El Péndulo | Redacción.- Les quatre visites de Cecilia Bartoli al Palau de la Música de València, des que debutara l’any 2006, sense excepció, han sigut un vertader esdeveniment musical per la seua veu inconfusible, la coloratura i un domini absolut escènic.
Demà dimecres (19:30 hores) i per primera volta en format de recital, acompanyada pel pianista Antoni Parera Fons, torna a la Sala Iturbi en l’últim concert de la seua gira espanyola amb el programa “Un viatge per 400 anys de música italiana”. Es tracta d’un recital molt variat en el qual fa un recorregut per les àries i cançons de compositors italians o que han creat obres en llengua italiana com ara Giulio Caccini, Alessandro Scarlatti, Antonio Caldara, Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Gioachino Rossini, Alberto Barberis, Stefano Donaudy, E.A. Mario, Salvatore Gambardella i Ernesto de Curtis. No faltaran àries tan cèlebres com ara Lascia ch’io pianga de l’òpera “Rinaldo” de Georg Friedrich Handel, O mio babbino caro de “Gianni Schicchi” de Giacomo Puccini i inclús Nel blu dipinto di blu de Domenico Modugno.
Cecilia Bartoli ha venut més de deu milions de les seues gravacions en àudio i vídeo i s’ha convertit en l’artista de música clàssica que més ha venut hui en dia. Actua en les més importants sales de concert d’Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia. Treballa habitualment amb els ensembles Akademie für Alte Musik Berlin, Les Arts Florissants i amb importants orquestres simfòniques, com la Filharmònica de Viena, amb la qual ha desenvolupat i interpretat diversos programes. El 2012 va ser nomenada directora artística del Festival de Pentecosta de Salzburg. Barenboim, Muti, Von Karajan i Harnoncourt van apostar per ella quan començava la seua carrera.
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.