Educació emocional, la clau per al desenvolupament global dels xiquets.

Entrevista amb José Víctor Orón, docent i investigador de la Universitat de Navarra en el camp del’educació emocional. L’expert donarà una ponència sobre aquesta matèria el pròxim 17 de desembre en el Palau de Colomina. Una sessió que s’emmarca dins del Màster en Gestió i direcció de Centres Educatius organitzat per la Universitat Cardenal Herrera CEU i Unimel Educació.

José Víctor Orón ha desenvolupat un programa,UpToYou, per a aconseguir elcreixement dels alumnes a través del seu autoconeixement. Un projecte aplicable a totes les edats i que aconsegueix beneficis en l’actitud dels xiquets a més de, indirectament, en problemes com la impulsivitat o l’assetjament escolar.

UpToYou és unaplataforma educativa amb una línia de recerca internacionali una altra d’intervenció directa que està donant resultats molt interessants, tal com explica Orón en aquesta entrevista.

P: Com es treballa l’educació emocional en l’aula?

R: A Espanya el format que millor encaixa és el de les tutories però depèn del lloc perquè s’està fent també a Camerun, Mèxic o a Brasil. A més és important destacar que es pot implementar des de primària fins a la universitat passant per activitat extraescolars i fins i tot adults.

P: Fa tres anys que està vostè duent a terme un programa d’educació emocional per a adolescents en un col·legi de Navarra. Quins avanços s’han aconseguit?

R: Quan parlem de mentalitat distingim entre dos tipus: la que incrementa, és a dir, enfronta una realitat amb esforç i treball així com la mentalitat fixa que és més conformista i no se sufoca. Vam veure que aquest programa afectava de forma molt positiva perquè els alumnes abandonaven la mentalitat fixa i la resta aprofundia en la positiva. A més també avaluem la impulsivitat i vam veure que les persones que participaven en el programa baixaven les seues pulsacions al final de l’any. Tot açò sense apostar per l’autocontrol ja que el que fa el programa és promoure el creixement personal. Però et trobes que UpToYou afecta indirectament al que altres programa cerquen directament.

P: Quin lloc ocupa l’assetjament escolar en aquesta discussió?

R: Doncs és alguna cosa sorprenent perquè encara que no se cerca directament, a través del programa s’aconsegueix treballar-ho. Ens ha ocorregut que xiquets que havien arribat a tenir denúncies policials per temes de bullying i han fet el programa UpToYou han aconseguit no solament una reconciliació sinó l’eliminació de les denúncies.

P: Açò significa que el programa podria ser efectiu en altres problemàtiques que afecten als xiquets, No?

R: Si perquè quan certs temes de l’àmbit personal es volen focalitzar els resultats solen ser a curt termini. Però si vas més enllà d’un problema concret, et centres en el creixement i no en la instrucció per a eradicar una conducta, trobes que s’obrin perspectives a llarg termini.

P: Què va a abordar en la seua ponència?

R: Vaig a intentar transmetre amb exemples i fins i tot estic pensant a fer algun miniteatre (riu) perquè els assistents adquirisquen una visió concreta del que és l’educació emocional. I açò ho van a fer trobant-se amb una realitat diferent a la qual estan acostumats. Molta gent veu els programes d’educació emocional com a artificials perquè intenten generar un estat de benestar perquè la persona estiga còmoda en el seu entorn i no és així. No es tracta de regulació emocional sinó d’una realitat personal global.

P: Per què creu que és encertat aquest tipus de sessions per als professionals del camp que realitzen la Universitat Cardenal Herrera CEU i Unimel Educació?

R: Hi ha una dita popular que diu que no hi ha gens més pràctic que una bona teoria i crec que aquestes sessions són molt positives perquè els professors aprenen a tenir criteris. No es tracta de memoritzar receptes que després aplicacions a alumnes sense saber com estan, seguint uns passos i punt. Del que es tracta és d’aplicar un criteri que sàpia situar-se en els diferents ambients del xiquet. Aquesta és la clau.