El gallec Carlos Maciá guanya el Premi mardel Arts Visuals 2018

• El Centre del Carme acull l’exposició del VI Premi mardel Arts Visuals amb 26 obres seleccionades
• mardel concedeix tres accèssits als artistes Irma Álvarez-Laviada, Itziar Barrio i Ernesto Casero, en la seua edició més concorreguda amb més de 350 propostes presentades

València . L’artista gallec Carlos Maciá (Lugo, 1977) obté el Premi mardel Arts Visuals 2018 amb una instal•lació pictòrica de la seua sèrie “Markers”. La seua obra s’exhibeix des de hui al Centre del Carme Cultura Contemporània junt amb la resta de peces seleccionades en una mostra que es podrà veure fins al pròxim 4 de novembre.
En la sisena edició, el Premi mardel Arts Visuals continua creixent i ha aconseguit reunir més de 350 obres presentades, procedents de diversos punts de la geografia espanyola, i s’ha convertit en una de les convocatòries d’aquesta índole amb més participació.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat pels fundadors del projecte mardel, Amparo Martínez i Juan Manuel del Pino, ha presentat aquest matí l’exposició de les obres selecciones fornada per 26 peces. A la presentació han assistit, així mateix, Bea Espejo, crítica d’art i Iñaki Martínez Antelo, comissari independent, membres del jurat de mardel.
Pérez Pont ha destacat l’evolució d’aquest premi que “en sis anys ha passat de ser un premi de pintura a constituir-se en un reconeixement que comprenga totes les arts visuals i sense límit d’edat de manera que qualsevol creador nascut o resident a l’Estat espanyol puga participar-hi”.
Pérez Pont ha manifestat la importància de “protegir aquests projectes de mecenatge que sorgeixen de la iniciativa privada per a impulsar la creació actual i en aquest sentit el fet d’exposar al Centre del Carme ha sigut també, en els últims tres anys, un al•licient que ha animat els artistes a presentar-ne les propostes”.
El director del Centre del Carme i del Consorci de Museus s’ha referit així mateix a la nova llei de mecenatge cultural aprovada el passat mes de juliol que “confiem que servisca per a impulsar més projectes com aquest amb l’objectiu d’enriquir el teixit cultural valencià”.
Mardel és un projecte sense ànim de lucre, l’objectiu del qual és promocionar l’art contemporani com a signe de compromís des de la iniciativa privada. Conscients de les dificultats que actualment es presenten per a traçar noves trajectòries artístiques, amb aquest premi es pretén brindar suport i oportunitats a creadors actuals.
Mardel concedeix un premi dotat amb sis mil euros i tres accèssits. Els accèssits d’enguany han recaigut en les obres d’Irma Álvarez-Laviada, Itziar Barrio i Ernesto Casero.
El jurat format per Bea Espejo, Iñaki Martínez Antelo i José Luis Pérez Pont, ha destacat l’alt nivell de les propostes presentades, obra d’artistes amb una trajectòria ja formada i amb projectes que han sigut reconeguts tant dins com fora del país.
Destaca així mateix la diversitat de llenguatges utilitzats: instal•lació, pintura, escultura, videoart, dibuix, etc. Precisament entre les obres premiades hi ha una instal•lació pictòrica, un llibre/objecte, un projecte multimèdia i un treball sobre paper.
La resta de peces seleccionades i que es poden visitar en l’exposició són obra de Marla Jacarilla; Antònia del Río; Llorenç Ugas; Gabriela Bettini; Rosendo Cid; Almalé y Bondía; Diana Larrea; Saskia Rodríguez; Marta Pujades; Rosell Meseguer; Pablo Barreiro; Begoña Zubero; Carlos Rodríguez-Méndez; Ana H. del Amo; Mercedes Mangrané; Nicolás Combarro; Enric Fort; Aurelio Ayela; Christian García; David Trujillo; Fernando Romero, i Jorge Yeregui.

Premi mardel 2018
Carlos Maciá (Lugo, 1977). ‘Sense títol’ (núm. 114) Sèrie “Markers”

Les seues últimes exposicions individuals –“A necesidade da cor”, Fundació Luis Seoane, la Corunya (2017); “Brea Flúor”, Galeria Luis Adelantado, València (2016)– tenen el seu eco en l’obra presentada per a mardel, de la mateixa sèrie “Markers”. El treball de Carlos Maciá es mou entre la pintura, la fotografia i la instal•lació com a suports usats per a indagar en el camp de l’experiència.
Accèssit
Irma Álvarez-Laviada (Gijón, 1978). ‘Penediments’ (llibre/objecte).
La peça que es presenta forma part del seu projecte “Reversibilitat i Utopia”. La publicació consisteix en un inventari de totes les obres pictòriques de la història de l’art que ha anat trobant en les quals consta algun tipus de “penediment”. Atés que els autors han decidit deixar-la tapada, mitjançant successives capes de pintura, aquesta esmena en la composició, la proposta juga conscientment a ocultar, a no mostrar ni el penediment ni l’obra en el seu estat final.

Accèssit
Itziar Barrio (Bilbao, 1976). ‘There is Nothing to Be Scared of. They are Crazy about Each Other’. Vídeo de 3 canals.

Aquest vídeo de tres canals forma part del projecte “THE PERILS OF OBEDIENCE”, una exploració en curs sobre la mecànica del poder.

Un equip actoral interpreta i treballa una escena d’‘Un tramvia anomenat desig’ (Tenesse Williams, 1947) sota la direcció de Charlotte Brathwaite. Aquesta escena icònica en què Stanley crida “Stella” com a fórmula perquè ella torne després d’una disputa, s’entremescla amb altres pel•lícules com també les descripcions històriques de l’Astor Place Riot, revolta que va ocórrer a Nova York en 1849. En aquest transcurs de textos i gestos es van fent visibles les dinàmiques relacionades en el procés laboral al mateix temps que van mostrant narratives personals de les actrius i actors.

Accèssit
Ernesto Casero (València, 1976). “The posthuman protests” (conjunt de dibuixos)

La peça s’emmarca dins del projecte “The posthuman protests”, que gira entorn del concepte del posthumanisme, que considera que el paradigma de l’humanisme comporta implícits certs valors eurocentristes, colonialistes i especistes, de manera que el que es proposa és un desplaçament de l’ésser humà des del centre de la naturalesa a una posició de verdadera igualtat amb la resta de sers vius. Per a fer referència a aquestes idees es proposa una sèrie de peces basades en protestes ‘fake’, mitjançant dibuixos, plantilles o pancartes, apropiant-se de l’estètica de la protesta i generant així una ficció especulativa des de la qual reflexionar sobre la posició del ser humà en un moment de crisi ecològica sense precedents, encara que sense renunciar l’humor

PDF o Imprime este artículo