El 10 d’octubre
- En aquest homenatge al polifacètic autor participen més d’un centenar de persones
- És una producció de l’Institut Valencià de Cultura
València El dimecres 10 d’octubre a partir de les 21 hores al carrer començarà l’homenatge a la polièdrica figura del músic, compositor, escultor, fotògraf poeta i dramaturg Carles Santos, hereu de l’esperit avantguardista de Miró o Joan Brossa, desaparegut el passat 4 de desembre.
És una producció de l’Institut Valencià de Cultura en una temporada que potencia de forma especial les produccions pròpies i en la qual també han volgut col·laborar entitats com la Fundació Caixa Vinaròs, la Universitat de València- Àrea d’activitats musicals, Pere Portabell-Films59, Pianos Clemente o Adif que volien sumar-se a aquest homenatge a un creador imprescindible, figura essencial de la música i l’escena contemporània valenciana.
El títol de l’homenatge prové d’una pregunta que Joan Brossa va fer-li al propi Carles Santos «toques molt bé el piano, però i ara què?» una pregunta que va marcar tota la trajectòria d’aquest autor que s’interpel·lava i interpel·lava a tots els que treballaven amb ell amb aquesta qüestió. Una manera de créixer i continuar arriscant cada dia un poc més en tots els seus treballs.
Com no podia ser d’altra manera a l’homenatge hi haurà música, dansa, text, poesia, pirotècnia, música amb instruments tradicionals, música de banda, foc…
A l’espectacle participen de forma desinteressada persones i grups vinculats a Carles com el Cor Tramuntana Tremens format ex-professo per a aquesta esdeveniment, integrat per divuit cantants que van estrenar l’obra al 1989 i van actuar junt amb Carles Santos per el principals festivals de tota Europa. En l’actualitat la pràctica totalitat dels seus components continuen vinculats a la música d’una manera o d’altra (cantants, docents, gestors culturals…) i se sumen a quest homenatge de forma desinteressada.
També participen col·laboradors de l’artista com l’actor Pep Cortes, primer actor amb el que Santos va treballar en una creació pròpia, o la ballarina Sol Picó.
El director de tot aquest muntatge Ximo Solano ens explica: «hi ha un piano, sense pianista, apareix la música, sense pianista i a l’escenari tot es completa, compositor, música, piano i pianista» « representarem la veu, el cos, els cos i la veu i la iconografia i Carles Santos estarà en tot moment omnipresent, sentirem la seua veu, la seua presència»
I afegeix «No és un espectacle de Carles Santos, és un espectacle amb Carles Santos, Santos, donarà l’entrada, interactuarà, donarà rèpliques… per a què cada espectador trie el seu Santos i el faça propi com crega convenient»
A l’homenatge participen formacions com el Cor Tramuntana Tremens, el grup de teatre Scura Splats, la pirotècnia Peñarroja, la Unió Musical de Llíria, els dolçainers Xavier Richart, Eduard Navarro, Toni de la Asunción, Armand Fletes, Dani Ferrando, Juanfran Ballestero, Luís Sanz, Diògenes Bort, Esperanza Suárez, Roman Marzá, Alvaro Plà, Joaquin Margaix, Mari Carmen Gimeno, Vicent Millo, Roger Gascó, Leandre Santonja, i les colles Colla “La Brama”, Colla ” El Cudol”, Colla de dolçainers i tabaleters de Massamagrell, Colla ” El Califat” de Benimaclet, Colla ” La Llavor” d’Almenara, el pianista Oscar Campos o el percussionista Jesús SalvadorChapi,entre altres amics i col·laboradors.
La producció de l’homenatge ha inclòs l’arqueologia documental de l’obra de Santos, la recopilació de materials, i la gravació d’un documental avui 8 d’octubre amb un camió en el qual el pianista Oscar Campos interpretarà peces de Carles Santos, el camió has visitat l’estació del Nord, el Mercat Central, la Llotja i altres llocs de la ciutat preguntant als vianants què saben de Carles Santos que els sembla la seua música…
Es nuestra arma para acabar con la impunidad de los más poderosos.
Te necesitamos a ti también para seguir haciendo un periodismo libre de presiones políticas y económicas
Hay mucho trabajo detrás de una noticia. Contrastar fuentes, redactar, analizar, recabar información… Pero todo esto implica unos costes muy altos, porque aunque parezca una obviedad, hacer buen periodismo, en estos momentos, es complicado.