Hui us presentem una nova ressenya literària, en aquesta ocasió us parlarem d’un llibre de teatre anomenat “Història d’un rei vell que tenia el nas vermell”.
El teatre és un gènere literari poc llegit entre els xiquets, i que presenta grans beneficis com el foment de les estructures de diàleg, o textos més senzills i curts visualment que beneficien la lectura per als xiquets als quals els costa.
Us deixem aquí amb la ressenya que ens han preparat els alumnes del Col·legi San Enrique, de Quart de Poblet.
Títol: Història d’un rei vell que tenia el nas vermell
Autor: Josep L. Pitarch
Editorial: Bromera
ISBN: 9788476602416/737305
El Rei Ruc Primer té el nas vermell de tant de veure vi. Tanta és la seua obsessió que deixa les botes sense ni una gota.
Però, a pesar d’això no està content i vol casar a Maria amb el vineter.
Al Rei Ruc Primer li agrada molt el vi, te mostaxo, barba, i una gran corona. Maria és la seua filla, és alta amb el monyo ritçat, té joyes, un vestit negre i és molt alegre.
Este llibre m’agradat molt, és molt graciós que el rei tinga el nas roig, o el moment en que li diu a la princesa Maria que s’ha de casar en el millor vinater de tot el Regne de València, motiu pel qual el Rei provarà vins de totes les comarques i podem llegir noms de pobles que fins ara desconeixia.
Este rei és un poc tarambana, i el fet de que Maria estiga enamorada del trobador que li toca cançons és prou interessant.
Per altra banda, el llibre és una obra de teatre, permet fer interpretacions a classe i divertir-nos entre tots el companys. Pot ser siga el primer llibre de teatre que llig, però no serà l’ultim.
Aquesta resenya està escrita per Samuel S. i este alumne destaca per ser un gran lector que ha descobert nous gèneres literaris enguany.
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.