Gil-Manuel Hernàndez i Martí.
Sociòleg i historiador i Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia
Social de la Universitat de València.
El 22 de gener se celebra a València la festa de sant Vicent Màrtir, un dels màrtirs dels primers segles del cristianisme (començaments del segle IV). En l’època visigòtica el seu culte es va consolidar i va revifar amb la reconquesta promoguda pels reis d’Aragó, en ser percebut el sant màrtir com a genuí defensor de la fe cristiana i venerat com a patró de València, protector davant les adversitats i intercessió davant Déu. Des d’aleshores la festa en el seu honor s’han mantingut molt arrelada al cap-i-casal.
Sant Vicent Màrtir o de la Roda és patró de València i també del seu terme municipal. De fet, l’àmbit de la festa el senyalitzen les antigues creus de terme, com testimonia l’expressió popular “de creus cap a dins”. També és patró dels sastres i dels diaques, i la comunitat claretiana de la Roqueta commemora el seu martiri. Tot i ser festa patronal de la ciutat, històricament la seua celebració era poc ostentosa, sense exhuberància de festejos. En 1911 la festivitat fou suprimida pel papa i el clergat valencià van haver de sol·licitar privilegis específics perquè es continuarà celebrant.
Actualment els actes en honor a Sant Vicent Màrtor són organitzats pel capítol catedralici i l’Asociación Pila Bautismal de San Vicente Ferrer, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Un dels actes més singulars, significatius i populars és el de la processó cívica dels Bults o Festa dels Bults, amb l’eixida al carrer, el mateix dia 22 de gener, de la recreació popular del bateig de sant Vicent Ferrer, que va tindre lloc el dia de sant Vicent Màrtir, en el qual destaca la recreació del seguici de tots els personatges cèlebres de l’època que hi participaren (la virreina Joana de Foix, l’Infant Pere d’Aragó, la padrina Ramoneta en Carrós, el capellà Perot de Pertusa, Guillem Ferrer, pare de Sant Vicent Ferrer, Ramon d’Oblites, jurat en cap, entre d’altres), i que tenen el seu correlativa en els maniquís o Bults de Sant Esteve que es conserven en esta església valenciana abillats també d’època. En la recreació referida es produeix el bateig d’un nounat apadrinat pels membres de la Pila Bautismal.
Eixe mateix dia també té lloc una missa solemne en la Catedral, que dona pas a la processó de sant Vicent Màrtir, en la qual es troben representades diverses institucions de la ciutat junt a la imatge del sant, que recorre part dels llocs on, segons la tradició, va patir martiri. Paral·lelament es realitzen actes vicentins a l’Ermita (plaça d’Espanya), església de sant Valer (Russafa) i a la Basílica de Sant Vicent de la Roqueta, on es celebra una missa segons el ritus hispà-mossàrab. La festa vicentina també té presència a altres llocs de la geografia valenciana, com Corbera, amb un nodrit programa de festejos, o Guadassuar, on se celebra una important fira comarcal.
Tots els actes que tenen lloc a València, com a epicentre de la festa vicentina, constituïxen un rellevant patrimoni cultural i festiu de la ciutat, on destaquen els ornaments i vestits per als personatges que encarnen la rememoració del seguici del bateig, a més de música de tabals i dolçaines per a l’acompanyament i repartiment de pans. Cal subratllar que l’acte del bateig resulta únic en el cicle festiu de la ciutat de València, ja que en ell conflueixen la resignificació vicentina de l’espai públic històricament vinculat amb les celebracions de sant Vicent Màrtir i sant Vicent Ferrer (carrer de la Mar, façana de la Casa Natalícia, carrer de la Mar, Glorieta, carrer de la Pau, plaça de la Reina, Avellanes, Palau, Els Venerables fins la plaça de Sant Esteve), la voluntat de continuïtat d’un festeig on es combina religiositat popular i celebració lúdica, l’al·lusió al Segle d’Or valencià i la pervivència del patronatge del sant màrtir, que subratlla la connexió amb els orígens del cristianisme al cap-i-casal.
