciutat de Melilla i Premi de la Crítica Valenciana) i ‘Piedras al agua’. En 2014 va aparéixer una antologia de la seua obra anomenada ‘Montaña al sudoeste’.

També és autor del volum de proses ‘El minuto y el año’ i de traduccions d’altres autors com Gianni Vattimo, Josep María de Sagarra i Vicent Alonso, i també col·labora en revistes culturals i en periòdics.

La seua última producció és ‘Corteza de Abedul’ de 2016, uns poemes que s’acosten als espais oberts i a la naturalesa en manifestacions concretes: una palmera, un insecte, un cudol, uns lliris, una duna…

Cabrera posseeix un estil de versos sobris i precisos, que utilitza per a detindre’s i mirar el seu voltant de forma contemplativa deixant que el pensament recale assossegadament sobre la realitat i creant poesia de l’emoció, de la mirada i de la intel·ligència.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.