El sindicat planteja serioses objeccions a la discrecionalitat de l’Administració en la selecció i provisió de determinats llocs de treball, a l’elecció de l’oposició com a sistema preferent de selecció i al tractament de la capacitació lingüística dels empleats i empleades públics de la Generalitat.
Avui s’ha celebrat una reunió de la Mesa General de la Funció Pública (MGN) on, com a únic punt de l’ordre del dia, estava la negociació de l’esborrany de la Llei de la Funció Pública Valenciana. Un esborrany que ha estat treballat des de fa més de sis mesos en diferents comissions tècniques.
En primer lloc cal assenyalar que aquesta negociació s’ha demorat en el temps sense cap raó que ho justifique; doncs va ser un compromís que va assumir la conselleria en juny de 2016 i no s’ha materialitzat fins a 2018, impedint que la Llei siga tramitada i aprovada per les Corts en aquesta legislatura.
Dit açò i entrant en les discrepàncies que des d’Intersindical mantenim respecte del text negociat, hem de manifestar la nostra disconformitat amb l’establiment de la Funció Directiva Professional; tant en les formes com en el contingut. En primer lloc, no compartim el concepte de professionalització de la gestió pública, perquè considerem que aquesta professionalització passa per deixar les decisions que afecten a la gestió a persones amb experiència i capacitat reconeguda en aquest àmbit; és a dir, en personal funcionari i no en personal seleccionat amb criteris polítics que no sempre coneixen el funcionament de l’administració. En segon lloc, perquè la selecció és una potestat discrecional del titular de la conselleria corresponent, relegant a segon termini els principis constitucionals de mèrit i capacitat i, això, deixa un marge molt ample a la confusió entre discrecionalitat i arbitrarietat.
Més del mateix passa amb la selecció del personal per desenvolupar llocs de treball amb responsabilitat administrativa o l’assignació de comissions de serveis. En el primer cas, malgrat tractar-se de convocatòries obertes que valoren els mèrits dels i les aspirants, s’introdueixen elements subjectius, com l’entrevista personal, que desvirtuen l’objectivitat de la comissió de valoració i, en el segon cas, es tracta d’una decisió purament discrecional.
Un altre aspecte amb què mantenim divergències és la proposta d’establir de forma preferent el sistema de selecció de l’oposició pura i dura, obviant la tradicional fase de concurs en què es valoren els mèrits de les persones en relació amb el lloc de treball a què aspiren. Aquesta mesura suposarà un perjudici clar i evident per a les persones funcionàries interines, a què ja no se’ls computarà l’experiència professional o, en el seu cas, l’esforç en mantenir la formació i l’actualització de coneixements relacionats amb el lloc de treball.
Per últim, i no menys important, discrepem del tractament de la capacitació lingüística dels empleats i empleades públics. Al nostre parer, una llei sempre naix amb vocació de permanència en el temps i amb la finalitat de garantir als ciutadans i ciutadanes el ple exercici dels drets que es pretenen regular amb la mateixa. Amb la redacció ambigua, la remissió a futurs reglaments o les exempcions que recull la Llei respecte de la capacitació lingüística, no es garanteixen els drets lingüístics de les persones que empren el valencià com a llengua habitual. És més, la remissió a futur reglaments facilita que, en funció del govern de torn, o de les circumstàncies del moment, es facilite la seua modificació, sabent, ara mateix, en quin sentit seran aquestes modificacions i quins usuaris i usuàries eixiran perjudicats.
Considerem que la Conselleria de Justícia i Funció Pública s’ha sumat al discurs, no de dretes o esquerres, sinó al discurs supremacista del castellà, amb la remissió a reglaments incerts o l’articulació d’exempcions de caire generalista a l’àmbit sanitari, que suposen, en definitiva, una renúncia al seu propi ideari polític i, perquè no dir-ho, un incompliment unilateral dels consensos previs a la negociació de l’esborrany de la llei.
A l’àmbit sanitari han caigut al parany del discurs de la dreta, contraposant el dret a l’atenció sanitària als drets lingüístics, quan el debat és com s’articulen, des de l’Administració, les mesures proactives per garantir l’exercici ple dels dos drets. La nova Llei, en compte de implementar mesures per garantir l’exercici dels drets lingüístics, opten directament per regular unes exempcions de caire general que poden donar pas al manteniment de la capacitació en valencià com a mèrit i no com a requisit d’accés, perpetuant l’estatus creat per la LUEV, que desprès de més de 35 anys de vigència ja sabem el que dóna de sí: la reiteració de la discriminació lingüística de les persones que parlen valencià, quan no l’escarni públic o la negació del dret a eixa assistència sanitària que tant els preocupa.
Intersindical Valenciana considera que el text de la llei havia d’haver estat més contundent en el reconeixement dels drets lingüístics per garantir la seguretat jurídica de les persones que fan servir el valencià de forma habitual i, en tot cas, articular les solucions perquè el personal públics el puga fer efectiu; la qual cosa no passa precisament per mutilar l’exercici del dret en determinats àmbits de relació amb l’administració.
Per totes aquestes raons, Intersindical Valenciana no dóna suport al l’esborrany de la nova Llei de la Funció Pública Valenciana i seguirà lluitant per una administració pública valenciana moderna i eficient, però al mateix temps transparent i respectuosa amb la igualtat lingüística.
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.