És una proposta per a reformar el model de finançament no únicament de la Comunitat Valenciana “sinó que està pensada per al conjunt de les comunitats autònomes”. Una proposta que, ha dit, el Consell espera que siga valorada i discutida ja, sense demores, i sense que el fet d’estar al final de legislatura supose un motiu per a ajornar-ne el debat.
“Nosaltres tenim un model que plantegem basant-nos en un acord bàsic entre els experts de la nostra comunitat i que crec que és un model positiu que es pot i s’ha d’estudiar”, ha explicat.
Ximo Puig ha detallat aquesta reforma en la conferència que ha pronunciat en el Desdejuni informatiu d’Europa Press, on ha explicat que es tracta d’un model que s’articularia entorn de tres trams de recursos. El primer, un tram de garantia del mateix nivell de serveis públics fonamentals, ja que, com assegura el president, “no és possible que per als grans serveis públics hi haja un finançament tan absolutament dispar i tan injust”. Respecte als altres dos eixos d’aquest model, proposa un segon tram de suficiència competencial i un tercer tram d’autonomia, “perquè cada territori puga coresponsabilitzar-se fiscalment”, ha manifestat.
El president Puig ha assenyalat que el primer dels trams ha de garantir l’accés de tots els espanyols al mateix nivell de serveis en sanitat, en educació i en prestacions socials. El segon hauria de dotar amb suficiència financera la resta de competències de les autonomies establides en els estatuts, com ara l’impul econòmic, el medi ambient, les infraestructures, la cultura o l’habitatge. I el tercer tram ha de permetre a les diferents comunitats autònomes un espai fiscal propi per a decidir els nivells impositius “i és ací on els governs han de retratar-se amb els seus ciutadans”, ha afegit Puig.
No obstant això, ha assegurat que no és prou amb un nou model de finançament per a les autonomies, sinó que aposta per abordar també la reestructuració del deute.
“Durant més d’una dècada -ha afegit-, hem estat en un espai profund d’infrafinançament i ara, quan la segona conselleria en despesa de la Generalitat és el servei al deute, amb 5.000 milions enguany, (la Conselleria de Sanitat compta amb 6.000 milions), és necessària una reestructuració del deute”.
Puig considera que ambdós vessants, el nou model de finançament i la reestructuració del deute, “són solucions justes per a la nostra terra, però també per a la resta de comunitats”, perquè, segons la seua opinió, “si els valencians tenim pitjors serveis, si l’economia valenciana no pot comptar amb les polítiques industrials i d’impuls econòmic adequades, no és només un problema valencià: és un problema per a tot Espanya”.
D’aquesta manera, Ximo Puig ha resumit els reptes (econòmic, territorial, democràtic i de reputació) a què s’enfronta el Consell, i ha qualificat l’actual com “un moment apassionant”.
Sobre la recuperació de l’estat de benestar, Puig ha recordat que el seu Govern ha lluitat des del primer dia “per la fractura social que frena la nostra competitivitat, provocada per la crisi i l’austeritat”. “Equitat i eficiència poden i han de ser complementàries”, ha indicat Puig en aquest sentit. Ha recordat que el Consell ha tornat la targeta sanitària a 30.000 immigrants, perquè “era una situació de justícia i de decència i salut pública”, ha paralitzat els desnonaments a persones en risc d’exclusió social a través del diàleg amb les entitats financeres, i ha aprovat la gratuïtat dels llibres de text per a més de 500.000 xiquets.
Per al president, aquestes i altres iniciatives han aconseguit que s’estiga canviant la imatge de la comunitat. “Alcem entre tots els valencians la hipoteca de la reputació i deixem ja aquest paradigma de la corrupció, d’aeroports sense avions, d’edificis gasosos sense ús i d’esdeveniments ruïnosos”, ha confiat.
Quant al repte territorial a què s’enfronta Espanya, per al president “l’Estat autonòmic ha sigut una història d’èxit però que ja fa temps que s’ha esgotat”.
Ximo Puig s’ha referit en bona part del discurs al problema territorial: “l’Estat autonòmic ha sigut una història d’èxit, però que ja fa temps que s’ha esgotat”, ha dit, i ha demanat “recompondre un nou consens més ampli i durador per a reordenar un nou model territorial”.
“Les costures que uneixen les distintes peces d’Espanya mostren signes de fractura o s’han esfilagarsat”, ha indicat el president, que ha urgit a “recompondre un nou consens més ampli i durador per a reordenar un nou model territorial”. Així, ha assenyalat que la solució del model federal que proposen ha sigut assajada amb èxit durant dècades en altres països i ha posat d’exemple a Alemanya, Canadà o els EUA.
Per al president, la fractura de Catalunya amb Espanya només es podrà solucionar amb diàleg: “només el consens, el diàleg i la lleialtat podran fonamentar una solució a un problema que no pot enquistar-se per més temps”. Així, ha oferit la Comunitat Valenciana com a pont entre Catalunya i Espanya per raons econòmiques i comercials.
En clau econòmica, Ximo Puig ha repassat alguna de les primeres decisions que el seu Consell ha pres amb vista a impulsar una “segona generació de política industrial”, que oblide la devaluació salarial i la competència empresarial en preu per a generar un model que es base en el disseny i la innovació.
Per a això, el Consell ha apostat per reviscolar la xarxa d’instituts tecnològics amb la creació de l’Agència d’Innovació, “perquè les empreses i els investigadors puguen relacionar-se i transmetre’s informació de forma més eficaç”. A més, es treballa per a fomentar la col·laboració amb el sector privat per a atraure inversions internacionals “i traure el màxim profit a les nostres universitats, als nostres investigadors i als nostres centres d’innovació”.
Puig ha recordat també el treball que s’està duent a terme per a “refundar” l’Institut Valencià de Finances , amb l’objectiu que el seu crèdit es dirigisca a les empreses i no a les administracions, i també ha ressaltat l’aposta del Consell per noves empreses en nous sectors d’avantguarda.
“Apostarem per reforçar la nostra gran indústria de l’automòbil i de components, per les energies renovables i l’avanç de la tecnologia fotovoltaica i eòlica, combinat amb una bona regulació per a de reduir els nivells de contaminació. Volem que València torne a ser líder de la dinàmica empresarial i innovadora”, ha resumit.
Finalment, Puig ha tornat a demanar al president del Govern, Mariano Rajoy, que autoritze el projecte del Govern Valencià “Esperança de la Mediterrània”, perquè 1.100 refugiats sirians que estan en les illes gregues puguen vindre a la comunitat, “on els valencians volem acollir-los”. “Som una societat solidària i ara no podem permetre que el president del Govern ens prohibisca la solidaritat”, ha reclamat.
Ximo Puig ha conclòs el discurs amb una descripció de la Comunitat Valenciana que el Consell que presideix ambiciona construir. “Vull que la Comunitat Valenciana deixe de ser invisible, vull que deixe d’aparèixer en les pàgines de successos i tribunals, vull que deixe d’estar en el furgó de cua del finançament i que puga ser la locomotora que obria i obrirà camins a l’economia espanyola, vull recompondre l’estat del benestar, tan devaluat els últims anys. Vull que la Comunitat Valenciana siga un pont, un punt de trobada, aquesta comunitat amable, oberta, acollidora per a tots, que sume, que cusa”, ha afirmat.