Els ninots seran muntats a la plaça de la Santa Creu a la mitjanit de l’1 de desembre
Demà, 1 de desembre, comencen els actes de commemoració de la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat amb motiu del seu segon aniversari. Es reproduirà a la plaça de la Santa Creu del barri del Carme, lloc originari d’aquesta festivitat, una falla que va ser ‘plantà’ a l’any 1895 als carrers de Gràcia i Llanterna, com a símbol de ‘Les Falles de l’Antigor’.
El monument, realitzat per Fet d’Encàrrec, és un cadafal d’aproximadament un metre quadrat decorat amb motius diversos, sobre el qual s’alça la figura d’una llauradora, que representa a València. Esta figura principal és ajudada per un obrer i un industrial, mentre la banca li dóna l’esquena.
Amb esta falla, que serà ‘plantà’ a la mitjanit de l’1 de desembre, s’intenta reproduir la disposició tradicional del cadafal i la gran crítica social de les falles de l’època. Es decorarà la plaça de la Santa Creu a la manera antiga i al llarg de la jornada de dissabte es recrearà el programa d’activitats present al llibret original de la falla de l’any 1895, que ha sigut cedit per la Universitat de València.
El regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, ha volgut descriure ‘les Falles de l’Antigor’ com «un viatge per la història, a les Falles del segle XIX, moment d’origen de la festa». A més, ha afegit que hi ha una voluntat que els festejos tornen «al Carme, bressol de les primeres Falles, amb el protagonisme del veïnat i de les comissions falleres d’un barri que concentra una gran activitat fallera i que és un referent quant a la memòria històrica fallera i ciutadana de la nostra ciutat».
«Amb esta celebració complim el compromís adquirit amb la UNESCO, després de la declaració de 2016, en el sentit de generar iniciatives que, en qualitat de bones pràctiques patrimonials, ajuden a reforçar la protecció, conservació i difusió dels diversos aspectes que conformen el ric patrimoni cultural de la festa de les Falles», ha conclós el regidor Pere Fuset.