Nombroses rapinyaires elegeixen la Desembocadura del riu Millars per a hivernar i descansar durant la migració

Els observadors d’aus han comptabilitzat fins a 4 espècies diferents en la zona de les Goles entre Borriana i Almassora

Una tardor més el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana s’està convertint en una zona humida repleta de sorpreses. En aquesta ocasió l’estranyesa està protagonitzada per les aus rapinyaires en procés d’hivernada o en període de migració cap al continent africà. El Grup d’Estudi i Protecció de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) ha comptabilitzat en la zona baixa de la desembocadura del riu Millars, a la gola sud, entre les poblacions de Borriana i Almassora fins a 4 espècies diferents de rapinyaires: dos exemplars d’arpellot de marjal occidental (Circus aeruginosus), concretament un mascle i un individu jove, 2 exemplars d’aligot (Buteo buteo), 4 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 5 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus). «Hem vist un nombre elevat d’àguiles calçades per a l’època que estem i el lloc on es produí com és la desembocadura del Millars, una zona humida xicoteta. Vam veure 5 àguiles calçades que en principi ara a novembre és un poc estrany perquè és una au estival que passa l’hivern a Àfrica. Aquesta rapinyaire, a poc a poc, ha anat quedant-se i comença a hivernar a zones humides espanyoles que abans no ho feia. Però a banda del nombre d’individus que hem comptabilitzat, que és important, també cal destacar que de les 5 calçades observades, 3 eren d’una fase de coloració fosca. La fase fosca en aquesta espècie és una raresa, ja que és d’un 20% del total de la població. El 80% de l’espècie és de fase clara. Els exemplars amb plomatge clar llueixen una tonalitat gairebé blanca a les parts ventrals. És a dir, veure 3 àguiles de coloració fosca, al mateix lloc i al mateix temps, és una observació molt cridanera», ha indicat el president de GER, Josep Bort. Aquesta segona quinzena de novembre el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és una zona de pas i descans per a moltes rapinyaires que es troben en període d’hivernada fins al pròxim més de febrer quan tornaran als seus llocs de cria. Moltes de les rapinyaires que aquests dies visiten la desembocadura del Millars provenen del nord d’Europa. Aquestes aus van desplaçant-se de zona humida en zona humida depenent de la quantitat de menjar que tinguen al seu abast i també de la tranquil·litat que oferisca el paratge. «Durant els mesos de novembre i desembre les rapinyaires utilitzen la desembocadura del Millars per a alimentar-se i descansar. Estan ací perquè és on més aliment troben. Hi ha molts recursos tròfics perquè s’ajunta al mateix temps, la hivernada de pardalets com moltes classes de fringíl·lids que també utilitzen aquestes zones per a descansar, hivernar i menjar. Les rapinyaires s’alimenten d’aquestes xicotetes aus que estan concentrades a les goles del Millars, el prat de Cabanes-Torreblanca o la marjal d’Almenara», ha detallat Bort.

Més de 40 anys estudiant rapinyaires
El Grup per a l’Estudi de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) fa més de 40 anys que segueix les poblacions de rapinyaires i altres classes d’aus a la desembocadura del riu Millars. Durant aquests anys han sigut testimonis de nombroses sorpreses ornitològiques. «Hem vist àguiles serperes (Circaetus gallicus), àguiles pescadores (Pandion haliaetus) aligots, xoriguers comuns, fins i tot hem fotografiat exemplars juvenils i en dispersió de l’amenaçada àguila de panxa blanca (Aquila fasciata). També hem vist rapinyaires marcades a països del nord d’Europa. El Millars per a ser un lloc tan menut, és una zona humida de sorpreses», ha acabat explicant el president de GER.

PDF o Imprime este artículo