Valencia Noticias | Redacción.- L’economia valenciana ha ingressat quasi 17 milions d’euros gràcies a la despesa turística corresponent a la celebració de la Marató València Trinidad Alfonso al novembre de 2015, un 66 % més que l’any anterior. Este augment implica que cada euro invertit en l’organització d’esta prova es converteix en 6,2 euros, la qual cosa s’explica per l’increment del nombre de participants, sobretot els procedents de fora de la ciutat.
Estes xifres es deduïxen de l’estudi que hui s’ha fet públic i que l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) elabora anualment des de 2011 sota la direcció del catedràtic d’Economia de la Universitat de València i director adjunt de l’IVIE, Joaquín Maudos, per analitzar l’impacte econòmic de la carrera que organitzen l’Ajuntament de València i la Societat Esportiva Correcaminos.
L’altra gran dada d’este informe indica que l’economia valenciana s’ha beneficiat d’un increment de renda de 10,2 milions d’euros amb motiu de l’última edició de la carrera, un 55 % superior a la de 2014, quan l’augment de la renda va ser de 6,6 milions d’euros. Segons l’estudi, cada euro gastat en l’organització de la carrera es traduïx en 3,5 euros de renda en l’economia valenciana. El sector servicis concentra la major part de la renda generada, amb un 87,6 %, i l’hostaleria és la punta de llança.
Durant la presentació de l’informe, la regidora de Sanitat i Esports, Maite Girau, ha assenyalat que el futur de la Marató es presenta esperançador, “perquè el comitè organitzador forma un grup sòlid unit per l’enteniment”. La regidora ha subratllat, a més, la necessitat d’oferir servicis afegits, com ara opcions de turisme cultural per a incrementar el retorn econòmic sense un augment significatiu de la participació. Respecte a la participació, encara escassa, de dones corredores, Girau ha opinat que “potser hi ha dificultats auto-imposades. De totes maneres, des de la regidoria volem treballar amb les associacions de dones per a fomentar l’entrenament i la pràctica de la llarga distància”.
Per al president de la Societat Esportiva Correcaminos, Francisco Borao, la Marató València encara té espai per a incrementar el nombre de participants: “Actualment s’està produint un increment de 3.000 atletes per any i podem arribar a admetre còmodament 30.000 participants. Ara com ara, el creixement de la Marató no té fre. València, com a seu de proves atlètiques, té més espenta exterior del que es podria pensar des d’ací. Com confirmen les nostres enquestes de satisfacció, els millors comercials de la carrera són els mateixos participants”.
Inversió i satisfacció
L’informe apunta que l’organització de l’última Marató València Trinidad Alfonso ha requerit una despesa total de 2.950.705 euros, que es financen per mitjà d’una col·laboració publico-privada. L’Ajuntament de València assumix un 6 % de la despesa (166.911 euros), mentre que el gruix (un 62 %) depén de l’aportació de col·laboradors i patrocinadors, que sumen 1.825.939 euros. Els diners restants (un 32 %) són coberts amb els recursos generats per la carrera.
Amb tot, la Marató València Trinidad Alfonso consolida la seua capacitat com a font de riquesa per a la ciutat. De fet, la primera prova conjunta de Marató i 10k analitzada per l’IVIE en 2012 va presentar un retorn econòmic d’1,3 milions d’euros en despesa turística, davant dels 17 milions aconseguits en 2015. A més, la carrera és impulsora d’ocupació: en la seua última edició va propiciar 408 llocs de treball, especialment en els àmbits d’hostaleria i comerç.
A més de l’estudi d’impacte econòmic, l’IVIE ha realitzat enguany una enquesta de valoració entre 4.350 dels corredors de la Marató València Trinidad Alfonso. La valoració global que els enquestats fan de la prova és de 8,6 punts sobre 10. Els aspectes més valorats han sigut la meta sobre l’aigua de la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’animació als carrers de la ciutat i el recorregut.
L’enquesta també desprén una intenció molt elevada de recomanar la prova per part de tots aquells que hi han corregut (4,8 punts sobre 5). A més, tant els servicis turístics com els d’informació i atenció al corredor i acompanyants aconseguixen nivells de satisfacció molt elevats.