Valencia noticias – Noticias de Valencia

Las máximas representantes de las Fallas cierran su reinado con un discurso cargado de recuerdos, emociones y agradecimientos.

La despedida de las Falleras Mayores de Valencia es siempre uno de los momentos más significativos y conmovedores del calendario fallero. Este año, el discurso de despedida de Marina García Arribas, Fallera Mayor de Valencia 2024, y María Estela Arlandis Ferrando, Fallera Mayor Infantil de Valencia, estuvo lleno de nostalgia, gratitud y emociones a flor de piel.

Ambas Falleras Mayores utilizaron sus palabras para reflexionar sobre el año inolvidable que han vivido, lleno de sueños cumplidos, amistades forjadas y momentos que quedarán grabados en sus corazones para siempre. Sus discursos no solo sirvieron como un adiós a sus cargos, sino como una celebración de todo lo aprendido y compartido.

Un discurso lleno de agradecimientos

Marina García inició su discurso con una emotiva metáfora: “Això era una vegada, en un lloc anomenat València, 26 cors units per una mateixa raó, el seu amor per les Falles…”. Con estas palabras, destacó la hermandad que se forja entre las Falleras Mayores y su Corte de Honor, un grupo de mujeres y niñas que, según dijo, han creado una familia inquebrantable gracias a su amor por las Fallas. Marina recordó cómo todas ellas habían comenzado a escribir una historia juntas, una historia de sueños que se han hecho realidad gracias a su dedicación y pasión por la fiesta.

“Escribir es la manera más profunda de leer la vida”, citaba Marina en su discurso, refiriéndose a la forma en que cada momento vivido como Fallera Mayor queda grabado en su memoria, como una página en blanco que se va llenando de experiencias inolvidables.

Por su parte, María Estela Arlandis, la pequeña Fallera Mayor Infantil, también ofreció unas palabras cargadas de ternura y emoción. Agradeció a su familia, a su comisión, y a todos los niños y niñas que la acompañaron durante su año como representante infantil de las Fallas. Con sencillez y dulzura, destacó que este había sido “el mejor año de su vida”, y que nunca olvidará cada uno de los momentos que compartió con sus compañeras de la Corte Infantil.

Reflexión sobre la esencia de las Fallas

Uno de los puntos más profundos del discurso de Marina fue su reflexión sobre el verdadero significado de las Fallas, más allá de lo visible. Citando a Antoine de Saint-Exupéry, autora de El Principito, Marina recordó que “lo esencial es invisible a los ojos”, afirmando que la verdadera magia de las Fallas no reside únicamente en los monumentos o en los fuegos que iluminan el cielo, sino en el espíritu indestructible de los falleros y falleras que mantienen viva esta tradición.

En su discurso también quiso reconocer el valor de la amistad y la solidaridad que ha encontrado en su Corte de Honor. Describió con cariño a cada una de sus compañeras, resaltando las cualidades que han hecho de este año algo único para todas ellas. “Elles són mis mujercitas”, dijo Marina refiriéndose a sus compañeras con una gran sonrisa, comparándolas con las heroínas de la famosa novela de Louisa May Alcott.

María Estela, por su parte, también quiso agradecer el apoyo incondicional de su Corte Infantil. Describió a cada una de sus 12 compañeras con cariño y admiración, destacando sus personalidades únicas y su capacidad para aportar alegría y complicidad en cada momento. “Estas 12 niñas son mi sonrisa, mi lugar seguro, mi refugio”, afirmó emocionada, destacando el lazo especial que han formado durante este año.

Un homenaje a las familias y a la comunidad fallera

Las palabras de agradecimiento también estuvieron dedicadas a las familias de ambas Falleras Mayores. Marina destacó el apoyo fundamental de sus seres queridos, en especial de sus padres, quienes la acompañaron en cada paso del camino, sacrificando tiempo y esfuerzo para hacer posible su sueño. En particular, recordó el sacrificio de su padre, quien nunca había sido fallero hasta que su hija se convirtió en Fallera Mayor.

María Estela también dedicó un emotivo agradecimiento a sus padres y a su familia, quienes la han apoyado incondicionalmente durante todo su reinado. Con su habitual dulzura, pidió a su madre y a su padre que nunca la soltaran de la mano, mostrándoles su gratitud y amor en este momento tan significativo.

Además de sus familias, Marina y María Estela también expresaron su gratitud hacia la comunidad fallera en general, especialmente a sus comisiones, a la Junta Central Fallera y a todos los que, de alguna manera, formaron parte de este inolvidable año. “Nunca tendremos suficiente tiempo para agradeceros todo el cariño, apoyo y amor que nos habéis dado”, concluyó Marina, subrayando el sentimiento de hermandad y apoyo que caracteriza a las Fallas.

El cierre de un capítulo y el comienzo de otro

Finalmente, ambas Falleras Mayores se despidieron con la mirada puesta en el futuro, sabiendo que, aunque su reinado ha llegado a su fin, el amor por las Fallas seguirá siendo una parte esencial de sus vidas. “Los finales también son principios”, recordó Marina, dejando claro que este no es un adiós definitivo, sino el cierre de un capítulo en la historia de sus vidas falleras.

Con emoción, invitaron a las próximas Falleras Mayores de Valencia 2025 a “escribir su propia historia”, animándolas a vivir esta experiencia con la misma intensidad y pasión que ellas han vivido.

Marina y María Estela cierran así un año inolvidable, pero su legado como Falleras Mayores de Valencia 2024 quedará grabado en la memoria de todos los valencianos. “Aunque hoy nos despedimos, siempre podremos volver a releer el capítulo más maravilloso de nuestras vidas falleras”, concluyó Marina, antes de recibir una cálida ovación de todos los presentes.

Això era una vegada, en un lloc anomenat València, 26 cors units per una mateixa raó, el seu amor per les Falles… 13 dones i 13 xiquetes que amb honor i responsabilitat agafaren el testimoni de tantes altres… perquè esta història, cada any, escriu un nou capítol…

Juntes començaren a escriure una bonica història, una feta de somnis… Perquè diuen que si somies molt fort, es fa realitat i així va ser…
Perquè “escriure es la manera més profunda de llegir la vida” 1
i nosaltres hem escrit la nostra perquè mai s’oblide allò que hem viscut… Perquè mai se’ns oblide agrair a València i a les Falles tota la vostra estima…

Amb vosaltres hem aprés que la vertadera essència de les Falles va més enllà del que es pot vore, perquè “l’essencial és invisible als ulls” 2 … i és per això, que la màgia d’esta festa no resideix només en l’art efímer que plantem o en els focs que il·luminen el cel, sinó en el nostre esperit indestructible…

Però “després de certes coses, s’ha de tornar a casa” 3… La meua es troba al cor de València, banyada per l’horta… La comissió Bisbe Jaume Pérez – Lluís Oliag, que junt amb el Sector Quatre Carreres, són eixe lloc on la tradició es viu amb l’ànima com a reflex de l’amor que compartim… Torne amb el cor ple i moltes ganes de seguir engrandint esta festa…

Done les gràcies a la vida per haver crescut al barri de Campanar i tindre la meua família fallera al casal de la falla Manuel de Falla – Tamarindos, eixa que m’ha vist créixer com a fallera i com a persona, eixa a la que estime cada dia més…. Gràcies per agafar-me de la mà i acompanyar-me, fent d’este somni una alegria compartida…

A Campanar he descobert el significat del sentiment faller, i junt amb Benicalap, han fet més gran la paraula germanor. Germanor que ha augmentat i s’ha expandit per tota València, per cadascun dels casals, barris i agrupacions que ens heu obert els vostres cors. I és que, “un cor no es valora per molt que tu l’estimes, sinó per com t’estimen els altres” 4

Món faller, ens heu omplit tant el cor que mai tindrem temps en la vida per a agrair-vos el vostre caliu, suport i amor cap a totes nosaltres… “Perquè l’amor, quan més el dividim, més es multiplica” 5 i així hem fet créixer
esta família, sumant nous personatges a esta història… perquè “els llibres son espills de l’ànima” 6 i jo, en elles, he trobat un ben gran on mirar-me…
Elles són “MIS MUJERCITAS”… les que han aportat un toc diferent i han fet d’esta història, una història única….

Les meus estimades Natalia i Bea, dolces i generoses… Heu sigut el cor tendre d’esta Cort, recordant-nos sempre que el més important és cuidar-nos les unes a les altres.
Lucía Pastor i Celia, sempre tan elegants i plenes de serenitat. Heu sigut exemple de responsabilitat i amor. Gràcies per ser eixa força que sempre estava quan la necessitàvem.
Jessica i Núria, vosaltres heu sigut la tranquil·litat, l’abraçada plena de saviesa i amor que ens ha guiat en cada pas. La vostra calma ha sigut el pilar de suport per a totes…
Ana i Carla, ànimes inquietes… Rebels, valentes i plenes de passió.. Heu sigut l’espurna que ens ha il·luminat en cada moment.
Lucia Hernández i Marta, ferms, sempre tan distingides i decidides. Heu brillat amb una llum pròpia que ens ha inspirat… Sou eixe equilibri entre anhel i estima que ens fa grans.
Carmen i Lucía Santarrufina fidels i lleials, les que sempre ens fan riure i ens recorden que l’amistat és el major tresor. La vostra alegria ha envaït els nostres dies…
El cor mai oblida el lloc on va deixar els seus millors batecs, i en el meu es trobeu vosaltres i les vostres famílies, un far que sempre t’espera de tornada…

«Vos triaria a vosaltres, en cent vides, en cent mons, en qualsevol versió de
la realitat, vos trobaria i vos triaria»7. Sempre… Com triaria a eixes 13 xiquetes i a les seues famílies, rialleres i plenes d’entusiasme…
Jo no podria haver-les descrit millor… València, estes 12 xiquetes són el meu somriure, el meu lloc segur, el meu refugi…
Puc contar-vos que Valeria té una gran capacitat de sacrifici, que Gabriella al seu cos no té sang, sinó notes musicals… que Julia és tot terreny i pot muntar una batukada en dos segons sense perdre el somriure… que Marina és calma i polvorí tot en un!… I Rocho? Rocho és entusiasme i aconseguirà el que vulga en esta vida…
Carla és protectora i sempre té paraules d’alé per a totes, Lolita és pura energia i rialla infinita. Sofía té la paraula responsabilitat arrelada i Martina és eixa bondat infinita, que junt amb Eva i la seua innocència i amabilitat, fan un tàndem perfecte d’eixe que necessites al teu costat. Paula és elegància… des de sempre i per a sempre 46 i 47, i per últim, Rocío, generositat extrema i somriure hipnotitzador.

I al seu costat, les nostres majors, les seues famílies i com no, les nostres… El nostre gran exèrcit sempre darrere! Treballadors, valents, i molt, molt divertits. Mai més tornarem a caminar a soles, ja som una única família, per sempre INFAmília 2024…

Recordeu amigues, vosaltres “sou les que ompliu el món de sol”8… gràcies per il·luminar-me sempre…

I si parlem de llum, Marina, no es podem oblidar d’eixes estreles que ens il·luminen des del cel, que d’eixes, nosaltres en tenim unes quantes… Unes a les que enguany s’han afegit dos ben grans… Allí on esteu, Carla i Artur, sempre sereu part d’esta història, sempre serem 80 i mig…

Gràcies als nostres jurats que van vore en nosaltres la capacitat d’escriure este relat…alguns deien que estàveu bojos… però puc dir-vos un secret… les millors persones ho estan….

I és que les persones més importants no es busquen, la vida te les presenta, i la vida ha posat sobre mi, històries apassionants d’amistat que resisteixen el temps i la distància…

Burgos ens conta llegendes de tradició i devoció, Castelló la història d’un poble unit en moviment… I és que “podran tallar totes les flors, però mai podran parar la primavera”
9 de Múrcia… Ni tampoc fer callar eixe poema vibrant escrit amb el llenguatge del foc que és Alacant…. Lourdes, Belén i Alba, “al final, les ànimes bessones es troben en el mateix amant” 10, el nostre està banyat pel Mediterrani i en aquest amagatall, romandrem JUNTES per sempre.
Perquè si les nostres festes ja són increïbles, quan estem juntes, les convertim en invencibles…
Castelló i Alacant… Vega, Inés i Martina… Quina fortuna poder dir-vos amigues! Sempre 2024!
Sempre al meu cor, vos estime moltíssim!

Diuen que “el major bé és menut: que tota la vida és somni, i que els somnis,
somnis són”11. El nostre ha estat cuidat per persones que fan possible que les Falles continuen sent l’essència de València: María José, Santi, Directiva i membres de Junta Central Fallera, “hui és sempre encara”12 i encara ens queden pàgines per escriure i llegir junts. Perquè “la gratitud és la memòria del cor”13 i els nostres cors estaran amb vosaltres eternament agraïts.
Perquè «el que fas marca la diferència, i has de decidir quin tipus de diferència vols marcar” 14… Per a mi, la gran diferència ha sigut tindre-vos al meu costat… a Junta Central Fallera, als meus ‘vices’, a Nico i a Santi. Gràcies de tot cor per fer que esta història fora una combinació perfecta de comèdia i aventura.

Però per a aventura, la que ha suposat viure amb tu, Marina, este meravellós capítol de les nostres vides… Perquè sempre “seràs la clau que obri tots els panys”15… Amb tu, “Tot és possible, fins i tot l’impossible” 16, i així ho has demostrat en ser guia per als més menuts i inspiració per als més grans… Gràcies, la meua xicoteta princesa, per recordar-nos que la màgia existeix i que la portem dins de nosaltres.

Continuem escrivint el nostre conte juntes, tota la vida… Perquè “no hi havia en València dos amants com nosaltres” 17. Amants de la nostra festa perquè “l’amor consisteix a trobar algú amb qui compartir les teues rareses” 18 i jo he tingut la sort de trobar-te a tu i a la teua meravellosa família… T’estime!

María Estela, mi Estelita… Les paraules es queden curtes per a dir-te tot el que sent per tu…
Tan iguals, tan iguals… que sembla que estàvem destinades a estar juntes…
Gràcies per entendre la vida com una oportunitat única, per esprémer i viure amb tanta intensitat… La meua companya de rialles, de nervis. La meua companya de viatge, de vida… Has sigut i seràs el meu referent faller, València no pot estar més orgullosa de tu….

Estela, “mai se’n van de la nostra ànima els que van fer màgia a les nostres
vides”19, i és que tu i la teua meravellosa família heu fet incalculable este regnat. Gràcies, gràcies i mil gràcies. Només et demanaré un últim desig… mai em soltes de la mà! Et vull!

Abans d’este capítol, en la història de les nostres vides, hi havia un que ja brillava amb una llum inigualable, i eixa llum és la meua família. Al cor d’una família sempre hi ha màgia, i la meua màgia està multiplicada per 8, perquè “la família no és una cosa important, és tot”20. I per a mi, Jaime, Guillermo, Ángela, Laura, Papá, Mamá, Tete i Diego són tot.

En especial, els meus pares… Eixa estela que vau vore per a decidir el meu nom és la mateixa que ens ha portat fins ací, i sabeu per què?, perquè eixa estela sou vosaltres, llum sempre en moviment i que deixa empremta… Mamá, tot i que hi hagué un moment en què eixa llum semblava apagar-se, eres font inesgotable i exemple de fortalesa… Açò, també és vostre!
Què dir de les persones que mai m’han faltat, la meua família: iaios, tios, cosins… què haguérem fet sense vosaltres! També eixes dos personetes que em regalaren els meus pares: Claudia i Lucas. Els meus incondicionals, que han sabut adaptar-se a qualsevol moment… I per descomptat, els meus pares. Gràcies per sacrificar-vos per mi. Papi mai haguera imagina’t vore’t vestit de faller, això sí que és marcar-te un gol de campionat!
Mami, gràcies per ensenyar-me a viure i entendre esta festa amb tanta intensitat que no puga viure sense ella, ni viure-la sense tu al meu costat. Tant de bo, al créixer siga una dona tan forta i comprensiva com tu…. Vos vull!!

“No podem tornar enrere i començar de nou, però podem començar hui i fer
un nou final” 21, per això ens trobem ací, creant amb vosaltres el final d’este capítol…

Em creixeria el nas com a Pinotxo si diguera que no em fa llàstima acabar, però tots els finals són també principis… Perquè María Estela… “Quan de temps és per a sempre?”22 “De vegades, Marina, només un segon.”22… Per això, Falleres Majors de València 2025, Esteu preparades per a escriure la vostra pròpia història?

Ací deixem paper i tinta… moltes pàgines en blanc que emplenar i disfrutar…
Deia Blasco Ibáñez que on “un home fa la seua fortuna i constitueix la seua
família, allí està la seua vertadera pàtria”23… La meua pàtria és València, la meua fortuna sou vosaltres.. Així que, amb el cor tranquil i un somriure als llavis, les Falleres Majors de València van a posar el fermall a este capítol…

Perquè encara que el nostre regnat acabe, el nostre amor per València, per la seua gent i per la seua festa, serà etern… perquè encara que hui s’acomiadem, sempre podrem tornar a rellegir el capítol més meravellós de la nostra vida fallera…

GRÀCIES VALÈNCIA I FINS SEMPRE!
Marina García Arribas i María Estela Arlandis Ferrando
Falleres Majors de València

0 “L’escriptura és la pintura de la veu”. VOLTAIRE
1 “Escriure es la manera més profunda de llegir la vida”. FRANCISCO UMBRAL
2 “L’essencial és invisible als ulls”. ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY (El Principito)
3 “Després de certes coses, s’ha de tornar a casa”. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (La nit)
4 “Un cor no es valora per molt que tu l’estimes, sinó per com t’estimen els altres”. LYMAN FRANK BAUM (El maravilloso mago de Oz)
5 “Perquè l’amor, quan més el dividim, més es multiplica”. PAULO COELHO
6 “Els llibres son espills de l’ànima”. VIRGINIA WOLF
7  “Vos triaria a vosaltres, en cent vides, en cent mons, en qualsevol versió de la realitat, vos trobaria i vos triaria». KIERSTEN WHITE (El caos de las estrellas).
8 “Sou les que ompliu el món de sol”. JACOB I WILHELM GRIMM (Blancanieves)
9 “Podran tallar totes les flors, però mai podran parar la primavera”. PABLO NERUDA
10 “Al final, les ànimes bessones es troben en el mateix amant”. ROBERT BRAULT
11 “El major bé és menut: que tota la vida és somni, i que els somnis, somnis són”. CALDERÓN DE LA BARCA (La vida es sueño)
12 “Hui és sempre encara”. ANTONIO MACHADO (Antología poètica)
13 “La gratitud és la memòria del cor”. LAO-TSÉ
14 “El que fas marca la diferència, i has de decidir quin tipus de diferència vols marcar”. JANE GOODALL
15 “Seràs la clau que obri tots els panys”. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (M’aclame a tu)
16 “Tot és possible, fins i tot l’impossible”. P. L. TRAVERS (Mary Poppins)
17 “No hi havia en València dos amants com nosaltres”. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (Els amants)
18 “L’amor consisteix a trobar algú amb qui compartir les teues rareses”. ROSA MONTERO
19 “Mai se’n van de la nostra ànima els que van fer màgia a les nostres vides”. ANTOINE DE SAINTEXUPÉRY (El Principito)
20 “La família no és una cosa important, és tot”. MICHAEL J. FOX
21 “No podem tornar enrere i començar de nou, però podem començar hui i fer un nou final”. C. S. LEWIS
22 “Quan de temps és per a sempre?” “De vegades, només un segon”. LEWIS CARROLL (Alicia en el País de las Maravillas)
23 “Un home fa la seua fortuna i constitueix la seua família, allí està la seua vertadera pàtria”. VICENTE BLASCO IBÁÑEZ (Los cuatro jinetes del Apocalipsis).

PDF o Imprime este artículo