València Notícies | Redacció.- L’Ajuntament de València ha acollit hui l’acte de reconeixement, homenatge i reparació a les víctimes del bombardeig que va assolar la ciutat en la nit del 14 de febrer de 1937, fa hui 80 anys, per part de les forces de la Itàlia feixista. La sessió, presidida per l’alcalde Joan Ribó, ha comptat amb la presència de l’ambaixador italià, Stefano Sannino, i s’ha desenvolupat en l’Hemicicle Municipal, seu del Parlament espanyol llavors.
Tal com ha subratllat l’alcalde durant la sessió, “ningú pot assumir ni carregar amb les culpes del passat, però això no resta emotivitat ni simbolisme a este primer atemptat amb víctimes que va patir la nostra ciutat en la nit de Sant Valentí de fa huit dècades”. “Estem en un acte –ha afegit– que reivindica la necessitat recordar i de no oblidar les víctimes innocents de cap tipus de barbàrie”.
L’acte ha comptat amb les intervencions del coordinador del Grup Recuperació Memòria Històrica (GRMH), Matías Alonso; el president d’Espai Itàlia, Filippo Carcassola; el secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Vicente Gil; el president de la Fundació Cultura de Paz, Federico Mayor Zaragoza; i del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades; a més de l’ambaixador d’Itàlia, Stefano Sannino.
Tots ells han subratllat la importància de la memòria com a responsabilitat cap a les persones que ens van precedir en la història, i com a ferramenta per a no repetir les injustícies del passat.
Durant la sessió s’ha guardat un minut de silenci per les víctimes dels bombardejos. L’acte ha estat promogut per la Fundació Societat i Progres i per l’entitat Espai Itàlia, ambdós agrupacions de defensa i promoció cultural per a aprofundir en la cultura de la pau des de la recuperació i la salvaguarda de la memòria històrica.
Una ferida oberta massa temps
Durant 11 mesos, entre novembre de 1936 i octubre de 1937, València va ser capital de la II República Espanyola. El 14 de febrer de 1937, nombrosos ciutadans i ciutadanes van omplir els carrers en suport del Govern legítim, en una jornada festiva que va concloure de manera tràgica, amb un bombardeig indiscriminat sobre la població civil per part de forces militars del règim de Mussolini. Este atac, que es va saldar amb 22 morts i nombrosos ferits, va ser el primer d’una sèrie de més de 440 atacs semblants sobre la ciutat, que va elevar les xifres de morts a 847, va deixar 2.381 ferits i 931 cases destruïdes, i va obligar a construir fins a 258 refugis.
Arran d’estos fets històrics, hui ha estat a l’Ajuntament de València l’ambaixador italià, Stefano Sannino, que ha fet seu “el dolor i l’horror dels bombardejos de l’aviació del règim feixista de Mussolini”. “Totes les guerres són terribles –ha subratllat–, però les agressions militars contra la població civil són actes abominables i inexcusables”.
Per això, el representant de l’Estat italià ha assegurat que la república italiana nascuda el 1948, de les cendres precisament d’aquell règim feixista, “no es reconeix en el model feixista anterior, ja que va nàixer amb un clar rebuig a la guerra, i sempre recolzant la pau i els drets humans i col·lectius”.
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha agraït la presència i les paraules de l’ambaixador Sannino, i ha assenyalat com “ni esta Itàlia de hui és aquella de fa 80 anys, els governants de la qual, sense cap declaració prèvia de guerra, van decidir involucrar-se activament en la repressió a la població civil espanyola de la zona fidel a la República, ni tampoc esta Espanya és aquella que va ser víctima de l’agressió d’exèrcits regulars estrangers de règims totalitaris, mentres les democràcies formals miraven a un altre costat”.
L’alcalde ha reconegut el compromís de l’ambaixador “i el d’un país amic i veí que hui es posa al costat de les víctimes i referenda la fermesa de la seua convicció en els valors de la llibertat i d’una Europa unida, una Europa del benestar, els principis i valors de la qual alguns tornen a posar en dubte”.
Reconciliació i reafirmació dels principis
Joan Ribó ha conclòs assenyalant que l’acte de hui “és un acte de memòria i de record, però també de reconciliació i de reafirmació d’eixos principis, que són la millor forma d’honrar les víctimes, i també el millor antídot perquè fets tan dolorosos com aquells mai tornen a repetir-se”.
El coordinador del Grup Recuperació Memòria Històrica (GRMH), Matías Alonso, ha destacat la importància del record, i especialment “el dels oblidats dins dels oblidats: aquelles persones que van morir en les seues cases, davall les bombes d’uns soldats arribats d’altres països en una guerra que mai es va declarar”. Així mateix, el secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Vicente Gil, ha destacat també l’oblit de les dones com a víctimes de les guerres, i el seu paper fonamental en els conflictes en les tasques de “sustentació familiar i recuperació dels valors culturals i socials”.
Per la seua banda, el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades, ha definit els bombardejos com “una nit ignominiosa de crueltat indiscriminada, i una de les carnisseries més brutals sobre la població civil”, i ha destacat la recuperació “d’una memòria col·lectiva que havia estat silenciada durant dècades”. Així mateix, s’ha expressat el president de la Fundació Cultura de Paz, Federico Mayor Zaragoza, que ha alertat contra els perills “del fanatisme, el racisme i el dogmatisme”, i ha mostrat la seua preocupació per la deriva actual d’Europa.
El representant d’Espai Itàlia, Filippo Carcassola, ha explicat que l’objectiu de la campanya “València, ferida oberta” és, precisament, “tancar eixa ferida que porta oberta massa temps, i obrir una reflexió sobre el paper d’Europa com a garantia de pau i casa comuna per a la defensa dels drets”. Carcassola ha subratllat la responsabilitat de la Itàlia de Mussolini en els bombardejos de fa 80 anys (sobre València, i també sobre Xàtiva, Sagunt, Alacant…, i pràcticament tot el litoral mediterrani). De fet, l’acte ha comptat amb la presència de representants de molts dels municipis afectats.
Durant la sessió s’ha projectat un vídeo elaborat especialment per a l’ocasió, en el qual s’han pogut vore imatges del bombardeig del 14 de febrer de 1937, els efectes de les bombes sobre la població civil i sobre els edificis, entre altres el mateix Ajuntament, així com l’ambient de temor en els refugis antiaeris. Així mateix, s’han pogut vore imatges de l’activitat parlamentària en l’Hemicicle Municipal, assentat en la presidència del saló el president de les Corts Generals en aquell moment, Diego Martínez Barrio, o figures com Juan Negrín, Largo Caballero o Antonio Machado, ens els escons.
Entre els assistents a l’homenatge, a més de representants d’entitats de recuperació de la memòria, associacions civils i alcaldes i regidors, han pres part també familiars de les persones mortes i ferides en les accions bèl·liques, i també afectats directes que eren xiquets de poca edat en aquells tràgics moments.