18 obres valencianes s’incorporen a la Col·lecció d’Art de la Generalitat

Els artistes seleccionats en aquesta segona adquisició procedeixen de tota la Comunitat: cinc són originaris de les comarques d’Alacant, quatre de les de Castelló i sis de les de València, a més de tres artistes d’altres llocs de l’Estat però residents en les comarques valencianes, ha informat hui la Generalitat.

En la selecció també s’han tingut en compte criteris d’equilibri de gènere, donat què huit dels creadors són dones, nou són homes, i un és un grup artístic mixt, i responen a diferents estils i tècniques: quatre obres són instal·lacions, cinc són videoinstalacions, dues són obres en vídeo, una és pintura, tres són escultures, dues són obres fotogràfiques i una és dibuix.

Segons la Generalitat, “l’adquisició d’obres d’art permet crear una demanda agregada en el mercat de l’art valencià a través de la compra pública i potenciar l’adquisició d’artistes valencians reconeguts i consagrats”.

També es potencien “les obres d’art de joves i incipients valors artístics” de les comarques valencianes, i es permet “la programació d’exposicions en tot el territori, coordinades pel Consorci de Museus”.

“S’aconsegueix així vertebrar el territori, descentralitzar l’oferta cultural de les tres capitals i garantir l’accés a la cultura de tota la ciutadania”, ha assenyalat.

L’exposició ‘Art contemporani de la Generalitat. Primers moments’, que es va realitzar el passat estiu en el Centre del Carme Cultura Contemporània de València, és el projecte expositiu resultat de la primera adquisició d’obres d’art de Cultura de la Generalitat.

Les obres son, en un llistat proporcionat per la Generalitat:

‘Against Syntax’, d’Altea Grau (Castelló, 1985), és una instal·lació de llum, planxa de metall, gravat i ‘frottage’ que investiga el diàleg entre les connotacions i les idees associades a la pàgina, desafiant i desemmascarant els processos comunicatius convencionals. La ‘performance’ ‘Escritura sonora’ (2013), de Bartolomé Ferrando (València, 1951), posa en joc algunes de les preocupacions artístiques del seu autor com ara la relació entre la poesia i la seua musicalitat a través d’un discurs fragmentari. ‘Internet Iconography Atlas’ (2016), de Clara Boj i Diego Díaz (Múrcia, residents a València), constitueix un assaig visual a partir del text curatorial i la traducció automàtica d’aquest text a imatges. Una successió d’imatges i vídeo juxtaposats que van canviant amb el temps, a diferents ritmes, i que generen lectures contínues i atzaroses segons l’arxiu iconogràfic d’Internet. ‘Mbulumbublu’, ‘Miwito’, ‘Bambuit’, de la sèrie Afronauts (2003), de Cristina de Middel (Alacant, 1975), rescata en tres fotografies la història d’Edward Makuka, un professor de ciències de Zàmbia que va decidir entrenar la primera tripulació africana per a viatjar a la Lluna. Una obra que vol trencar el vincle sagrat que hi ha entre la veritat i la fotografia. Una llista impressionant de 100 obres importants de ‘media art’, que van des de principis de la dècada de 1970 fins a principis dels 90, constitueix ‘Techonologies To The People Video Collector’ (1998), de Daniel García-Andújar, una obra fonamental del seu projecte “Technologies To The People”. ‘Papel’, de Fuencisla Francés (Segovia, 1954), és una escultura que s’enclava en la paret, mitjançant un suport de fusta, que parteix de l’ànima de la peça també feta amb aquest material. Realitzada tota l’escultura amb papers de diferents gramatges, setinats i porosos, entre altres, això permet que siga molt mòbil. ‘1979’ (2017), de Joan Cardells (València, 1948), suma als trets característics de la seua producció escultòrica -sempre sòbria, radicalitzada i d’un llenguatge bastant personal- un valor particular pels seus materials i una experimentació formal, estructural i textual molt potenciada. En ‘Dolmen, Requiem’ (2013), Jorge Peris (Alzira, 1969) juxtaposa pedres, enderrocs i ruïnes d’estructures arquitectòniques, tant antigues com modernes, per a construir uns megàlits poètics amb una lleugeresa graciosa que compensa la gravetat i el pes del seu material. ‘321416 etc… B&N’ (2017), de José Maldonado (Madrid, 1962), tracta sobre un dels tres problemes més cèlebres de la matemàtica grega: la quadratura del cercle; una idea, la representació possible o impossible, sobre la qual ha versat gran part del seu treball. ‘Barricada IX’ (2018), de Juan Olivares (Catarroja, 1973), desenvolupa un llenguatge plàstic basat en l’abstracció que manté un diàleg fort i intens entre les formes, l’expressivitat gestual i el cromatisme, junt amb les veladures i els empastes. La sèrie de dibuixos ‘Relatos Compartidos’ (2015-2018), de Lorena Amorós (Alacant, 1974), remet a l’encreuament de les biografies i els relats ancestrals entorn de la taxidèrmia, una pràctica ja obsoleta en el nostre imaginari actual. Per a fer-ho, pren com a referència històrica la figura de Martha Maxwell, la primera taxidermista a crear diorames en què es podien veure els animals naturalitzats de forma realista i integrats en el seu hàbitat. ‘Hilo’ (2016), de Lucía Peiró (Benigànim, 1967), és una acció performàtica que indaga en les relacions entre el cos, el soc, l’observador i l’espai en un lloc i en un moment determinats. A més, també investiga la interrelació entre ‘performer’ i espectador, per a la qual cosa traça línies entre la capacitat d’observació de l’espectador i la passivitat d’aquest. Marta Negre (l’Alcora, 1981) articula en ‘Los referentes’ (2016) un exercici experimental que s’articula com una crítica a l’apropiació en els sistemes educatius de certs patrons de pensament d’autors contemporanis referents a les societats avançades i a la invisibilització de la dona. En ‘Finger and Swan’ (2017), genera un experiment audiovisual amb caràcter filosòfic que ens acosta a algunes qüestions plantejades en l’obra del filòsof David Hume. ‘AUH2631z’, de Pau Pascual Galbis (Alcoi, 1976), és un vídeo que fa una investigació sobre la transcendència de la memòria individual a través de l’arquitectura i de conceptes abstractes com ara la solitud, el temps buit i la família. La videoinstal·lació ‘Reina 135’ (2001), de Pedro Ortuño (València, 1966), està vinculada a la protesta contra el pla municipal de l’Ajuntament de València que pretenia prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez de València i que comportava la destrucció de part del cor del barri marítim del Cabanyal. ‘Bajo un trozo de cielo demasiado pequeño’, de Rosana Zaera (Castelló, 1959), parteix d’un ‘leimotiv’ que ha marcat bona part de la seua trajectòria artística: el dolor. Es tracta d’una obra que es basa en sentiments expressats des d’un punt de vista personal. ‘Proyecto Ovni Archieve’ (2010), de Rosell Meseguer (Orihuela, 1976), reflexiona sobre l’espionatge actual, poc vinculat a l’enfrontament entre capitalisme i comunisme, i que es desenvolupa en un context de crítiques al sistema capitalista després de les últimes solsides econòmiques, la crisi financera, la carrera pel control de les tecnologies i la reaparició dels debats sobre l’ús de l’energia nuclear. ‘Marinas invertidas’, de Vicente Tirado del Olmo (Castelló, 1967), és un projecte fotogràfic i un treball documental que tracta de fer palés l’estat en què ha quedat la línia de costa després de dècades d’un creixement immobiliari desmesurat, a través de la inversió de la representació de la costa. Si predomina la mirada des de la terra, aquestes fotografies ho fan des del mar cap a la terra.