El Centre del Carme presenta la major exposició realitzada sobre l’obra de l’alacantí Daniel G. Andújar

‘Democraticemos la democracia’, una pancarta aèria, obra de Daniel G. Andújar, va sobrevolar el cel de Barcelona amb aquest emblema durant la jornada de reflexió de les eleccions autonòmiques de 2011, en plena ocupació de la plaça de Catalunya pel moviment 15-M.

A manera d’exhortació anònima, aquest mateix text recorre els carrers de València, en un dels autobusos de la línia 5. L’art reivindicatiu entra en el Centre del Carme Cultura Contemporània de la mà de Daniel García Andújar, en la major exposició retrospectiva que se li ha dedicat fins al moment.

Realitzada en col·laboració amb el Centre del Carme de València, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid i La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, l’exposició es presenta com un tríptic en què aproximar-se a l’obra de l’artista alacantí des de diferents perspectives amb propostes específiques per a cada seu. Composta per 53 projectes, la mostra del Centre del Carme és la revisió més exhaustiva que s’ha dut a terme fins a la data.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat la mostra acompanyat pel comissari de l’exposició, el director de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, Valentín Roma, i el mateix artista, Daniel G. Andújar.

Pérez Pont ha assenyalat que “l’obra de Daniel G. Andújar és una radiografia del sistema capitalista i de les problemàtiques socials en l’actualitat, realitzades des de l’estudi i la revisió de la nostra història”.

“Aquest projecte, que ve del Reina Sofía de Madrid i que viatjarà també en un altre format a La Virreina de Barcelona, arriba en un moment en què l’artista acaba d’exposar a la documenta de Kassel, una de les trobades culturals més importants del món, la qual cosa ens fa reflexionar sobre la importància de donar suport als grans valors de l’art actual valencià que, com García Andújar, han obtingut el seu reconeixement abans en l’exterior que en la seua pròpia terra”, ha destacat.

L’exposició repassa quasi 30 anys de trajectòria artística, des de 1989 fins a l’actualitat, amb peces inèdites i intervencions de caràcter monumental en l’espai públic i en l’espai arquitectònic del centre d’art.

Així, en les parets del claustre renaixentista, a grandària gegant, es poden llegir frases com ‘feel the difference¡; ‘see what’s posible’ o ‘everything is connected’, expressions patentades, privatitzades per multinacionals nord-americanes que, segons l’artista, “les han fetes seues fins al punt que se n’han apoderat del llenguatge”.

Sobre llibertat d’expressió parla també la publicació que reuneix els últims missatges anònims o signats de centenars de persones que van mostrar el seu rebuig al tancament de la pàgina web e-valencia.org, una plataforma col·lectiva i ciutadana creada per Daniel G. Andújar entre 1995 i 2015, prèvia a l’eclosió de les xarxes socials i que, segons el comissari de la mostra, Valentín Roma, “va ser pionera en l’ús polític de l’anonimat i en el desplegament d’una espècie d’assemblearisme digital. e-valencia.org va anticipar sistemes d’organització des de baix”. A e-valencia.org la van seguir després les seues homònimes a Barcelona, Sevilla o Madrid, entre altres.

Intervencions monumentals

El recorregut expositiu s’inicia amb la peça ‘Líderes/Dirigentes’ (2014), en què apareix una vasta col·lecció de retrats de personalitats polítiques del segle XX i XXI “filtrats sota el tamís de la paròdia i la caricatura visual”, explica Valentín Roma, que “a manera de pòrtic de la glòria” rep el visitant a l’inici de la mostra i que esguiten també la façana del centre d’art amb els retrats d’Angela Merkel, Donald Trump o Barack Obama.

Ja a la sala, García Andújar torna el Centre del Carme als seus orígens com a Museu de Belles Arts, al segle XIX. A la nau central de la sala Ferreres, una instal·lació monumental recrea una galeria del segle XIX com les del Museu del Prado o del Louvre, composta per prop de 80 reproduccions de les 50 obres mestres de la història de l’art, els originals de les quals formen part de les més destacades col·leccions museogràfiques del món.

Aquesta instal·lació titulada ‘Hack the Museum’ o ‘Museu del poble’, creada específicament per al Centre del Carme, constitueix un museu dins d’un museu, amb obres de Velázquez, Goya, Monet o Caravaggio, que reflexiona sobre el concepte de còpia o de reproducció i que representen, així mateix, l’ideari popular, com s’ha configurat l’imaginari del poble.

En aquest mateix espai, es pot veure ‘El canon protegido-Los desastres de la guerra. Caballo de Troya’, que, a manera d’intervenció efímera, va tindre lloc al març d’aquest mateix any al Centre del Carme i que segueix l’estela del projecte ‘Burning the Canon’, la peça que va portar García Andújar a la documenta 14 de Kassel i Atenes, l’any passat, sobre “Els desastres de la Guerra”.

A partir d’ací, a la sala Ferreres-Goerlich es despleguen un conjunt de projectes que revisen la trajectòria de Daniel G. Andújar, els seus grans temes estructurals que aborden qüestions com “la violència, l’apropiació de la identitat (amb la creació de la corporació fictícia ‘Technologies To The People’), la crítica a l’especulació immobiliària, entre altres”, explica Valentín Roma.

Roma ha destacat que “Daniel G. Andújar és un artista molt significatiu en el context de l’art espanyol. En el seu treball podem veure alguns dels grans eixos temàtics que s’han desenvolupat en el camp de l’art contemporani dels últims 30 anys. Pertany a aquesta genealogia d’artistes conceptuals que van començar el seu treball en el camp de l’analògic i que l’han desenvolupat en l’àmbit del digital, i que en molts casos s’han llaurat una trajectòria internacional, abans que nacional” i hi ha afegit que “encara queden moltes claus d’interpretació del treball de Daniel”.

PDF o Imprime este artículo