Este ha sido el discurso de Amparo Sospedra, mantenedora de la Fallera Mayor Infantil de València y su Corte

Este ha sido el emocionante discurso de Amparo Sospedra, mantenedora de la Fallera Mayor Infantil de València y su Corte de Honor, durante su Exaltación como máximas representantes de las Fallas

Excel·lentíssim Sr. Joan Ribó, alcalde de València.
Il·lustríssim Sr. Carlos Galiana, regidor de Cultura Festiva i president de Junta Central Fallera.
Totes les autoritats ací presents.
I totes les falleres majors, infantils i presidents de totes les comissions de València, al igual que tots els fallers i falleres de cadascun dels municipis fallers de la nostra comunitat.
A tots els valencians i valencianes.
Molt bona vesprada.
Però sobretot, a tu, digníssima i benvolguda Paula Nieto Medina, Fallera Major Infantil de València, que junt amb la teua insuperable Cort D’Honor i amb la de la fallera major de Valencia, Laura Mengó, fiqueu cara, cos, veu i cor a la millor festa del món, les Falles de la nostra terra. València.
Estes tretze falleres que veiem ací són el present i el futur de la nostra festa. Hereues d’una tradició que ve donada, en molts casos, de les seues mares, les seues iaies i les seues bes iaies. I elles, recol·lectores de tota eixe llegat, podran transmetre’l, en un futur, a les següents generacions.
Quan us mire, puc veure en els vostres ulls l’emoció que sentiu de ser emblema i estendard de la nostra cultura fallera. Puc, fent un acte d’imaginació, sentir els vostres nervis.
Però uns nervis bons, embolicats en alegria per poder representar a tots els valencians i valencianes en estes Falles de 2023.
I és que viure la festa des de dins, omplirà la vostra memòria de records impagables: la Cridà a les Torres, la Mascletà al balcó, l’ofrena, la Cremà…Són tantes coses, veritat?
Però també sé això que diuen de que tot gran poder, comporta una gran responsabilitat. No sé en quina peli ho he escoltat, però bé. A més de totes eixes coses tan especials que aneu a viure, també matineu molt per a vestir-vos. I per a pentinar-vos… i, sincerament, els monyos còmodes, còmodes, no són. Bé, ni els monyos, ni les arracades, ni les peinetes, ni les sabates, ni el corpinyo, ni res de res.
Però, és cert, que una vegada vestides, ens sentim com a “especials”. És com el nostre vestit de superheroines, veritat? Almenys jo em sent una mica així.
Tant de bo també poguérem volar. Així seria molt més fàcil arribar a tots els actes als quals heu d’anar sense cansar-vos tant, a que sí?
Us done les gràcies, en nom de tots els fallers i falleres, per l’esforç que feu vosaltres i les vostres famílies.
Abans us deia que creia poder endevinar com us sentíeu, amb eixa mescla de felicitat i responsabilitat. Us confesse que si no em costa molt és perquè fa poc vaig sentir una cosa semblant:
Va ser el dia que Carlos Galiana, em va comunicar el seu desig que jo fora la teua mantenidora, Paula.
I va ser en unes circumstancies molt especials: a la Cremà de la Falla de l’Ajuntament, l’any passat. Mentre les últimes espurnes de la falla plenaven l’aire i jo m’acomiadava de tots amb abraçades, Carlos en va dir: vull que sigues la mantenidora de la F.M.I de València el proper any. Què fort, no?
Supose que la telefonada per a dir-te que eres la Fallera Major Infantil de València ha de ser encara més forta, però més o menys us feu una idea.
Al principi em vaig quedar paralitzada. Però després em va envair una alegria enorme que no podia controlar. Em sentia, com se sol dir, “com una xiqueta amb sabates noves”. No vaig poder esborrar el somriure de la meua cara durant dies. Però, per a la meua sorpresa, poc temps després, una veueta al meu cap va voler robar-me tota l’alegria enviant-me missatges confusos: “Amparo…Però tu sabràs ser una bona mantenidora?” “Estaràs a l’altura d’una cosa tan important?” “I si dius que no, i et deixes de problemes?”.
Eixa veu era la por parlant, transformant les emocions positives en monstres que s’obstinen a convèncer-nos que no som capaces de fer això que tanta il·lusió ens fa i a quedar-nos en la nostra zona de confort.
El meu consell: no feu cas a eixes veus i atreviu-vos sempre amb tot.
Jo vaig callar eixes veus boicotejadores i ací estic amb vosaltres hui. I no puc estar més feliç d’haver-ho fet, perquè acceptar este càrrec m’ha permès conèixer-vos. I de veritat quin regal! Sou una xiquetes de categoria.
Què dotze companyes us emporteu cadascuna de vosaltres! O més que companyes, amigues, perquè el que esteu vivint juntes us unirà per sempre.
I és que això també és falla. La germanor. Crear vincles entre nosaltres. Les falles no són només festa. Són cultura. I son també educació. En nostres casals i en cadascuna de les comissions que formen les Falles es duen a terme centenars d’activitats que van més enllà de la festa i que donen un espai d’aprenentatge als nostres xiquets i xiquetes. Es familiaritzen amb activitats tan enriquidores i artístiques com el teatre, el ball, la declamació, el dibuix, la construcció de ninots, de belens, de postals i de maquetes. I una infinitat d’activitats esportives plenes de valors com a tennis, basquet, volta a peu, karate, pilota valenciana, bitlles, futbolí i escacs. Déu n’hi do.
Activitats en les quals sé que totes vosaltres participeu , gaudint amb els vostres amics i amigues d’un espai d’oci i diversió. Perquè no tot és tirar petards, veritat?
Bon exemple d’això és la teua falla, Paula. La comissió de Azcárraga-Ferràn El Catòlic, que tan orgullosa està que sigues tu l’FMI de València. Si es pot definir a la teua Falla amb una paraula, seria: FAMILIAR. Una comissió on es transmet l’amor per la falles de generació en generació.
M’has contat, Paula, que la teua bes iaia us apuntava a la Falla abans fins i tot de nàixer. I la teua iaia, Lola, que va recollir l’impuls de la seua mare, és la que t’ha transmès tot l’amor per la nostra festa.
I no eres la primera fallera major infantil de la família. La teua tia també va ocupar aqueix mateix lloc fa anys. Eres fallera des del bressol. Ho portes en la sang. I aposte que tu també sabràs transmetre tot eixe esperit faller als que vinguen darrere de tu.
I no sols això…els transmetràs molt, molt més. I és que, volguda Paula, tu eres un exemple de superació i treball constant. Ens ensenyes que dedicar-se cada dia al que ens fa feliç, dona els seus fruits. I quins fruits! Des dels cinc anys, quan vas començar en el ball esportiu, fit kids, no has deixat de sorprendre a tots i totes els que t’envolten. I, fins i tot, a tu mateixa. Perquè si , perquè tu m’ho vas explicar, que per a tu el major orgull, a més de ser la nostra representant en les falles, és haver guanyat dotze medalles. Paula, eres una campiona i una de les promeses de l’esport valencià. El ball esportiu és, al costat de les falles, la teua gran passió. Mostres amb el mateix orgull els teus mallots de competició i els teus vestits de fallera. I sense descurar els teus estudis, portes anys entrenant cada dia, a vegades fins a tres hores , per a donar el millor de tu. Tots els que et coneixen bé, començant per la teua mare, el teu pare i el teu germà, Miguel, se senten molt orgullosos de tu. I no és per a menys. La teua constància i entrega és enorme.
No obstant això, Paula té el seu propi racó on té temps per a estar amb ella mateixa. Un lloc màgic, on crea el seu propi món de fantasia: la seua habitació. Ací li agrada dibuixar i escriure en les moltes llibretes que guarda. Fer polseres. Llegir llibres, sobretot d’Amanda Black, els seus preferits, o de la saga d’Harry Potter, que són també les seues pelis favorites.
Després de conèixer-te, Paula, em va envair un sentiment enorme de menjar-me el món. I és que desbordes energia. És impressionant. Estic segura que tota eixa passió i constància, amb els anys, crearan una dona plena de força i coratge, un exemple de superació.
I les teues dotze amigues , no es queden arrere. He al·lucinat amb cadascuna de vosaltres.
M’agradaria, benvolgut públic, parlar-vos una mica d’elles.
Començaré per un trio meravellós. Les nostres tres Danielas. Per a diferenciar-se, elles mateixes van triar com haurien de cridar-les els seus acompanyants.
Daniela Segura Mora, de la Falla Convent De Jerusalem ha decidit que la criden Dani. I que inquieta i divertida és! Encara que també formal quan ha de ser-ho. M’han contat que, per a començar el dia amb les piles ben carregades i de gom a gom d’optimisme, es menja un bon entrepà de xoriço.
Daniela Font Igual, que ve de la Falla Progrés – Teatre De la Marina, es queda amb el nom de Ela. Ela és molt moguda, amb una mirada espavilada que enamora. Quan vol alguna cosa és capaç de buscar a la secretària general o a qui siga i demanar-li-ho sense problema. És molt generosa, així que si aconsegueix una cosa bona de menjar, ho comparteix amb les seues compis.

I finalment, Daniela Tirado Romero, de la Falla Pare Santonja – Cardenal Benlloch, es queda, simplement, com Daniela. Amb ella mai t’avorreixes, és impossible. I és que té mil temes de conversa. I si no els té, els inventa. Ah, i una altra. Té un foradet en l’estómac…i és que sempre té gana! Això sí, millor cosetes salades, que no li fan molt ni les llepolies ni el xocolate. I amb què banyes els bunyols, Daniela?

I part de les tres Danielas, tenim dos Paulas i també s’han diferenciat!Si parlem de Pauli, parlem d’FMI Paula Nieto. o hauria de dir “La Jefi”?
Si cridem a Paula, ens referim a Paula Abel Martínez, de la Falla Carrera De Malilla – Illa Cabrera. Ella és la més observadora i resolutiva del grup. Sempre és la primera que veu que et falta una pinta, i en un tres i no res, aconsegueix una i te la posa sense que et dones ni compte.

Ara ja no hi ha més noms “repes”.
Seguim amb Vera Pérez Corachán, de Falla Monestir De Poblet . Vera és una altra súper esportista. Segur que ja sabeu que ella és la campiona europea de Fit Kids, la mateixa modalitat que Paula. Que la jefi. Però el que segur no sabeu és que és també campiona de menjar fuet. Vera és la més xicoteta de totes amb només 8 anys, però complirà els nou el 7 de març, i podrà celebrar-ho amb una mascletà al balcó del ajuntament.

Des de la Falla Nador-Miraculosa, arriba Sofia Galve Pocoví. Sofia és elegant. Totes ho diuen. L’exemple del saber estar. Però el més destacat de la seua personalitat és la seua capacitat d’inventar històries. Doneu-li només una paraula i us crea un conte sencer en un obrir i tancar d’ulls.

La nostra Olympia García García, de la Falla Pi I Margall, és pura bondat. De veritat que té un cor enorme. Em va contar que li agradaria aprofitar el seu càrrec com a membre de la cort per a anar a col·legis a parlar sobre els xiquets i xiquetes amb autisme, per a ensenyar com cal tractar-los i no deixar-los de costat. Però a més, té una veu increïble. Canta súper bé.

María Requeni Gómez ve des de la Falla Maties Perelló – Lluís De Santàngel. És súper espontània i molt parladora. No para a de xarrar i fer riure a totes! Els dies de descans entre actes en JCF li ix la vena “russafera” i balla el que li tiren. María també canta. Òpera. Us ho promet.

I Lara Vizcaíno Moreno, de la Falla Plaça del Pilar. Ella és, en una paraula, inquieta. No pot estar-se queta! Té un senyor Potato que sempre viatja amb ella en el cotxe, en el “infa”. A vegades, per a divertir-se, li furta el seient a María Elena.

Ai,sí. María Elena Blanquer Muñoz, de la Falla Ribera – Convent De Santa Clara. És una artista. El lettering se li dona fenomenal. Li va regalar a cada acompanyant el seu propi nom dibuixat per ella. Però que no us enganye la seua careta de bona, que també li agrada molt la festa.

Encara que per a festa, la de Beatriz Simón Molina, o Bea, des de la Falla Indústria – Sant Just i Pastor, És la vertadera marxosa del grup. Va carregada amb un altaveu i en cada descans, organitza una festa perquè el ritme no pare. I si la deixaran, portaria una pilota també damunt, i es posaria a xutar en el qualsevol moment. És una estupenda futbolista.

I finalment, però no menys important, Carla Tomás Sánchez, des de la Falla Gloria – Felicitat – El Tremolar. A Carla li agrada fer les coses bé. Així que sempre col·labora molt i dona el millor de si mateixa. Un dia, a punt d’entrar a desfilar, Armando, el fotògraf, li va dir que s’arreglara la manteleta. La història és que ella va entendre “pandereta” i clar, no comprenia res. Buscant una pandereta sense saber on.
Ara, la criden amb afecte, “pandereta” i ella es parteix de riure.

Ai xiques. Què puc dir-vos? La vesprada que vaig passar amb vosaltres la portaré sempre guardada en el cor. Gràcies per fer-me sentir com una xiqueta més entre vosaltres.
Després de conèixer-vos puc dir , alt i clar, que soc una fallera orgullosa i una valenciana feliç. La nostra festa té un present i un futur irresistible! Estic segura que amb la vostra intel·ligència, coratge, ganes d’aprendre i bondat, arribareu a ser unes dones poderoses i fareu del món un lloc millor.

I ara m’agradaria demanar-vos un favor. Diria que és un favor xicotet…però realment no ho és. És un favor gran. Molt. Però crec que podreu concedir-m’ho. M’agradaria que aqueixes tretze dones en les quals algun dia us convertireu, mai mai deixen de costat a la xiqueta que sou ara. Que la vostra curiositat seguisca tan intacta. Que les vostres ganes d’aprendre seguisquen tan vives com hui. Que la vostra il·lusió i innocència no desapareguen, i sempre us sorprengueu. Que la vostra energia i força no decaiga. I sobretot, sobretot, que mai deixeu de somiar ni de creure en la màgia.
Vosaltres m’heu recordat l’important de creure en ella, xiques.
Gràcies una altra vegada.
I parlant de màgia, m’agradaria explicar-vos una cosa. A vosaltres i a cada xiquet i xiqueta que està hui ací.
I sí. Ho sé. Sé que estic una miqueta pesada amb tot això de la magia, i de no perdre mai la xiqueta que portem dins. Però…es que no aneu a creure el que m’ha passat. M’ha passat una cosa. Una cosa molt forta. He conegut a algú. Algú molt…especial. I aprofitant este moment, m’agradaria (un segonet)

AMPARO
Doncs, benvolguda Paula i cort d’honor, i totes les persones que hui ens acompanyem, es un plaer per a mí presentar-vos a …
MARIETA
(…)

AMPARO
Carinyet, digues el teu nom.

MARIETA
(…)

AMPARO
Però, xiqueta! Parla! Que tens a tot el públic mirant-te!

MARIETA
(amb un filet de veu) Es que em fa vergonya

AMPARO
Ai! No has de tindre vergonya! A més, si tú ets una desvergonyida…

MARIETA
(Li pega una manotà) Xé, calla! Xafardera! Que a ningú l’importa res com siga jo!

AMPARO
Quina mala llet et gastes, xiqueta! Vinga, presentat!

MARIETA
Vaig (carraspea) Porte bé la peineta?

AMPARO
Sí, estàs perfecta.

MARIETA
Val, doncs vaig (canvia el to, molt dolceta) Excel·lentíssim Sr. Joan Ribó, alcalde de València. Il·lustríssim Sr. Carlos Galiana, regidor de Cultura Festiva i president de Junta Central Fallera. I a totes les autoritats ….

AMPARO
Xica, això ja ho he dit jo. No fa falta que sigues tan formal.

MARIETA
Ai! Jo que sé. Doncs … Holaaaaaa!

AMPARO
Ai! Per favor! Bé, vos presente jo a …Marieta!

MARIETA
Però què Marieta! Què dius tú? No em dic així!

AMPARO
Però com que no?

MARIETA
Que no! Em diuen…Donya Mari.

AMPARO
Però com que donya Mari! Si ets una xiqueta!

MARIETA
De xiqueta res…que tinc un bon grapat d’anys a l’esquena.

AMPARO
Quants anys tens? A vore? 9? 10? 12?

MARIETA
Doscents quaranta cinc

AMPARO
Què? Doscents quaranta cinc?

MARIETA
Any amunt, any abaix…

AMPARO
Però què dius! Si ets una xiqueta!

MARIETA
Que no! Sòc més vella que anar a peu.

AMPARO
Doncs sembles una xiqueta.

MARIETA
Ja, em conserve de categoria.

AMPARO
Ja em diràs com ho fas!

MARIETA
Es un secret…

AMPARO
Ah…

MARIETA
Que no, cap de suro! Es que jo…soc de drap! Em feren semblant xiqueta i xiqueta em quedaré. Però en sé un fum de coses!

AMPARO
Segur que sí! Amb tants anys que tens! Però, Marieta…

MARIETA
Donya Mari

AMPARO
Donya Mari… Tu saps per què estem hui ací, veritat?

MARIETA
Sí, clar que sí!

AMPARO
A vore, per què?

MARIETA
Es perquè avui es l’exaltació de la fallera major infantil de Valencia, Paula Nieto Medina.

AMPARO
Així es. I no li dius hola?

MARIETA
Sí, sí, clar…On està?

AMPARO
Xica ací…

MARIETA
(Marieta es gira i xilla)Ai, Amparo! Que están totes!

AMPARO
Sí…

MARIETA
Ella i tota la cort d’honor!

AMPARO
Sí, clar…

MAREITA
Ai, mare! Què boniques estan totes, per favor! Quins trajes!

AMPARO
Sí, molt boniques…

MAREITA
Ai! Quina il·lusió més gran, mare! Hola, Paula! Rebonica, salà! La reineta més bonica de la festa, la flama que encén el cor de Valencia, la roseta més bonica, la llum que ens il·lumina, l’ama del corral, del carrer, de la flor del taronger…

AMPARO
Marieta, ja està bé.

MARIETA
Ai, es que m’ha emocionat! No tots els dies coneix una a la fallera major infantil de València i a tota la seua cort d’honor.

AMPARO
Això es veritat. Però tú, amb la d’anys que has viscut, hauràs vist moltíssimes falles!

MARIETA
Uh! Una fotracà!

AMPARO
Chs! Marieta, per favor.

MARIETA
Donya Mari

AMPARO
Això. I hauràs conegut a moltíssima gent, veritat?

MARIETA
I tant! Soc la reina de la festa!

AMPARO
A vore, a qui has conegut?

MARIETA
Mmmm… Aixina important?

AMPARO
Sí.

MARIETA
Jo he conegut a…al tio Pep.

AMPARO
Al tio pep?

MARIETA
Sí, xica. El que es va Muro. Li costava molt arrivar a l’home. Espere que haja arrivat ja!

AMPARO
Vaja!I a qui més?

MARIETA
A Ramonet.

AMPARO
No em digues…El que va a l’hort?

MARIETA
I porta figues i albercocs. Exacte. Per cert! Uns albercocs boníssims. Amb un sabor…oh! D’eixos ja no es fan.

AMPARO
Ja… Alguna persona més?

MARIETA
Amparito

AMPARO
Jo?

MARIETA
(diu que no amb el cap)

AMPARO
Ah! La filla del mestre!

MARIETA
No, borinota! Amparito Roca!

AMPARO
Si que t’agrada conèixer a gent que ix a cançons

MARIETA
Ai! Es que a mi la música m’agrada moltíssim!

AMPARO
Però igual t’has quedat una miqueta antiga, xica.

MARIETA
Que va! De lo que s’escolta ara també en sé!

AMPARO
Ah, sí?

MARIETA
Doncs clar! Ara la que més m’agrada es eixa de les sabates…

AMPARO
Les sabates?

MARIETA
Sí, les sabates rojes.

AMPARO
Sabates rojes? Ah…Tacones rojos!

MARIETA
Ai, sí! Que m’he confós!

AMPARO
Però que em dius? Si es la cançó favorita de Paula.

MARIETA
Pauli

AMPARO
Això! Cantala!

MARIETA
Mmm…No sé, no sé…

AMPARO
Vinga, dona! No sigues tímida!

MARIETA
Val…Però faig la meua versió, en valencià i dedicada per a Pauli i tota la cort d’honor!

AMPARO
Em sembla perfecte! Comença!

MARIETA
Vaig! (carraspea)A la one, a la two, a la one, two, three, four.

Es com un raig de sol
entrant per la finestra
la primavera ja aplega
i se’n va la fredor.

I Valencia comença
a ficar-se bonica
i fer olor a bunyols.

Son lo millor del mon
les falles de Valencia
carregades de ninots
amb llums i colors

Son lo millor del mon
Les falles de Valencia
Em plena d’emoció
Tantes tradicions

La plantà i despertà.
El casal, la cridà
Compartir amb la gent
totes les Mascletàs!

Vore a tantes falleretes
pel carrer amb les floretes
normal que les hajen fetes
Patrimoni de la Humanitat!

AMPARO
Però quina pasada! Bravo, Marieta!

MARIETA
Gràcies! Donya Mari

AMPARO
Això. Donya Mari, m`he quedat de pedra!

MARIETA
Com un ninot!

AMPARO
Ai, donya Mari! I a més, es que has parlat de tot de les falles!

MARIETA
Clar, dona, … No saps les ganes que tinc ja de que arriven! I anar a la Cridà. A totes les Mascletàs. Vore la Plantà. Ah, i l’Ofrena! Que sempre m’emocione moltíssim!

AMPARO
Sí, jo també! Es molt emocionant l’ofrena!

MARIETA
A més, això es com un desfile de moda fallera. Jo em copie totes les tendencies i així tots els anys vaig a l’ultim crit en indumentaria fallera.

AMPARO
Què bona idea! I la Cremà t’agradarà molt també!

MARIETA
Ai!!!! Això no!!! Això no!!!

AMPARO
Però, què et passa, Marieta?

MARIETA
DONYA MARIIII!

AMPARO
Què passa, Donya Mari?

MARIETA
Amparito! Ai, Amparito! Quina llàstima!

AMPARO
Però digues què tens!

MARIETA
Però Amparo! Doncs que sòc de drap!

AMPARO
I què?

MARIETA
Com que i què? Doncs que si salta una espurneta de la falla… em creme!!!!
AMPARO
Ostres! Clar!
MARIETA
Es la pena que tinc…La por que em dona el foc.

AMPARO
Doncs, a mi se m’ha ocorregut una idea!

MARIETA
Conta’m!
AMPARO
(Mira a Paula) Pot ser que a Paula i a tota la cort d’honor no les importe que veges la Cremà amb elles al balcó de l’ajuntament.

MARIETA
Amb elles?

AMPARO
Sí

MARIETA
Al balcó de l’anjuntament?

AMPARO
Sí!

MARIETA
Ai! Ai! Em desmaie! (es desmaia)

AMPARO
Desperta, dona, desperta.

MARIETA
Ai!(li parla a les falleres)Vosaltres farieu això per mi? (contesten que sí)Hui es el dia més feliç de tota la meua vida! Visca Valencia! Visca les falles! I visca la fallera major infantil de Valencia i tota la seua Cort d´honor!

AMPARO
Visca! Bé, ens hem d’anar ja, donya Mari!

MARIETA
Sí! Espera (li parla a l’orella a Amparo)

AMPARO
Què? Què si pots quedarte a viure amb Pauli? Doncs pregunta-li tú!

MARIETA
(Nerviosa)Pauli! Puc quedar-me a viure amb tú? (contesta) Ai, quina emoció! Viure amb la F.M.I de València. Lo millor que m’ha passat en 245 anys!

AMPARO
Val, però després, que ara Pauli està ocupada! Ens hem d’anar ja! Digues adeu!

MARIETA
Adeu! Adeu a tots i a totes!

AMPARO
Adeu i gràcies! Ha sigut un honor! Bones falles 2023 a tots i totes i que visca València!

MARIETA
Visca!!!

Fotografías: Fotofilmax Fotógrafos

PDF o Imprime este artículo