El Péndulo | Redacció.– El text de Jordi Galceràn tracta un tema de màxima actualitat dins el context de crisi en que vivim amb l’humor amb que ens te acostumats.
Demanar una hipoteca s’ha convertit en una tasca quasi impossible, bé, demanar-la no, però si que te la donen.
‘El Crèdit’ és una mostra més de l’habilitat de de Jordi Galceran per construir diàlegs plens de matisos i amb una arquitectura teatral fantàstica, on suren aspectes com la fragilitat de les relacions humanes, la desesperació i la crisi, econòmica i de parella.
Dirigida per Sergi Belbel i amb la interpretació de Tomàs Mestre i Joan Miquel Reig. ‘El crèdit’ fa passar al públic hora i mitja de rialles i reflexions. En un obra tan necessària com balsàmica.
Fins ara, en el nostre civilitzat món, quan necessitaves diners anaves al banc i demanaves un crèdit . Si no te’l concedien tornaves cap a casa amb el capcot, pensant que les coses estan molt malamemt…. Però potser ara ja no. Potser ara, quan et deneguin un crèdit no te n’aniràs a casa amb la cua entre les cames. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre las taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses prendre mesures de força. Res violent, això no, però si avui el Sr. Director no afluixa els quartos, iniciarà una acció definitiva que convertirà la seua vida en una catàstrofe.
Galcerán i Belbel ens mostren un altre gran èxit, Galcerán és un autor amb experiència pel que fa als grans èxits. Seu és el text de ‘El mètode Gronholml’ una dels grana èxits del teatre dels darrers anys que analitzava els molt peculiars mètodes d’elecció de personal des de una perspectiva humorística.
Però ‘El Crèdit’ va més enllà d’una simple posada en escena humorística sobre la negació bancaria ja que, posa a l’infame col·lectiu de banquers i financers contra les cordes, ja que en aquesta ocasió són les seues vides les que, metafòricament parlant, correran perill, las que se enderroquen front el ciutadà desnonat. Sols per això, es pot comprendre, en part, l’èxit entre el públic de l’obra.
A tot açò s’afegeix el gran olfacte de Galcerán per tal d’extraure de la realitat més propera les seues idees teatrals i la seua capacitat per a desenvolupar-la amb bon pols humorístic així com la direcció de Sergi Belbel qui coneix tan bé el món creatiu del dramaturg.
I l’actuació de Tomàs Mestre i Joan Miquel Reig que creen a l’escenari un divertiment teatral quasi del nores i demostren la seua connexió escènica marcada pel toc humorístic.