Lectura en los Medios: L’home bicentenari i altres relats.

Empezamos el año 2023 con una nueva reseña literaria. La de hoy será la 143 que publicamos desde que en el año 2018 empezásemos a elaborar reseñas literarias con los alumnos del Colegio San Enrique, de Quart de Poblet. Es el quinto año en el que esta propuesta de fomento de la lectura continúa, y lo hace ahora con un libro de Isaac Asimov.

Título: L’home bicentenaru i altres relats.

Autor: Isaac Asimov.

Isaac Asimov (Petrovici, 1920 – Nova York, 1992), és posseïdor d’una formació acadèmica i científica excepcional, és considerat el pare de la ciència-ficció, amb una obra extraordinàriament prolífica. Va publicar cinc-cents títols, entre relats breus, novel·les i llibres de divulgació científica. La trilogia original de la Fundació va rebre el premi a la millor sèrie de ciència-ficció de tots els temps.

L’home bicentenari i altres relats, és un llibre que va dirigit a un públic juvenil-adult.
Ja siga tant pel llenguatge que usa i l’estructura del llibre com pel missatge que mostra.

Dins d’aquest llibre es conten diferents relats, els quals estan interconnectats entre si. Els més importants són el de Multivac, L’empresa de Robots dels Estats Units i L’home bicentenari.

El relat de Multivac parla d’un ordinador gegant que controla el món. Però que és tan avançat que ha començat a tindre pensaments propis i “emocions”. Tan avançat és, que es va intentar autodestruir, perquè no volia “viure” més. I el van ajudar altres humans a la pròpia destrucció.
El relat de L’empresa de Robots dels Estats Units, conta com al principi a la gent les agradaven els robots. Però cada vegada les van tindre més por; fins que la gent no va voler comprar robots que tingueren aspecte humanoide. L’Empresa ha de lluitar davant això, fent innovacions i millores.
El relat de L’home bicentenari, conta la història d’un robot anomenat Andrew. Que era especial, perquè tenia creativitat pròpia. Amb el temps comença a tindre emocions i vol ser un humà. Lluita durant molt de temps amb la societat, i l’acaben donant la llibertat. Acaba fent-se molts de modificacions per a paréixer el possible a un humà. Fins i tot, perd la seua immortalitat robòtica perquè el fiquen cèl·lules vives.
Al final, acaba morint dos-cents anys després.

Jo crec que el que volia transmetre Isaac Asimov eren diferents “ensenyances” i punts de vistes sobre la vida. Per exemple: “Hi ha moments, en el que el ésser humà és el ser menys humà.”

Jo el done un 9 de 10 a l’obra, perquè les ensenyances que transmetre són molt bones. També perquè, és bastant entretingut i s’aprèn molt. A més, l’únic fet que l’haja escrit Isaac Asimov, ja val la pena llegir-lo.

L’autor d’aquesta resenya és Alejandro M., alumne del col·legi San Enrique, de Quart de Poblet.

PDF o Imprime este artículo