Valencia Noticias | Redacción.- CulturArts IVC+r, en col·laboració amb el Capítol Metropolità i la Universitat Cardenal Herrera, inaugura avui en el Palau Colomina l’exposició El reliquiari de la catedral.
Aquesta exposició, que es podrà veure des de avui i fins al pròxim 20 de novembre reuneix una sèrie de reliquiaris històrics propietat de la Catedral de València que han sigut recentment restaurats pels tècnics de CulturArts IVC+r.
A fi de mostrar l’esplendor i la riquesa historico-artística d’una part del tresor catedralici , s’ha dut a terme la restauració d’aquestes peces, des del més rigorós punt de vista científic i podent estudiar a fons la història de cadascuna.
Per a això s’han utilitzat els sistemes més adequats per a la caracterització dels materials i la determinació de l’estat de conservació de les obres. Aquestos estudis també han identificat les tècniques d’elaboració i les modificacions o restauracions posteriors que han patit les peces, tot això amb la finalitat de determinar, en cada una de les obres, el tractament més adequat per a la seua restauració.
Onze són les peces que es podran veure en esta exposició i que han sigut recentment restaurades.
El Reliquiari del braç de Sant Jordi un reliquiari en forma de braç amb la mà en plata en posició de beneir que data de la primera mitat del segle XIV.
El Reliquiari del braç de Sant Jordi de la Reina de Xipre, restes del reliquiari que al seu dia va donar Leonor d’Aragó i de Foix, reina de Xipre, esposa de Pedro de Lusignan a Pedro IV l’any 1377.
El Reliquiari de la Verónica de la Mare de Déu, peça decorativa i estructuralment gòtica relacionada amb el regnat de Martí l’Humà.
El Reliquiari de la Mare de Déu amb el xiquet, una verge que se sosté damunt d’una peanya calada, en el seu braç esquerre sosté el Xiquet Jesús i en el dret un ram d’assussenes de plata. Alguns autors la daten cap a 1411, té en la seua base un escut esmaltat amb les armes d’Hug de Lupia o Bagés, bisbe de València de 1398 a 1427, per la qual cosa es creu que aquest la va regalar a la catedral.
Del Reliquiari de l’Espina de Sant Lluís Rei de França coneguda per ser la primera relíquia que va rebre la catedral de València, donada pel rei Lluís IV de França en 1256, no es conserva en l’actualitat resta algun de la relíquia ni del reliquiari en si, sinó d’un cimbori datat entre els segles XIV i XV que va ser possiblement el seu contenidor.
El Bust-reliquiari del Manto de la Mare de Déu, aquest és l’únic bust que ha sobreviscut en la catedral de València, el seu distingit i suposat donant fan d’ella una peça de gran rellevància ja que molts autors assenyalen com a donant d’ella a Roderic de Borja que es convertiria en Alexandre VI en 1492. El bust conserva la seua relíquia del manto de la Mare de Déu però les seues joies, entre elles la corona, han desaparegut.
El Reliquiari Germànic o de Santa Caterina, el seu origen i donant és desconegut , de xicotetes dimensions té la forma d’un altar privat, la zona intermèdia conté una teca original de vidre rectangular amb una relíquia, en la part principal, de forma pentagonal, trobem imatges de santes i sants, denota el seu origen nòrdic la llarga cabellera rossa i corona daurada que porta la verge.
El Reliquiari del Sant Innocent Màrtir, caixa reliquiari el contingut del qual és un sant màrtir Innocent arribat de la mà del rei Alfons V el Magnànim en el segle XV.
El Reliquiari de Sant Gregori Papa d’estil clàssic i de possible influència francesa, realitzat en plata i bronze daurat.
El Reliquiari de la Corona d’Espines del Rei Alfons V el Magnànim, el possible origen d’aquestes relíquies, dins de la Corona d’Aragó, podria remuntar-se al regnat de Pere el Cerimoniós l’any 1344, les relíquies, al llarg de la seua existència van canviar amb prou freqüència de contenidor. En l’actualitat només es conserva el “tros de la corona” original i el reliquiari en què es venera és posterior a la Guerra de la Independència.
L’última peça és el Reliquiari dels Santos Jesuïtes, de caràcter neoclàssic, en la part principal dins d’un marc de fullaraca trobem les cinc relíquies de cinc jesuïtes que van des del segle XVI al XVIII, col·locades en rombe.