València Noticies | Redacció.- La regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano, ha donat a conéixer hui les dades de les actuacions de 2015 corresponents al Pla d’Intervenció i d’Inserció Sociolaboral en Vivenda Precària en la ciutat de València, i ha anunciat les actuacions previstes per als pròxims mesos orientades a millorar la inclusió social i laboral de les persones amb menys recursos.
Entre les iniciatives a curt termini, destaquen, per exemple, la posada en marxa, en la segona quinzena de setembre, d’un curs becat de capacitació per a jóvens, perquè estos puguen accedir a determinats cursos del SERVEF, així com al programa de contractació ‘Avalem Joves’, que es desenvolupa amb el suport d’empreses col·laboradores. Es tracta d’un programa dirigit a cobrir les necessitats formatives i laborals de molts xics i xiques de famílies que viuen en vivendes precàries i que no solen acabar l’educació obligatòria.
Una altra de les iniciatives passa per fer públiques les dades del cens de vivenda precària de la ciutat de València. Es farà per primera vegada, “tant per un principi de transparència”, ha explicat la regidora Isabel Lozano, “com per rendició de comptes, i per la seua utitilitat, tant per al personal mateix de l’Ajuntament, com per a les entitats que treballen amb persones sense vivenda digna (com Creu Roja, Cepaim-Accem) o les universitats, que ho estaven demanant des de feia anys”. De fet, serà la primera vegada que es facen públics estes dades, i es farà a través de la web municipal.
Lozano ha donat a conéixer totes estes iniciatives este matí, en un acte en què ha informat sobre les dades del Pla d’Intervenció i d’Inserció Sociolaboral en Vivenda Precària en la ciutat de València, junt amb la coordinadora de programes de l’Associació Alanna, Virginia Sanchis.
Tal com ha subratllat la delegada, “un dels compromisos polítics adquirits pel Govern de La Nau, per este govern municipal, va ser l’impuls de les polítiques socials per a garantir els drets socials fonamentals de totes les persones que viuen a la nostra ciutat. I estem assumint este complex i imprescindible repte d’una manera integral, transparent i decidida”.
La intervenció municipal amb famílies que viuen en vivendes precàries (xaboles, fàbriques, tendes de campanya, vehicles o finques ruïnoses en el 80% dels casos) s’emmarca en el Programa d’Accés a la Vivenda Municipal, que coordina la Regidoria d’Inserció Sociolaboral.
Els reptes a curt i mitjà termini, ha explicat la regidora, passen també per l’ampliació fins a 100, en 2017, del nombre de famílies acollides al programa. Entre estes, ha matisat, també aquelles que, per barreres d’idioma o temors diversos, manifesten reticències a la intervenció. Així mateix, es planteja l’objectiu que els xiquets i xiquetes gitanos estiguen escolaritzats en el seu districte, no en els CAES (centres d’atenció educativa singular), i també incrementar el parc de vivenda municipal. “Actualment disposem de 98 vivendes, una xifra que porta anys estancada”, ha denunciat la regidora, “i enguany hem incorporat quatre noves. Però al llarg de 2017 esta ha d’augmentar, així com la rehabilitació de vivenda buida i el lloguer social”.
Intervenció amb 77 famíles en 2015, la majoria esponyoles
Isabel Lozano ha detallat alguns aspectes del centre de vivenda precària i del Programa d’Accés a la Vivenda Municipal corresponents al 2015. Durant el passat any s’ha intervingut amb 77 famílies (d’un total de 306 censades, en 229 vivendes). L’equip d’intervenció està integrat per 7 persones (1 treballadora social, 1 educadora, 5 integradors socials i 1 voluntari romanés, “la funció del qual és molt útil”, ha subratllat la delegada, “per a la comunicació”).
Més del 60% de les famílies té nacionalitat espanyola “a pesar del que molta gent puga tindre en l’imaginari”, ha matisat la regidora; mentre que la resta és fonamentalment d’origen romanés. La majoria de les famílies són d’ètnia gitana. Es tracta d’una població jove, ha detallat Lozano, amb un nivell de formació pràcticament inexistent o d’analfabetisme que, per això, acaba exercint moltes vegades activitats irregulars per a viure, com l’arreplega de ferralla o cartó (89%), mendicitat (7%), ocupació sense contracte o venda ambulant sense permís.
La intervenció familiar es du a terme a partir de les dones de les famílies, que constituïxen el motor del canvi familiar. La regidora d’Igualtat ha destacat els “molt bons resultats en la intervenció” en relació a l’alfabetització (per exemple, en el cas de l’assentament de Patraix, on s’està realitzant la formació allí mateix, 2 dies a la setmana des de fa 5 anys); la planificació familiar amb les dones (xarrades i tallers amb ginecòleg); l’elevació de l’edat de celebració dels matrimonis (que ha passat dels 14-15 als 18-20 anys); o l’escolarització dels menors (ja que pràcticament el 100% dels menors entre 3 i 16 anys estan escolaritzats).
El programa té un pressupost de 203.049 euros anuals, i comprén diferents fases, que van des de l’arreplega de dades del cens fins al reallotjament d’una família.
La coordinadora de programes d’Alanna, Virgina Sanchis, ha detallat les diverses accions que es desenvolupen en el programa interfamiliar de l’associació, que s’assenta sobre una intervenció individualitzada de cada membre de la família en qüestió i en els seus àmbits de convivència. Les accions van des del repartiment de material escolar als tallers d’alfabetització, la importància de les quals ha destacat perquè suposen la porta d’accés a altres formes d’inclusió.
Al terme de la seua intervenció, Isabel Lozano ha anunciat una jornada de presentació de l’informe de resultats d’este programa per a personal tècnic, administracions, entitats i organismes interessats, que es durà a terme el pròxim mes de setembre. “Volem sistematitzar la realització d’estudis o busques sobre les famílies i persones que es troben en vivendes precàries”, ha conclòs. “Els estudis longitudinals de famílies concretes (seguiment específic al llarg del temps) podria donar informació sobre l’efectivitat de la intervenció realitzada i ajudar a planificar mesures i actuacions futures”.
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.