La igualtat de les dones i els homes, una esperança que hem de treballar

MARINA CALATAYUD. Esperança Socialista

La igualtat de les persones és un dels principis i dels objectius irrenunciables del Socialisme. El compromís socialista per a que les dones i els homes, equivalents en talents i capacitats, diversos i interdependents, tinguem garantida la igualtat d’oportunitats, la paritat en la representació, en la distribució de la riquesa, en el poder, s’ha plasmat en les propostes i les polítiques públiques més avançades en aquesta matèria.

Enfrontem reptes per a la igualtat de dones i homes als quals el Socialisme ha de donar resposta: La feminització de la pobresa, agreujada amb la crisis; l’escletxa salarial, tan difícil d’acurtar, les dificultats de les dones per a tindre carreres professionals dignes, la desigual distribució de les tasques de cura, la precarització de l’ocupació femenina, les violències,…, son problemes sobre els quals cal intervindre políticament.

Cal intervindre mitjançant mesures que faciliten la permanència i reincorporació laboral de les dones; l’eliminació de les discriminacions que persisteixen en les condicions laborals, especialment en el que té a vorer amb la promoció professional i les diferències salarials; l’eliminació de la discriminació vertical i també horitzontal de les dones i els homes; el recolzament a les emprenedores i la consolidació de la seua participació empresarial. També a l’àmbit agrícola i ramader, on l’accés de les dones al mercat laboral passa per fomentar l’auto ocupació i per fer visible el treball que, de fet, realitzen.

Reivindicar el valor social de la maternitat i de la paternitat implica que s’ha de promoure polítiques públiques que l’afavoreixen i, per tant, que eliminen els obstacles, principalment per a les dones, que suposa la maternitat/paternitat en la vida personal, familiar i professional. Defensar el dret de les dones a decidir sobre la maternitat i facilitar el dret a l’anticoncepció i a la interrupció voluntària de l’embaràs, perquè la verdadera violència estructural de gènere és no considerar-nos capaços de decidir per nosaltres mateixes sobre processos que afecten els nostres cossos i les nostres vides.

Cal aplicar la Llei de la Dependència, que, a més a més d’afavorir la cura i la promoció de l’autonomia personal, afavoreix la conciliació i pot generar ocupació. I racionalitzar els horaris, garantint que l’aplicació de mesures com la reducció de jornada, els contractes a temps parcial, el teletreball, estratègies vàlides per a la conciliació, es realitze sense generar discriminació entre els sexes.

És necessari un nou contracte social que, des de la consciència de la nostra interdependència, comprometa a tota la ciutadania per atendre el benestar, el deure i el dret de tindre cura i rebre’n, integrant els espais públics i privats.

La llei integral contra la violència de gènere ha de desplegar-se en tota la seua potència, garantint a les dones que la pateixen la tutela institucional, el ple exercici del drets que els atorga, els recursos suficients per a detectar-la, denunciar-la i per a superar les greus seqüeles dels maltractaments. Sense oblidar el objectiu últim de la llei: canviar el model de socialització en la desigualtat de les dones i els homes, que propicia relacions desiguals i genera violència.

Tammateix, hem de establir una estratègia decidida per a lluitar contra la xacra social del tràfic de persones amb la finalitat d’explotar-les sexualment, definint-nos clarament per la tolerància zero cap a la promoció de la prostitució i dels negocis al voltant del tràfic de persones.

El partit que impulsa aquestes polítiques públiques tan ambicioses, que ha incorporat a la cultura política nous conceptes i nous reptes: democràcia paritària, corresponsabilitat, transversalitat de gènere, procedents del feminisme, que formen part dels seus valors, no pot menysprear sistemàticament les dones: ni som quota, ni som intercanviables, ni som prescindibles.

Desgraciadament, al PSPV ens hem acostumat a vorer com, massa vegades, es prescindeix de les dones que, amb mèrit, capacitat i esforç, s’han anat consolidant com referents. Diputades excel·lents, regidores magnífiques, gestores eficaces, es veuen relegades i rellevades, com si les quotes no foren més que una imposició legal, com si qualsevol dona fora suficient per a cobrir l’expedient, com si la paritat no fora una autèntica convicció.

Perquè les dones socialistes, les dones valencianes, ni som quota, ni som intercanviables, ni som prescindibles. Les dones no negociem la nostra presència, ni som negociables.

Hem d’avançar cap a la igualtat real, perquè alguna cosa no funciona en aquest sistema si persones amb capacitats equivalents no assoleixen resultats semblants. I no ens val comprovar que, malgrat les dificultats, algunes arriben al poder. Com va dir Carlota Bustelo, “Si voy yo sola, no voy”. El nostre projecte es compromet empentar per aconseguir la presència política i social equilibrada de dones i homes i el recolçament als lideratges femenins.

Presentem propostes que volen fer del PSPV un partit compromés amb la igualtat real i efectiva de dones i homes, però també un partit que la practique, que la incorpore com a principi irrenunciable en cadascuna de les seues actuacions. Creguem que cal afiançar una cultura institucional que tinga per principi rector la igualtat de gènere, de manera que s’incorpore en totes les polítiques i a tots els nivells per a impulsar un canvi de paradigma respecte al lloc que les dones ocupem en la societat.