Lo llop i la rabosa

cropped-llop-e139506952039111Anava una rabosa que tenia molta gana i es va trobar en lo llop. I li va dir:

 -Oi, xiquet! Quina gana que tinc! I no sé a on he d’enclavar la dent.

 -Ai, xiqueta! No me’n parles, que jo fa ja no sé quants de dies que no menjo.

 -Mira, allà a en aquella era estan batent. Per què no hi anem? Perquè aquells han de dinar i els ho portaran.

 -Pos anem-hi!

 I van arribar allí i es van esperar a vore si els portaven lo dinar als que batien. I estant allí li va dir la rabosa al llop:

 -Saps com ho hem de fer per a minjar? Anem-mô’n a una basseta que hi ha, i tu et beuràs tota l’aigua.

 -Però tota la tornaré a traure!

 -No, que et ficaré un tap al cul: una pinya reïnosa. I no patisques que no te’n sortirà gens, d’aigua, i tu te la beuràs tota.

I així ho van fer. Lo llop se va beure tota l’aigua que hi havia a la bassa i els dos se’n van anar. I quan van vore que els van portar lo dinar, la rabosa se va posar a cridar:

-Flares, flares, a la erada, que se’ls banya la palla. -I cridant aixina-. Flares, flares a la erada, que se’ls banya la palla.

I allavons tots de cara a la erada, perquè sempre ha sabut molt de mal als llauradors, quan estan batent, que se’ls banye la palla, perquè ho fa tot malbé. Així que tots se van deixar el dinar i se’n van anar.

Però mentres, lo llop se passejava per damunt de l’erada, ja que li van llevar el tap i ho banyava tot. I ella, la rabosa, mentres lo llop estava per l’era, se va menjar tot lo que li va parèixer, i se va atracar ben farta. I quan los altres van tornar allí, de menjar ja no n’hi havia. I el llop se va quedar també sense menjar.

I li va dir la rabosa al llop:

-Ai, xiquet, estic dolenta, però de bo! Molt dolenta! Ai, que dolenta que estic!

-I què tens?

I és que en tota la picardia se va ficar un empastre d’allioli a dalt del cap, i li va dir:

-Mira si estic dolenta que em surt la mollera. Mira, mira, com me surt! Tota la mollera me surt per fora!

-Oh, sí que és viritat- va dir el llop.

Així que la puja a collibè i se la va endur. I ben contenta i ben farteta la rabosa li cantava això al llop:

    Allioli a la mollera, ben farteta i ben cavallera!

    Allioli a la mollera, ben farteta i ben cavallera!

I tot lo camí això. I la que va guanyar va ser ella, perquè se va ficar ben farta, i encara el llop la va portar al coll. I ell, dejú.

Valencia noticias Noticias de Valencia, Castellón y Alicante Periódico, prensa digital valenciano, Noticies en Valencià, noticias nacionales e internacionales.

Leave a Reply

Your email address will not be published.