Parlem amb Xavier Gisbert Dóna Cruz, exconseller d’Educació a Estats Units i Canadà, Catedràtic d’Institut i president del’Associació Ensenyament Bilingüe, associació que té com a objectiu lapromoció d’un marc nacional i comú d’ensenyament bilingüeaixí com la millora de la qualitat dels programes i models lingüístics.

El dissabte 20 de maig, Gisbert estarà en el Palau de Colomina oferint una conferència sobre “L’educació bilingüe a Espanya i en altres països” als alumnes del Màster d’Educació Bilingüe que organitza laUniversitat CEU Cardenal Herrera. En aquesta última sessió d’aquest màster els alumnes podran aprendre de Gisbertla situació actual que viu Espanya en la carrera d’adquirir competències d’idiomesi farà una comparació amb referències internacionals sobre Estats Units i Canadà, països que estan guanyant terrè, experiència i nivell quant a competències bilingües es refereix.

P: Per què és important una educació bilingüe?

R: És evident que el coneixement d’idiomes avui dia és una necessitat imperiosa. Els ensenyaments de llengües estrangeres en el nostre país no han donat els resultats que s’esperaven i els models d’ensenyament bilingüe estan aconseguint que els alumnes aconseguisquennivells de competència lingüística molt elevats. Per tant, aparentment és la línia a seguir perquè els nostres alumnes aprenguen una segona llengua.

P: Quins ensenyaments pretens traslladar amb la teua ponència als alumnes del Màster Bilingüe en aquesta última sessió magistral?

R: El que pretenc traslladar-los és la importància de l’ensenyament bilingüe així com transmetre’ls informació sobre el que està ocorrent a Espanya pel que fa al seu desenvolupament i la seua evolució, lògicamentaportant algunes referències internacionalsdel que està ocorrent en el món, com Estats Units i Canadà, que són països on l’ensenyament bilingüe s’està desenvolupant de manera important, s’està ampliant any a any.

P: De quins temes parlares en la conferència?

R: En aquesta sessió anem a abordar diversos temes relacionats amb l’ensenyament d’idiomes i l’ensenyament bilingüe, com els nivells lingüístics, els ensenyaments d’idioma tradicional, el pas de l’ensenyament d’idiomes a l’ensenyament bilingüe, els programes bilingües i finalitzarem amb una visió de cap a on anem, on ens dirigeix l’ensenyament bilingüe de cara al futur. L’objectiu és reforçar la seua convicció queés important aprendre idiomes, que és important cercar fórmules i mètodes que asseguren que aqueixos idiomes s’aprenen correctament i que com a futurs professors d’idiomes tinguen informació que els servisca per a treballar en models d’ensenyament bilingües.

P: En quin punt es troba Espanya en matèria d’idiomes?

R: Jo diria que Espanya està ara en unaetapa de transició. Estem passant d’una fase d’ensenyament d’idiomes com a llengua estrangera, és a dir tradicional, a models d’ensenyament bilingüe. Aquests models d’ensenyament bilingüe, si es desenvolupen correctament, asseguren que els alumnes aprenguen ben l’idioma i aconseguisquen alts nivells de competència lingüística.

P: Com podria la comunitat educativa millorar el nivell bilingüe dels alumnes en les aules?

R: Per a millorar el nivell dels alumnes en les aules cal treballar amb serietat, dissenyar programes bilingües que tinguen contingut, és a dir, que tinguen uns objectius clars, que compten amb uns requisits mínims de selecció i de titulació dels professors, amb els recursos necessaris tant econòmics com a humans; per exemple els centres han de disposar d’auxiliars de conversa, etc. A més d’aquests elements mínims, cal aplicar i desenvolupar el programa bilingüe correcta i adequadament. Lògicament, laimplicació dels pares en l’educació dels seus fillsés fonamentali aquests han de procurar exigir a les administracions la màxima qualitat en els ensenyaments bilingües que reben els seus fills.

P: Les competències bilingües haurien de començar a casa, amb el compromís dels pares perquè els seus fills aprenguen més idiomes, Però com pot ser açò possible si la gran majoria de pares i mares no saben un altre idioma més que el que parlen habitualment?

R: Les competències bilingües no haurien de començar a casa. Per a la immensa majoria de la població açò no és possible. En realitat no utilitzem correctament el terme bilingüe. Bilingüe és una persona que domina dos idiomes i açò solament s’aconsegueix mitjançant una adequada immersió. En el sistema educatiu el que es fa és oferir als alumnes ensenyaments bilingües iaçò no significa que els alumnes siguen bilingües. Cada alumne, en funció de diversos factors, entre ells la qualitat dels ensenyaments que reba, aconseguirà un nivell de competència determinat, i l’objectiu és que aqueix nivell siga el més pròxim al bilingüe. El compromís dels pares ha de ser el d’assegurar-se que els seus fills reben els millors ensenyaments possibles i si decideixen enviar als seus fills a un col·legi bilingüe, la seua major responsabilitat és assegurar-se de la qualitat d’aqueixos ensenyaments.

P: En la mateixa línia… S’aconsella que als xiquets se’ls ha de parlar anglés des que naixen. Què altres consells donaries a pares i mares perquè els seus fills comencen primerenc a assimilar altres idiomes?

R: Molt poca gent té la possibilitat de parlar-los en un altre idioma als seus fills des que naixen, per tantl’objectiu no és convertir als pares en bilingües sinó oferir en l’escola la possibilitat d’aprendre una segona llenguade la millor manera possible. L’objectiu de les administracions no ha de ser que als xiquets se’ls parle anglès des del bressol, sinó procurar que la població escolaritzada tinga accés a uns ensenyaments bilingües de qualitat. Lògicament açò ha de fer-se des del sistema educatiu reglat, al llarg dels ensenyaments obligatoris.

P: Ja que als pares no se’ls pot exigir que a aqueixes altures adquirisquen competències d’idiomes, Crees que és important que els docents espanyols si que tinguen un cert nivell almenys d’anglès?

R: És fonamental que tinguen elmàxim nivell possible. L’escola és la que ha d’oferir els ensenyaments bilingües i ací sí que cal assegurar que els professors que donen les seues classes en un altre idioma ho dominen perfectament. Les administracions haurien d’exigir el nivell C1 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües a tots els professors que participen en programes bilingües. El nivell B2 és insuficient per a impartir ensenyaments bilingües. Ací és on han d’esforçar-se les administracions: han d’assegurar que els professors aconseguisquen aqueix nivell d’anglès.

P: Alguns dels nostres representants polítics parlen anglès públicament evidenciant el poc nivell lingüístic que tenen, en aquest sentit, s’hauria d’exigir a aquests personatges públics cert nivell d’idiomes?

R: No té per què, no tots els polítics haurien de parlar anglès, no és necessari. Però la veritat és que alguns sí que haurien de parlar anglès,especialment els polítics que representen al nostre país en l’àmbit internacional. Però no solament els polítics, sinóqualsevol funcionari que tinga alguna relació amb l’exterior, deurien obligatòriament tenir un alt nivell lingüístic de l’idioma del país amb el qual treballa o es relaciona. Encara que és aconsellable que tothom parle idiomes, hi ha gent que no necessita parlar anglès i gent que si, en funció del lloc, però aquells que treballen de cara a l’exterior sí que haurien de.

P: Què altres canvis crees convenients per a millorar el nivell lingüístic a Espanya?

R: Per a millorar el nivell lingüístic d’Espanya, l’anglès en aquest cas, caldria fer diverses coses. En primer lloc, dissenyar un bon model d’ensenyament bilingüe d’àmbit nacional, que sigasimilar en totes les comunitats autònomes. En segon lloc, caldria treballar especialment en la formació dels professors. Tercer, exigir a les administracions una major implicació. I finalment, és necessària unabona avaluació dels resultats, és a dir, que les administracions realitzen al llarg dels ensenyaments o al final de cada etapa educativa les avaluacions pertinents per a comprovar que el nivell d’adquisició lingüística dels alumnes progressa com cal. Amb aquestes quatre coses jo crec que es podria millorar bastant el nivell lingüístic a Espanya.

P: Veus als futurs mestres, com els alumnes del Màster Bilingüe per als quals vas a donar la conferència, preparats per a ensenyar idiomes?

R: Des que es van implantar models d’ensenyament bilingüe a Espanya s’ha produït un efecte generalitzat de millora dels nivells lingüístics.El bilingüisme ha generat en tota la població un gran interès per aprendre idiomes. Les famílies s’han preocupat per millorar el nivell d’anglès dels seus fills i açò ha produït una millora continuada dels nivells lingüístics dels alumnes. Açò es nota especialment en la universitat on s’observa com cada any els alumnes arriben amb un millor nivell lingüístic. En concret en aquest màster d’educació bilingüe comprove com els alumnes tenen cada any millor nivell i per descomptat estan cada vegada més preparats per a ser millors professors bilingües.

P: No crees que els joves d’avui dia haurien d’eixir de les escoles parlant sinó perfectament anglés, amb un nivell intermedi que els permeta estudiar, almenys, una carrera universitària en l’estranger?

R: No sé si tots els joves haurien de parlar perfectament anglés. El que cree és que tots haurien de tenir l’oportunitat de rebre ensenyaments bilingües de qualitat en escoles de totes les comunitats autònomes.No tothom necessita l’anglès per a viureencara que és una eina molt útil per a qui la necessite. És cert que la seua utilitat està molt estesa en l’àmbit personal i professional i que és molt recomanable parlar una segona llengua. L’important és que les administracions oferisquen a tots els estudiants la possibilitat que aconseguisquen nivells lingüístics molt elevats.