La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha inaugurat unes jornades sobre “L’aplicació a la Comunitat Valenciana del Pla Nacional d’Aarquitectura Defensiva”, en què es reflexiona entorn de com prioritzar les actuacions de protecció i recuperació del patrimoni fortificat valencià, s’exposen casos d’èxit i també les dificultats que s’han de superar, i la relació entre castells, municipis i turisme.
Les jornades sobre arquitectura defensiva han sigut organitzades en col·laboració amb l’Associació Espanyola d’Amics dels Castells.
Aquestes jornades són les primeres jornades tècniques sectorials sobre el patrimoni cultural del territori valencià que organitza la Direcció General de Cultura i Patrimoni amb l’objectiu d’acordar criteris de gestió i d’intervenció en els béns patrimonials determinant els criteris de priorització.
La directora general ha exposat que “les administracions públiques disposem d’un pressupost anual d’inversions per a tot el patrimoni cultural i necessitem establir uns criteris de prioritat per a fer un exercici de planificació fonamentat”.
Entre els elements per a decidir les inversions, es valoren criteris d’urgència, d’equilibri i cohesió territorials, d’impacte social i paisatgístic, de potencial econòmic i turístic, l’oportunitat i el cost-benefici, entre altres aspectes.
“Si aconseguim establir criteris tècnics de priorització, els responsables polítics de les administracions públiques podran infondre més caràcter objectiu a les seues decisions davant de tots els seus interlocutors”, ha assegurat Amoraga.
En les jornades, participen experts d’arquitectura, arqueologia i restauració, gestors de l’Administració local i de la Generalitat, tant del patrimoni cultural com de l’àmbit del turisme. Són tres sessions que culminaran amb una visita guiada a dos dels castells més representatius del nostre patrimoni defensiu: Cullera i Corbera.
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.