Discurso del president Fabra en el 775 Aniversario del Regne de València

TÍTOL PRIMER

La Comunitat Valenciana

Article primer

1. El Poble Valencià, històricament organitzat com a Regne de València, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de la unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l’exercici del dret d’autogovern que la Constitució espanyola reconeix a tota nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana.

Autoritats,

Senyores i senyors,

He volgut començar la meua intervenció, en este entorn incomparable del Monestir del Puig, llegint el primer punt de l’article primer del nostre Estatut en què es consagra que la realitat que hui viu la Comunitat Valenciana és el fruit del recorregut històric que vam emprendre fa 775 anys amb la fundació del Regne de València.

1238 marca l’inici d’esta nova etapa històrica de la qual som legítims hereus i ferms defensors.

La història com a Regne es descriu amb encert en el Llibre dels Fets i ens permet retrocedir en el temps fins a l’estiu de 1232 quan el rei Jaume I, qui tenia molt clar que volia canviar les coses i aconseguir grans gestes que cap rei anterior havia aconseguit, va dur endavant la conquesta i la fundació del Regne de València. Estos fets marquen un clar punt d’inflexió en la història d’Espanya, una terra que ja en l’època es va definir davant el rei com : “la mellor terra e la plus bella del mon“.

Demà celebrem que som valencians. No celebrem una batalla, ni la conquesta territorial, celebrem que el Conqueridor va fundar un nou regne lliure i independent, amb moneda pròpia, institucions i lleis pròpies que més tard van donar lloc als Furs.

En pocs segles, el Regne de València es va convertir en una gran potència no només dins de la Corona d’Aragó o en l’àmbit peninsular, sinó que ens vam situar com a una potència europea, econòmica i cultural, que va aconseguir que la seua llum brillara en un moment de crisi continental, com va ser el segle XV.

Som el resultat de la integració de molts pobles. Abans de la invasió musulmana vam ser bressol d’ibers i receptors de grecs i romans, cartaginesos, fenicis i bizantins. Al llarg del nostre territori es conserva l’empremta històrica del pas d’esta gent que hui enriquix el nostre patrimoni cultural.

La nostra cultura es remunta més enllà de la conquesta, cosa que és palpable i patent en la nostra agricultura i el sistema de regadiu que ens caracteritza, i que ve de l’època musulmana. D’ells vam heretar l’ús responsable de l’aigua i unes institucions cetenàries de control, com el Tribunal de les Aigües, que és únic al món.

Al segle XV, des d’ací partien productes i manufactures molt variades convertint-nos en un centre financer i comercial de primer ordre.

Aquell mateix esperit és el que va impulsar la fundació de la Universitat de València, “la universitas valentina”, o el que va orientar a un grup d’emprenedors a apostar per la seda, la taronja, el tèxtil o la ceràmica. I, des d’eixe moment, no hem deixat d’exportar els nostres productes i obrir mercats. Esta vocació exportadora no només és un tret definitori del nostre teixit econòmic, és consubstancial al nostre caràcter.

Som els continuadors d’una tradició de segles que ens obliga a anar endavant i a buscar nous escenaris de futur. Som un poble inquiet, inconformista, un poble que es nega a esperar que les solucions vinguen de fora.

El nostre passat és el resultat del treball successiu de moltes generacions que ens han ensenyat que el que tenim ens ho hem guanyat. Ningú ens ha regalat mai res.

El paisatge que les tropes de Jaume I van admirar era molt diferent del que hui coneixem. Els camps, les sèquies, els camins, els ports o les construccions són obra del treball callat de molta gent, de dones i hòmens que volien prosperar en esta terra i donar un futur millor als seus fills.

Sempre hem sigut els protagonistes de la nostra història i responsables del que som. Podem afirmar amb orgull, cosa que no tots poden dir, que hui tenim el que hem estat llaurant durant segles.

Un poble o una persona sense passat, és com una casa sense fonaments. Uns bons fonaments representen la fermesa i la seguretat d’estar ancorat a la terra per a afrontar reptes i desafiaments.

De la mateixa manera ocorre amb el nostre passat, saber d’on venim és fonamental per a poder enfrontar-nos als reptes del present i del futur.

Hui mirem al passat per a aprendre de l’experiència i posar al dia el nostre projecte. Hem de defensar el que som, sabent d’on venim per no desviar-nos del camí a seguir.

Els valencians coneixem bé la nostra història, i hem aprés moltes lliçons que ens servixen hui. Sabem que quan hem apostat pel diàleg, la unitat i la tolerància hem viscut èpoques de creixement, de prosperitat i de solidaritat.

No som amics d’aventures estranyes ni de quimeres, ruptures o xantatges. Estem ben arrelats a terra i sabem que només el treball pot donar-nos el benestar que volem per a tots.

I en el moment històric que vivim, sabem que és realment primordial. Molts valencians no troben feina i les seues famílies patixen cada dia una gran incertesa.

Per este motiu, els valencians no ambicionem més que lluitar per un futur digne per als nostres fills i tenir l’oportunitat d’aconseguir-ho, com el que som: valencians, espanyols i europeus.

El Monestir de Santa Maria del Puig manté viva la història de la gesta que hi va tenir lloc. El rei Jaume I que el va fundar, els religiosos de l’Orde de la Mercé als qui va ser encomanat i els obrers que van alçar els seus murs, van donar forma a un edifici que és molt més que un monument arquitectònic. És testimoni viu, perenne i perpetu d’un passat que aspira a projectar-se cap al futur.

En 1238 va quedar marcat el nostre destí. El Puig de Santa Maria significa per a tots el punt en què el nostre poble i Europa van confluir.

Podem estar molt orgullosos del que som, però també ho hem d’estar del que volem ser, un poble que, amb identitat pròpia com a nacionalitat històrica, creu en la unitat de la nació com a únic model d’estat.

Hem de defensar el nostre llegat històric, la nostra llengua i la nostra cultura. Anime tots els valencians a eixir demà als carrers per a celebrar, amb orgull, el nostre dia gran.

Moltes gràcies.

PDF o Imprime este artículo